La marató de València se situa entre els tres més ràpids del món

La marató de València de 2022 passarà a la història per haver batut tots els seus rècords i haver-se posicionat com un dels tres més ràpids delplaneta, superando a Londres y Milán. Al voltant de les 8.15 del matí es tallaven la majoria dels carrers de la capital i desenes de patrulles de policia vetlaven pel compliment de les normes de seguretat de la carrera, mentre els aficionats animaven als participants des de la distància.

Més de 30.000 participants han lluitat per guanyar la competició, que s'ha iniciat en la 'Plaça de la Marató' situada entre l'Avinguda Institut Obrer i el Pont de Montolivet, i que ha finalitzat en la Ciutat de les Arts i les Ciències. Només un home s'ha alçat amb el cobejat trofeu, Kelvin Kiptum ha aconseguit un temps de 2.01:53, rebaixant el rècord del circuit d'Evans Chebet, 2.03:00 en més d'un minut. En segon lloc, ha quedat Gabriel Geay mentre que el tercer lloc ha sigut per a Alexander Mutiso.

Respecte a la carrera femenina i igual que ha succeït en la masculina, la keniana Amane Beriso ha millorat l'anterior millor marca de la competició, superant el temps de Peres Jepchirchir, 2.17:16, en més de dos minuts. D'altra banda, en segon i tercer lloc, han quedat *Letesenbet Gidey amb 2.16:49 i Sheila Chepkirui amb 2.17:29.

Malgrat ser un esport practicat més per homes que per dones, enguany ha aconseguit la xifra més alta de la seua història en participació femenina amb 5.700 de corredores, la qual cosa representa el 19% del total de participants.

Aquest esdeveniment s'ha convertit en tot un espectacle per al qual s'han invertit sis milions d'euros i que ha comptat amb patrocinadors de la talla de New Balance. Tot un referent en àmbit esportiu ha mobilitzat a persones de tot el món que han viatjat des de les seues respectives ciutats per a concursar en la marató, com per exemple Víctor Pérez, un valencià resident als Pirineus per motius laborals i que ens ha comptat ací la seua experiència.

Una marató amb 40 anys d'història

El seu origen es remunta a l'any 1981, quan el 29 de març es va celebrar la seua primera edició, en la qual es van inscriure 640 corredors, dels quals només set eren dones.

Durant deu anys i fins a 1991 van transcórrer tota una sèrie d'esdeveniments, des de l'elaboració d'un circuit urbà fins a la caiguda d'un xàfec, alguna cosa que no va impedir a Elisenda Pucurrull guanyar per tercer any consecutiu, alguna cosa que ningú més ha aconseguit.

Durant vint anys, els rècords es van succeir i en 2011 es va decidir passar de primavera a tardor, la competició i situar la meta en la Ciutat de les Arts i les Ciències, un fet vigent hui dia.

D'altra banda, en 2016, la IAAF reconeix a València com la primera marató d'Espanya amb l'Etiqueta Or i va anar en 2020 quan va celebrar el seu 40 aniversari per a dos anys més tard, en 2022, aconseguir ficar-se dins de les 3 maratons més ràpids del món.