Jornada sobre les escoles i la educació rural dins del marc del projecte de "Despoblament"
El proper dijous 24 de novembre, a les 16.30 hores, el CDR La Safor organitza una jornada a l'auditori municipal de Llocnou de Sant Jeroni que té com a objectiu unir i dialogar amb la comunitat educativa sobre la importància de les escoles rurals o de poble.
Sota el títol “Escola de poble, futur del territori” l’esdeveniment comptarà amb les ponències de diversos perfils que formen part de l’entorn educatiu dels pobles de la Safor, la Vall d’Albaida i els Ports, entre les que trobarem directores de centres, professorat, familiars d’alumnes i personal docent promotor de noves iniciatives pedagògiques.
En aquesta jornada es pretén que siguen les direccions dels centres, el professorat, les AMPA i els propis ajuntaments que assistisquen els que parlen i compartisquen la seua realitat, els que escolten experiències del passat i els qui aprenguen de projectes actuals, dignes de ser visibles per la seua innovació pedagògica i per la tasca social que desenvolupen en les seues localitats.
A l’acte s’exposaran les relacions entre la societat i l’escola que es donaven abans, les que es donen ara, les necessitats actuals i les possibilitats de cara al futur amb dues taules redones. En una primera taula, amb el títol “La importància de l’escola rural”, es parlarà de com eren les relacions entre la societat i l'escola en el passat, les necessitats del present i les possibilitats de futur. En la segona taula, “Avantatges i oportunitats de l’escola rural”, s’exposaran projectes educatius que estan tenint èxit en els alguns municipis o que s'han normalitzat i ja formen part del programa educatiu del centre.
L’escola com a motor dels pobles
L’àrea del CDR que treballa per l’habitabilitat dels pobles considera que l'escola rural és un dels motors més importants dels pobles, tant pel servei com per la funció social que realitza. L’escola rural és un actor únic i diferenciat per molts factors: les ràtios baixes que permeten al professorat acostar-se més a l'alumnat i acompanyar-lo en el seu desenvolupament personal, la proximitat a l'entorn natural, la familiaritat que s'aconsegueix en els centres rurals, o la facilitat per a implementar pedagogies actives i innovadores. Tot això fa que l’escola de poble es puga considerar un servei públic d’una qualitat excel·lent.
De la mateixa manera que possibilita una educació diferenciada, l'escola rural també és un recurs importantíssim del qual es disposa als pobles per sostindre la presència de noves generacions d’habitants i frenar així la mancança de joves. Una de les causes de l’escassa presència de joves als pobles, a banda de la baixa natalitat, és que, per comoditat, conciliació i desconeixement de la qualitat del servei, pares i mares decideixen escollir centres educatius situats en la ciutat.
Aquesta desvinculació de la primera etapa educativa de les joves amb el seu poble suposa una greu desconnexió amb la realitat local i el teixit social jove existent, a més de tallar l’arrelament inicial, que passa a ser un espai dormitori sense vincles socials i passa a reforçar-se el vincle amb la ciutat.
D’altra banda, en cas que les joves sí hagen pogut estudiar al seu poble, la falta de formació, faena i sobretot de cases als pobles són altres dels factors determinants que dificulten la permanència o retornada d’aquests joves al seu poble, que solen assentar-se en grans ciutats, on hi ha més opotunitats per desenvolupar el seu futur vital i professional.
És cert que el fet d’haver crescut i haver aprés en el propi poble natal, o en un de proper, no significa que això vaja a provocar una permanència de la gent jove. No obstant això, el sentiment de pertinença, el record i l’arrelament amb el territori esdevenen causes de retorn als pobles, una vegada s’han superat els anys de formació i l’acumulació d’experiències a l’exterior. És més, en alguns casos, eixa formació i experiència aplicada a la realitat local sol afavorir la creació de projectes laborals innovadors i de futur als pobles.
L’escola com a futur de la societat
El sistema educatiu té a les seues mans el futur de la societat. Si s’aposta per una societat cohesionada i respectuosa amb les particularitats de cadascú, així s’haurà de configurar l'ensenyament, preservant les diferents ofertes educatives, potenciant el seu rendiment i aprofitant les seues oportunitats.
S'han de veure les escoles i instituts com a motors culturals i comunitaris de cada municipi, així com dissenyar estratègies per a plantar cara a un futur incert en el qual el problema del despoblament amenaça amb tancar, una a una, cada escola rural.
Malgrat les notícies negatives sobre la pèrdua de població als nuclis rurals, s’ha de pensar en positiu. En aquesta jornada participaran professors i professores que duen a terme projectes educatius revolucionaris, que no sols eduquen amb vocació i pensant en un món millor, sinó que són capaços d'atraure noves famílies a viure als pobles.
Una escola amb les instal·lacions adequades, amb un claustre cohesionat, amb una proposta pedagògica actualitzada i on, a més dels continguts acadèmics, el professorat es preocupa pel desenvolupament emocional i psicosocial de l'alumnat, és una escola de referència capaç de dissenyar el demà. Si s'aconsegueix mantindre viva l’escola de poble, el món rural tindrà una assegurança de futur.
En definitiva, aquesta trobada és una oportunitat única per a escoltar, aprendre i participar, en el posterior diàleg obert, de cara a crear nous espais i accions conjuntes per a millorar, entre tota la comunitat, la realitat de les nostres escoles de poble, que són el futur del territori.
