elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

S'estima que 5.000 valencians podrien patir un ictus enguany: 3.500 podrien desenvolupar demència abans de 2027

S'estima que 5.000 valencians podrien patir un ictus enguany: 3.500 podrien desenvolupar demència abans de 2027
  • Més de la meitat de les persones que sobreviuen a un ictus manifesten deterioració cognitiva en el termini d'un any, i que una de cada tres persones poden desenvolupar demència en els següents cinc anys

MÉS FOTOS
S'estima que 5.000 valencians podrien patir un ictus enguany: 3.500 podrien desenvolupar demència abans de 2027 - (foto 2)

L'Associació Americana del Cor, en una nova declaració científica, ha assenyalat que més de la meitat de les persones que sobreviuen a un ictus manifesten deterioració cognitiva en el termini d'un any i que una de cada tres persones que pateix un ictus, pot desenvolupar demència en els següents cinc anys[i]. Per aquest motiu, els experts de Irenea, Institut de Rehabilitació Neurològica de Vithas, han ressaltat la importància d'una atenció precoç i multidisciplinària per a minimitzar el seu impacte, no sols en l'entorn familiar sinó també comunitari, pels costos que suposarà a nivell sanitari i social.

“La declaració científica de la American Heart Association és una anàlisi d'experts sobre les investigacions actuals i sol prendre's com a base per a definir pautes futures i noves línies d'investigació. Si traslladem les dades que aporta a casos del nostre entorn més pròxim es tradueixen, sol en la Comunitat Valenciana, tenint en compte que es registren anualment al voltant de 10.500 ictus, aquest any més de 5.000 valencians tindran una deterioració cognitiva i 3.500, d'ells, podrien desenvolupar una demència d'ací a 2027”, ha explicat el Dr. Enrique Noé, director d'investigació de Irenea, Institut de Rehabilitació Neurològica de Vithas i secretari de la IBIA (International Brain Injury Association).

Davant aquestes xifres, l'Associació Americana del Cor recomana realitzar estudis de detecció posteriors al ictus i adoptar un abordatge d'atenció integral i interdisciplinària per a brindar suport als qui han sobreviscut a un ictus i presenten deterioració cognitiva. Per a això, consideren que serà necessària la col·laboració interdisciplinària entre professionals d'atenció de la salut, com a metges, logopedes, terapeutes ocupacionals, neuropsicòlegs i professionals d'infermeria per a brindar atenció i control òptims a les persones que experimenten deterioració cognitiva després d'un atac cerebral.

Segons el doctor Noé, en la seua àmplia experiència en investigació i rehabilitació de persones que han patit un accident cerebrovascular, la deterioració cognitiva sol aparéixer en quasi la meitat dels casos i, normalment, succeeix al poc temps patir-lo. A més, tal com assenyalen les dades d'aquest article, encara que la majoria de les persones que pateixen un ictus tenen aquesta seqüela de manera lleu i recuperen les seues funcions cognitives, en un alt percentatge aquest dèficit és moderat o greu i els afecta en la seua vida quotidiana. Sense oblidar, puntualitza el neuròleg, que “la deterioració cognitiva sol associar-se també amb altres problemes derivats de l'accident cerebrovascular que multipliquen la severitat de la discapacitat com per exemple problemes motors o de conducta, trastorns del son, o depressió i altres canvis emocionals”.

“Quan una persona que ha patit un ictus arriba a Irenea a l'Hospital Vithas València Consuelo o a l'Hospital Vithas Aigües Vivas, el primer que fem és realitzar-li una avaluació de la seua situació funcional i comencem al més prompte possible un tractament primerenc, individualitzat, intensiu i interdisciplinari, amb especialistes de neuropsicologia i psicologia clínica, logopèdia, fisioteràpia, teràpia ocupacional, ortopròtesi, nutrició i treball social”, ha indicat el Dr. Joan Ferri, director general de Irenea, Institut de Rehabilitació Neurològica de Vithas i President de la Societat Espanyola de Neurorrehabilitación (SENR).

Tot això entra dins del Programa Integral d'Atenció al Ictus “gràcies al qual els nostres pacients, segons les dades que recaptem, aconsegueixen disminuir la discapacitat en totes les àrees, amb millores en més del 40% dels casos amb problemes cognitius, dificultats emocionals i en el risc de caigudes, i en més del 30% en problemes de mobilitat global, activitats de la vida diària i conducta”, ha conclòs el doctor Ferri.

Pujar