elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Emilio Delgado: «El canvi en la forma de comunicar ciència, demana un canvi en la forma d'avaluar el seu impacte»

Emilio Delgado: «El canvi en la forma de comunicar ciència, demana un canvi en la forma d'avaluar el seu impacte»
    MÉS FOTOS
    Emilio Delgado: «El canvi en la forma de comunicar ciència, demana un canvi en la forma d'avaluar el seu impacte» - (foto 2)

    El catedràtic de la Universitat de Granada, Emilio Delgado, ha indicat que l'evident canvi en la forma de comunicar la ciència per part de comunitat científica fa necessari «un canvi en la forma d'avaluar el seu impacte». El professor del grup d'investigació d'Avaluació de la Ciència i de la Comunicació Científica de la UGR ha obert la I Jornada de difusió de la investigació i criteris de qualitat de les revistes científiques celebrada dimecres 18 d'abril de 2018 a la Universitat Jaume I.

    L'investigador, presentat pel catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat Javier Marzal, ha assegurat que «la revolució dels buscadors acadèmics ha provocat un canvi en la forma de comunicar» que s'estén a altres aspectes, com l'accés obert, la presència en la web científica o la manera de fer difusió. Delgado ha recomanat, a l'hora d'abordar l'edició de revistes científiques, molta puntualitat a l'hora de publicar, «perquè és un factor d'impacte decisiu-ha dit-», així com l'aposta pel digital; la inclusió del DOI (Digital Object Identifier) i unes bones metadades (títol, resum i paraules clau), a més de la referència bibliogràfiques en obert i donar-li visibilitat mitjançant Google Shoolar, Research Gate, Dimensions, Web of Science o Scopus.

    Delgado ha explicat que «la nova bibliometria es basa en l'emmagatzematge de documentació i el seu ús a la web», però que cal aplicar la cautela en l'ús dels indicadors bibliomètrics perquè no totes les publicacions aporten el mateix coneixement científic ni tots els participants han fet la mateixa aportació a la investigació, i les citacions són una mesura fiable i vàlida de la repercussió dels treballs, però contemplen el paràmetre de la qualitat.

    Per finalitzar, el professor ha comentat que cal desterrar les males pràctiques en les revistes científiques com el foment de l'autocitació, la concentració de citacions en els anys que còmput de l'impacte (2-3 últims anys), la publicació de traduccions o la publicació de nou d'articles ja publicats. Delgado considera que a Espanya existeix un problema amb les «citacions», per considerar-les en excés i actualment s'està produint un problema amb les revisions, perquè és complicat aconseguir revisors o revisores d'articles i s'ha mostrat partidari de la revisió per pars en obert.

    La jornada ha estat inaugurada pel vicerector d'Investigació i Postgrau, Jesús Lancis Saéz, qui ha defensat l'accés obert a aquest tipus de publicacions per raons d'estalvi econòmic, un retorn de la inversió que fa la societat en la ciència i una major rapidesa a l'hora de visibilitzar els resultats científics. Lancis ha destacat el negoci que suposa actualment per les grans editorials les revistes científiques i el suport realitzat per centres, com la Universitat Jaume I, qui enguany ha inclòs un apartat dins del Pla propi d'investigació sobre aquest tema.

    La jornada organitzada pel Vicerectorat d'Investigació i Doctorat i l'Escola de Doctorat amb la col·laboració de la Plataforma de Revistes Científiques de l'UJI, la Biblioteca universitària i el Servei de Comunicació i Publicacions ha comptat, a més a més, amb la ponència d'Àngel Borrego de la Universitat de Barcelona, al voltant de la publicació en obert i la de Pilar Rico, responsable d'Accés Obert i Revistes de la FECYT, qui ha parlat sobre el segell de qualitat d'aquesta institució. Finalment, les persones responsables de revistes de diferents universitats han parlat sobre els principals reptes als que s'enfronten les publicacions científiques.

    Pujar