El Senat rebutja les propostes de Compromís per a blindar la filosofia i l'ètica en la LOMLOE
L'esmena presentada per Compromís a la tramitació de la LOMLOE al Senat, que exigia que l'assignatura d'ètica siga una de les quals dega cursar tothom en el 4t curs ( junt a Educació Física, Geografia i Història, Llengua Castellana i Literatura i, si n'hi haguera, Llengua Cooficial i Literatura, Llengua Estrangera i Matemàtiques, amb dues opcions diferenciades), no va prosperar en comptar amb els vots en contra de PSOE, En Comú Podem, ERC-EH Bildu, PNB, Junts per Cat i l'extrema dreta. Solament va comptar amb el vot a favor de Compromís, Més per Mallorca, Más Madrid, Adelante Andalucía, Geroa Bai, PP, Ciudadanos, Coalición Canària i UPN
L'esmena que demanava que es prestara” especial atenció a la reflexió ètica i a la seua fonamentació́ filosòfica, i s’inclouran continguts referits al coneixement i respecte dels Drets Humans i de la Infància, als recollits en la Constitució espanyola, a l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial, a la igualtat entre homes i dones i al valor del respecte a la diversitat, fomentant l’esperit crític i la cultura de pau i no violència. “Solament va comptar amb el vot favorable de la de Compromís, Més per Mallorca, Más Madrid, Avdelante Andalusia, GEroa Bai, Ciutadans i en contra de PP,PSOE, ERC.EHBildu, PNB, Junts X Cat i VOX
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet va exposar en la justificació d'aquestes esmena que no “No hi ha dubte que la millor manera d'assegurar la bondat d'una Llei en un sistema democràtic és el consens. El 17 d'octubre de 2018, la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats aprovà́ per unanimitat la necessitat de garantir que la Filosofia compte amb un «cicle formatiu» de tres cursos en l’ensenyança secundària obligatòria i post obligatòria, «de forma anàloga al que succeeix en altres matèries com a Llengua, Matemàtiques i Història», és a dir, que es recupere la situació anterior a la LOMCE, amb tres assignatures comunes per a tot l'alumnat: l’Ètica de 4° d'ESO, la Filosofia de 1o de Batxillerat i la Història de la Filosofia de 2o de Batxillerat.
No tenir en compte la unanimitat aconseguida en l'anterior legislatura supondría no oír les veus dels qui representen a la ciutadania, i per tant trencar les regles de la pràctica democràtica. En realitat suposa anar en contra de l’esperit de la Llei que es pretén aprovar.
La UNESCO, a la qual s'al·ludia en diverses ocasions en la Proposta de Llei, en la Declaració de París de 1995 afirma que “els estudis de Filosofia constitueixen l'única manera d'educar en valors d'abast i tensió universals, és a dir, que no depengen ni estiguen sotmesos a creences (religioses o de qualsevol tipus) ni d'opcions polítiques, per a formar a l'alumnat des dels Drets Humans com a ciutadans cosmopolites en un món global”. A més, afig que la Filosofia ha de dir-se pel seu nom; en coherència amb això, la Llei ha de reconèixer l'estudi dels valors morals com una part fonamental de la Filosofia que es denomina Ètica i que arreplega, entre altres coses, els Drets Humans com el projecte ètic que cal respectar i desenvolupar en el segle XXI.
La UNESCO i el Consell d'Europa consideren imprescindible que els sistemes educatius incloguen la formació i sobretot, la reflexió ètica. L'Ètica és una matèria filosòfica que, com s'arreplega en la citada Declaració de París, “ha de ser impartida per professors qualificats i instruïts específicament a aquest efecte i no estar supeditada a cap consideració econòmica, tècnica, religiosa, política o ideològica”. L'Ètica, per tant, ha de ser impartida pel professorat especialista en Filosofia.
En conseqüència, amb independència que el legislador vulga introduir una matèria dedicada a la formació en Valors ètics, cívics i constitucionals en qualsevol curs del cicle fins abans de 4° de l'ESO, la presència de la Ètica ha de garantir-se en aquest ùltim curs amb total prioritat a qualsevol altra consideració́. En cap cas la formació en Valors ètics, cívics i constitucionals pot substituir la reflexió ètica. Si potser, pot complementar-la, entenent que l’Ètica pot tractar, des d'un punt de vista reflexiu i critic, els valors d'igualtat, la necessitat de la solidaritat i l’anàlisi i fonamentació dels Drets Humans que constitueixen la base de la nostra cultura.
