elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
SETMANA SANTA 2024

Quines celebracions de la Setmana Santa de la Comunitat Valenciana són d'Interés Turístic?

Quines celebracions de la Setmana Santa de la Comunitat Valenciana són d'Interés Turístic?
  • Coneix les celebracions sobre els misteris de la Passió amb major arrelament entre els municipis valencians

La Setmana Santa s'acosta i amb ella arriben les tradicions religioses i culturals que caracteritzen esta festivitat a tot el món.

Des de processons solemnes fins a celebracions litúrgiques, este període és una oportunitat perquè comunitats de tot arreu es reunisquen per a reflexionar, commemorar i renovar la seua fe.

Enmig de la solemnitat i el fervor religiós, la Setmana Santa també oferix moments de trobada i convivència, on les famílies i amics es reunixen per a compartir moments especials i crear records duradors.

La Comunitat Valenciana té celebracions de la Setmana Santa que la Generalitat Valenciana ha declarat d'Interés Turístic.

Elx, Orihuela, Crevillent, Alzira, Sagunt, València, Gandia, Moncada o Callosa de Segura són les poblacions que compten amb celebracions més arrelades i que atrauen a turistes i visitants. També Torrent, Aspe, Benetússer, Torrevieja, Xàtiva, Alboraia, Almoradí, Rojales i Catral també tenen Setmana Santa d'interés turístic. Vegem les més significatives.

Interés Turístic Internacional

Elx. Processó del Diumenge de Rams

La processó del Diumenge de Rams va ser declarada d'Interés Turístic Internacional el dia 22 de juliol de l'any 1997. La litúrgia de la processó de les palmes del Diumenge de Rams té els seus orígens a Jerusalem, on se celebrava com a record de l'entrada triomfal del nostre Senyor a la Ciutat Santa.

La primera dada documental que existix relatiu al Diumenge de Rams es remunta a 1371. En l'Arxiu Municipal d'Elx existix una acta del Consell Municipal on s'acorda destinar a la caritat una quantitat del Diumenge de Rams i la celebració de processons el Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant.

També en les actes municipals de 1429 s'adona que a València havien empresonats els veïns d'Elx que van anar a vener palma blanca.

Orihuela. Setmana Santa

La Setmana Santa d'Orihuela, declarada d'Interés Turístic Internacional en 2010, és una celebració religiosa i cultural única a Espanya, amb arrelades tradicions que es remunten segles arrere.

Destaquen processons com la del Dijous Sant, on la Germanor Penitencial del Silenci realitza una marxa solemne sota el mantell de la foscor, acompanyada pel commovedor Canto de la Passió.

Una altra processó emblemàtica és la del Sant Enterrament de Crist el Dissabte Sant, on el Cavaller Cobert porta el pendó de la ciutat en un festeig municipal de dol oficial.

A més, el pas del "Triomf de la Creu" i la Centúria Romana afigen un toc d'espectacularitat a esta festivitat que atrau a visitants de tot el món.

Crevillent. Setmana Santa

La Setmana Santa de Crevillent va ser declarada Festa d'Interés Turístic Internacional en 2011. Els seus orígens es remunten al segle XVII.

Religió i pietat popular, art, tradició, ritus i costums, són els elements que definixen esta celebració d'una bellesa extrema.

La Setmana Santa a Crevillent està marcada per una sèrie de tradicions i processons que reflectixen la devoció i el fervor religiós de la comunitat.

Des del Septenari a la Verge dels Dolores fins a la processó del Diumenge de Resurrecció, cada dia està ple de moments emotius i cerimònies significatives.

Destaquen esdeveniments com la Processó de Pujada al Calvari, l'Abraçada entre la Mare i el Fill, i la processó del Dissabte Sant, on sis grups escultòrics recorren els carrers amb solemnitat i devoció.

La música, els cors locals i la participació de la comunitat contribuïxen a crear una atmosfera única en cada celebració.

Interés Turístic Nacional

Alzira. Setmana Santa

La Setmana Santa d'Alzira, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en 1988, afona les seues arrels en l'època medieval, si bé va aconseguir notorietat en l'edat moderna i una gran rellevància posteriorment, ja en el segle XVIII, amb l'aparició de la major part de les actuals confraries, les quals processionarien els seus passos titulars pels carrers i places de la vila.

La Setmana de Passió quan es duen a terme els trasllats, els Via-Crucis, quan s'obrin al públic els dossers i, com no, amb la magna Processó General del Sant Enterrament, única pel nombre de participants, pel colorit de les vestas, per l'art que desfila davant els ulls de propis i estranys, per la música i per la gent que atrau.
Prèviament, el Divendres de Dolores, té lloc en la “Nit dels miradetes” la trobada dels passos processionals de dos de les nostres confraries amb més solera –la del Devallament de la Creu i la de la Dolorosa- i l'acte del tradicional Pregó que, com a avantsala de les celebracions, anuncia les festes i convida a participar en elles.

Sagunt. Setmana Santa

Declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en 2004, la Setmana Santa de Sagunt està organitzada per la Mayoralía de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d'una tradició amb segles d'antiguitat.
Així, el Divendres Sant és el dia més important de la Setmana Santa saguntina, ja que es desenvolupa el Via crucis fins a arribar al Calvari, on es duu a terme la representació de la Passió.

A més durant la Setmana Santa es realitzen concerts de música sacra, les processons de la Trobada o del Silenci, el Sermó del Davallament i molts altres actes que val la pena presenciar.

València. Setmana Santa Marinera

La Setmana Santa Marinera de València, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional des de 2011, és una de les més arrelades i autèntiques d'Espanya, amb arrels que es remunten al segle XV i es nodrixen de les tradicions marineres dels seus antics pescadors. Els seus moments més destacats ocorren durant les processons del Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Pasqua, que reflectixen l'essència d'este barri mariner.

Els tres barris que participen en les celebracions han mantingut una estreta relació amb la mar al llarg de la història. En el Divendres Sant, dia principal dels actes litúrgics i processons, les Germanors del Santíssim Crist del Salvador i de l'Empara realitzen un commovedor pelegrinatge per l'arena fins a la riba de la mar. Una de les característiques més singulars d'esta Setmana Santa és com les figures religioses ixen dels museus i parròquies per a ser venerades en domicilis particulars, que obrin les seues portes als visitants, creant així un ambient únic de devoció i comunitat.

Gandia. Setmana Santa

Declarada d'Interés Turístic Nacional des de 1983, les primeres cròniques que es coneixen de la Setmana Santa de Gandia daten del segle XV. Hi ha constància escrita que en aquella època, enfront de l'església Col·legiata de Santa María, en el que hui és la Plaça Major, es dramatitzava la passió de Crist en dos escenaris que representaven els palaus d'Herodes i de Caifás, a més d'una recreació de l'Hort  de les Oliveres. Estes escenificacions eren representades per veïns de la ciutat i posteriorment se celebrava un Via crucis dramatitzat pels carrers de Gandia.

Les actuals confraries tenen el seu origen a la fi del segle XIX. El pare escolapi José Gomar va ser el principal impulsor de les dos primeres, la de Sant Pere en 1872 formada per alumnes de l'Escola Pia, i entre 1875 i 1880 la de La Santa Cruz, que integraven ex-alumnes del mateix centre. Per part seua, Pascual Sanz Forés va fundar la germanor del Sant  Sepulcre en 1873. Durant esta mateixa època es van crear les germanors del Nazareno,  El Davallament i La Flagel·lació.

Vinaròs. Setmana Santa

La Setmana Santa de Vinaròs s'inicia amb la tradicional Trobada de Bombos i Tambors en el qual participen bandes de diverses ciutats de la província de Castelló i voltants.
Les processons en fosquejar i actes religiosos se centren principalment en els dies de Dijous i Divendres Sant. Passos i imatges religioses de gran valor artístic ixen d'esglésies i capelles.

La primera de les processons és el Dimecres sant a les cinc de la matinada, coneguda com la Processó de la Matinada: un acte litúrgic, recuperat fa uns anys, que es remunta a una tradició secular. Dijous i Divendres sant al capvespre, els carrers del centre històric de Vinaròs s'abarroten per a contemplar les solemnes processons de les confraries i els seus passos.

L'última de les processons és la Processó de la Trobada el diumenge de Pasqua. Durant estes celebracions també hi ha programats concerts i exposicions, que convertixen estes festes religioses també en actes culturals i festius. 

Vila-real. Setmana Santa

Es tracta d'una de les festivitats més antigues de la província, en 1546 naix la primera confraria, la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.
Les processons, recreen i enaltixen un aspecte de la grandesa de Jesús. En elles, participen totes les confraries, abillats amb els seus vistosos uniformes compostos de túnica, capa i caputxa cònica al cap, es convertixen per a l'espectador en una important lliçó catequètica del misteri de la Redempció que són eixos dèsset passos, obra de prestigiosos escultors;  de tambors i bombos, bandes de música, bandes de tambors i trompetes, constituint en si la participació en les processons més nombroses de tota la província castellonenca.

L'Alcora. Rompida de l'Hora

La Rompida de l'Hora de l'Alcora se celebra el Divendres Sant, i es realitza un cercaviles que inicia en la plaça d'Espanya i finalitza en la plaça de l'Església.
La Germanor del Santíssim Crist del Calvari de L'Alcora, fundadora de la Rompida de l'Hora és l'encarregada d'organitzar este acte. Detalls i invitacions a totes les confraries tant provincials com nacionals, igual que un menjar de germanor entre els pobles assistents, formen part d'este esdeveniment.

Cal destacar que cada any una personalitat del món polític, social, cultural o esportiu és convidada per a iniciar la Rompida.  

Interés Turístic Provincials

Benicarló. Setmana Santa

La Setmana Santa a Benicarló és una tradició que han mantingut visca les set actuals Germanors i Confraries, cinc d'elles de més de 50 anys d'antiguitat, agrupades en la Junta Local de Setmana Santa.

Destaca per la seua solemnitat i la decoració dels passos que recorren els principals carrers de la ciutat. Les diferents processons tenen lloc el Dimecres Sant, Divendres Sant (el Viacrucis de l'Alba a l'alba, i la Processó del Sant Enterrament a la nit) i Diumenge de Resurrecció, amb la processó de la Trobada entre les imatges de Jesús Resucitado i de la Mare de Déu.

Torreblanca. La Passió

La Passió de Torreblanca, consta de dèsset escenes i la seua duració aproximada és de dos hores. La majoria de les escenes, excepte el Viacrucis i els quadres finals del Calvari, transcorren en l'ampli recinte de la plaça Major. Estrenada el 12 d'abril de 1979, se celebra una única representació el Dijous Sant a les deu de la nit, en diversos escenaris naturals a l'aire lliure el que li dona una plasticitat i un realisme tal, que l'espectador moltes vegades se sent completament atrapat per la trama argumental. Els diàlegs són íntegrament en valencià.

Borriol. La Passió de Crist

En la nit del Dijous Sant, Borriol rememora les últimes hores de la vida de Jesús. En diversos escenaris repartits pel poble se succeïxen escenes de la passió de Jesús,
Alguns actes, com l'últim sopar, es desenvolupen de manera privada no oberta al públic, tal com va succeir en la realitat, alguns simultanis i altres successius, procurant reflectir així de la manera més fidel possible el que es relata en les escriptures. La representació culmina amb la crucifixió i el davallament, que tenen lloc en el Calvari de Borriol.

Almassora. Setmana Santa

La Rompida de l'Hora és l'acte més multitudinari i mediàtic de tota la Setmana Santa d'Almassora, duta a terme per la Secció de Tambors i Bombos de la Germanor del Stm. Crist del Calvari.

El Davallament del Crist compta amb una peculiaritat única, i és que està articulat de braços, perquè puga ser descrucificado i posteriorment col·locat en el Sant Sepulcre de la Germanor amb els braços plegats.

El municipi compta amb més de 10 confraries i associacions religioses, 4 d'elles amb més de 50 anys d'antiguitat.

Interés Turístic

Moncada. Misteri de la Passió

Les celebracions del Misteri de la Passió a Moncada, declarades d'interés turístic des de 1967, són un esdeveniment cultural i patrimonial arrelat en el municipi. Amb la participació d'al voltant de cent voluntaris i un meticulós procés d'assaig, estes representacions s'han perfeccionat amb el temps, mantenint la naturalitat dels escenaris originals.

Les festivitats de Setmana Santa a Moncada comencen amb un Concert de Música Sacra, seguit de les impressionants representacions del Misteri de la Passió, organitzades per l'Associació Cultural del Misteri de la Passió de Moncada.

Callosa de Segura. La Passió

La Passió de Callosa de Segura és un acte sacramental declarat d'Interés  Turístic que, des de 1969, es representa en escena per l'agrupació de teatre amateur de la localitat. A partir d'enguany, amb diferents escenes contemplatives de l'antiga "Corona Mortificada", ara dita "Quadres Plàstics", la Passió plena de vida la ciutat per Setmana Santa.

Esta posada en escena va ser, a més, guardonada amb el premi a la Millor Representació en Escena, atorgat en el Certamen Provincial del Teatre d'Alacant de 1974. Una obra que es basa en el guió de "El Drama del Calvari" i incorpora, com s'ha esmentat, escenes de la "Corona Mortificada". Més de 60 actors protagonistes, 50 extres i 140 col·laboradors fan possible un acte tan especial com és la Passió de Callosa de Segura.

Castelló de la Plana. Setmana Santa

La Setmana Santa de Castelló de la Plana compta amb tradicions molt arrelades i amb diverses confraries que són les protagonistes de processons de gran valor artístic, molt emotives.
La Setmana Santa de Castelló, d'Interés Turístic Provincial des de 2015, a més del Viacrucis Itinerant se celebren un bon nombre de processons, com la del Sant Enterrament, el trasllat de Santa María Magdalena, el de la Verge de Pasqua o la Processó de la Santa Trobada. Fins i tot alguna d'estes processons de Setmana Santa està específicament dirigida a un públic infantil i juvenil.

 

Pujar