La Unió de Periodistes demana a les Corts la creació d'una agència de notícies i la reforma de la llei d'À Punt
Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, ha participat aquest matí a les Corts Valencianes en la comissió per a la millora de la llei 6/2016, de 15 de juliol, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió.
L’eix de la intervenció s’ha centrat en tres peticions principals que la Unió de Periodistes Valencians creu essencials en aquesta reforma. En primer lloc, s’ha tornat a posar damunt la taula una de les demandes de la Unió de Periodistes en favor d’una major pluralitat i que no ha estat contemplada encara: la creació d'una agència valenciana de notícies. “Per a entendre'ns, una agència Efe valenciana. Independent d'À Punt, però de caràcter també públic, amb voluntat de donar servei als mitjans de comunicació tant públics com privats.
Seria una manera d'enfortir l'espai mediàtic valencià i de vertebrar el territori amb informació de proximitat a l'abast de tots els mitjans (a través de la cessió de continguts als mitjans públics o de la seua venda als mitjans privats)”, ha explicat Noa de la Torre.
D’altra banda la presidenta ha recordat l’any 2016 quan la Unió, com a principal associació de periodistes a la Comunitat Valenciana, va exposar a les Corts quin era el seu model per al sistema comunicatiu audiovisual valencià. Moltes de les aportacions que l’associació va fer en aquell moment quedaren després arreplegades en la llei, malgrat l’oposició a la redacció final de la disposició transitòria novena sobre el personal de RTVV, que va provocar el conflicte judicial amb À Punt. Respecte de la disposició transitòria novena, la presidenta ha fet un apunt, “la Unió ja va aconseguir un canvi significatiu en la redacció del punt 3 sobre la provisió definitiva dels llocs de treball. Es va llevar la consideració com a mèrit de l'antiguitat en RTVV i el fet d'haver-hi superat un procés de selecció -criteris que ja s'han valorat per a les borses provisionals- i es va equiparar per als mèrits l'experiència en RTVV, À Punt i la resta de mitjans públics.
Ara bé, la redacció final també deixa clar que la valoració de mèrits ‘no pot suposar l'exclusió per complet de qui no té cap d'aquests mèrits, d'acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 103.3 de la Constitució’. Per tant, des de la Unió de Periodistes, esperem que el barem per al concurs oposició no torne a suposar en la pràctica l'exclusió de bona part de la professió”.
El tercer eix del discurs de Noa de la Torre s’ha centrat en la viabilitat econòmica de l'ens. “L'obligació que el cost de personal no puga superar el terç del pressupost total de la corporació suposa un llast. Eixe encotillament de la llei -que, a més, és arbitrari- està perjudicant la consolidació del projecte. Entre eixe plantejament i el malbaratament de recursos que va suposar Canal 9, hi ha tot un món per explorar.
Volem una radiotelevisió pública de qualitat i amb recursos, austera però viable econòmicament per a portar endavant el servei públic. No pot ser que ja estem assistint a l'acomiadament de treballadors per part de productores perquè À Punt els retalla el pressupost per falta de diners”.
A més del rebuig a la configuració de la plantilla, hi ha uns altres aspectes en l'aplicació (o no aplicació) de la llei que preocupen a la Unió de Periodistes. La presidenta ha destacat que “cal una reforma seriosa de la llei per garantir en la pràctica el control intern i la viabilitat econòmica de la radiotelevisió pública, una indústria audiovisual valenciana amb condicions laborals dignes i un sistema comunicatiu plural. Volem, en definitiva, que À Punt no puga convertir-se en un altre Canal 9, amb les conseqüències nefastes que ja sabem”.
Noa de la Torre ha continuat la seua intervenció parlant del control intern d'À Punt. En aquest punt la llei preveu de manera encertada un Consell d'Informatius que ha de "vetlar per la independència, l'objectivitat i la veracitat dels continguts informatius difosos", mitjançant la participació de la plantilla, cita textualment la presidenta. Des de la Unió de Periodistes es considera fonamental, una prioritat, reforçar els mecanismes de control d’aquest Consell per tal de fer complir rigorosament el que preveu la llei, la independència professional dels mitjans públics.
És a dir, puntualitza de la Torre, “el Consell d'Informatius no pot actuar ni com un comité d'empresa que es limite a fer arribar a la direcció general reivindicacions laborals, ni com un òrgan de veto a càrrecs que han superat un procés de selecció però que no interessen. Al contrari, seria més interessant que poguera participar en els processos de promoció interna dels diferents càrrecs editorials, amb l'objectiu de garantir la seua transparència i imparcialitat.
Dit d'una altra manera, és necessari un Consell d'Informatius amb eines per a denunciar públicament el que puga passar al si d'À Punt. Ha de ser la primera veu que alerte sobre les retallades del pressupost en producció externa, l'incompliment del llibre d'estil en el tractament sensacionalista de successos, els possibles tripijocs en els processos de selecció i promoció, o la intromissió de la direcció en els continguts informatius. Hem d'estar segurs que si passen aquestes coses es denunciarà i s'actuarà en conseqüència. Tenim exemples del que fan altres consells d'informatius i de la seua tasca de denúncia sobre el funcionament dels mitjans públics”.
La presidenta ha parlat també sobre l’article 5 de la llei on s’assenyala que la prestació del servei públic ha de "contribuir a la creació d'ocupació, a la dignificació professional dels treballadors i treballadores del sector públic i privat de l'audiovisual valencià i a la dinamització econòmica de la Comunitat Valenciana". Aquesta premissa directament s'està incomplint a l'hora d'assegurar que els treballadors contractats a través de productores audiovisuals externes ho fan en bones condicions. En aquest punt, des de la Unió de Periodistes denunciem la precarietat d'un sector on les condicions laborals són infinitament pitjors que les de la plantilla d'À Punt, malgrat que són els professionals de les productores els que han d'assumir moltes vegades la càrrega de treball que no pot assumir la plantilla de la radiotelevisió pública.
Això vol dir que no solament s'externalitzen determinades prestacions de serveis públics sinó que a més es fa amb precarietat i des de la Unió recordem que la llei obliga al compliment de les clàusules socials (article 42 de la llei): "Necessàriament, en la contractació de serveis equivalents als que són prestats directament per la Corporació o les seues societats dependents, s'haurà de garantir que els treballadors i les treballadores que participen en el servei contractat gaudeixen d'unes condicions laborals similars a les del personal que desenvolupa aquestes tasques en la Corporació. En cas de no haver personal en la Corporació que desenvolupe tasques equivalents a les contractades de forma externa, es garantirà en tot cas que els treballadors i les treballadores del servei contractat gaudisquen d'unes condicions laborals dignes".
“Per tant, À Punt ha de poder controlar les condicions laborals dels professionals externs que també realitzen una tasca fonamental per a la prestació del servei públic. El tipus de contractació i els salaris han de poder valorar-se en les adjudicacions dels contractes a les productores, així com s'ha de fer un seguiment d'eixes condicions laborals en les pròrrogues dels contractes. El preàmbul de la llei, de fet, parla d'uns mitjans de comunicació públics que siguen "motor d'un potent sector audiovisual privat i d'una indústria cultural pròpia". À Punt té una gran responsabilitat en eixe sentit”, ha conclòs Noa de la Torre.
