Màgia, esplendor i tradició: Aquests són els municipis d'Alacant que celebren Moros i Cristians
La província s'ha convertit en el màxim exponent d'aquesta arrelada celebració que es desenvolupa en multitud de les seues ciutats i municipis
Els Moros i Cristians són una de les festes més significatives de la província d'Alacant. Durant tot l'any, multitud de ciutats i municipis celebren la reconquesta, especialment a l'estiu, data en la qual es desenvolupen la majoria d'actes entorn a aquesta celebració que plena de llum, color i pólvora l'ambient.
Les seues desfilades són pur espectacle de color, dansa, vestits i vestits que desborden esplendor i ens trasllades fins a èpoques passades. Desembarcaments, lluites medievals entre musulmans i cristians, ambaixades i preses de castell o trets d'arcabusseria són algunes de les activitats que es duen a terme en aquestes festes amb tanta tradició i arrelament.
A causa de la seua importància, fins a tres d'elles han sigut declarades d'Interés Turístic Nacional, com les d'Alcoi, Crevillent o La Vila Joiosa.
Si fa uns dies repassàvem els municipis que celebren Moros i Cristians a la província de València, hui és el moment de descobrir aquells que durant les pròximes setmanes faran el propi en la d'Alacant.
Benissa
Color, folklore, passió i molt d'art es passeja pels carrers del centre durant el cap de setmana més pròxim a la celebració de Sant Pere, el 29 de juny. És un art tant escènic com musical, perquè les seues espectaculars desfilades i teatralitzacions compten amb posades en escena de pel·lícula, i amb la seua pròpia banda sonora a càrrec de les tradicionals bandes de música.
L'origen d'aquesta tradició es remunta a mitjan dècada de 1970. En aqueixos anys, el poble havia assimilat molta mà d'obra especialitzada. Aquestes famílies, procedents en la seua majoria de Xixona, Cocentaina, Alcoi i Villena, van ser les que van introduir aquesta nova festivitat, que des de 1980 va començar a celebrar-se entorn del cap de setmana del 29 de juny. Donat el seu ràpid i important arrelament, així com la seua espectacularitat i bellesa, en 2018 va ser declarada festa d'interés turístic provincial.
Novelda
Del 16 al 25 de juliol, cada any, Novelda celebra les seues festes patronals. Les festes de Moros i Cristians de Novelda són relativament joves.
L'any 1969 es va celebrar en els voltants del castell de la Mola el “Dia dels Castells”, un acte que consistia en la realització d'activitats relacionades amb la festa de Moros i Cristians dins del seu entorn històric.
La comunitat festera sobrepassa els dos mil festers i podem trobar famílies senceres amb tres generacions participants en la festa, que any rere any, va augmentant la participació i sobretot la conscienciació de la festa com a patrimoni cultural de tots els noveldenses.
Oriola
El mes de juliol a Oriola destaca per la celebració de les Festes de la Reconquesta de Moros i Cristians, declarades d'Interés Turístic Nacional en 2017.
Any rere any, entorn del 17 de juliol, plena de color, esplendor i majestuositat els carrers de la ciutat, sense deixar indiferent a ningú, amb la seua cerimoniosa exaltació de la festa, les seues solemnes desfilades, la guerrilla de pólvora o els actes programats en relació a la Gloriosa Ensenya de l'Oriol.
Història i Llegenda s'entremesclen en la celebració de la festa, aquesta s'institucionalitza a partir de 1.400 amb la realització de tota una sèrie d'actes, sent els més importants: la processó cívic-religiosa de la gloriosa Ensenya de l'Oriol i el sermó en la missa de les santes.
Vila Joiosa
Els clàssics festejos de Moros i Cristians de La Vila Joiosa en honor de Santa Marta, adquireixen alegries, desenfados i gojos, sobreeixint que en la començada el dia del tercer dia fester, el “Desembarcament” de les hosts mores trasllada les lluites rituals dels bàndols a les arenes de la platja del bell lloc mariner i pescador.
Durant aquests dies són nombroses les activitats: entrada de bandes, les desfilades, la partida, les ambaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. Però sens dubte el més destacat de les festes és “el desembarcament”.
La festa comença el 24 de juliol amb la “Entrada de Bandes” i continua en els dies següents amb la desfilada pels carrers de la Vila Joiosa dels bàndols moros i cristians al so de la música.
Des de primeres hores de la matinada del 28 de juliol se celebra el Desembarcament, un gran espectacle il·luminat pels primers raigs del sol, pirotècnia i tirotejos. L'exèrcit moro s'endinsa en el port de la Vila Joiosa, mentre l'exèrcit li espera a peu de platja. En la mar més de 30 vaixells es preparen per al desembarcament i la batalla en la riba.
A la platja se succeeix la batalla amb llums, so de tambors i simulacres de bombardejos. Els musulmans prenen el Castell, i les tropes dels cristians reconquereixen fortalesa. Tot acaba amb la derrota dels moros, que simbòlicament són retornats a la mar.
Xàbia
Les festes de Moros i Cristians se celebren en la tercera setmana de Juliol en Duanes de la Mar. Durant els dies de la festa es realitzen vistoses desfilades de les diferents bandes mores i cristianes, així com l'escenificació de successos històrics com el desembarcament musulmà o la presa del castell pels cristians i la rendició de les tropes musulmanes.
Dénia
Els carrers de Dénia s'omplin de moros i cristians a mitjan mes d'agost. Són els participants en les ambaixades, les cercaviles i la hissada de la bandera.
En el programa destaca el desembarcament i els tocs de diana, així com sobretot, la Desfilada de Gala, on Moros i Cristians llueixen els seus luxosos vestits al so de la música i el pas fester.
La festa de Moros i Cristians es complementa amb les festes en honor a Sant Roc (Sant Roque): com mana la tradició, el programa religiós inclou una missa, el repartiment de pa beneït, un menjar de germanor i la processó. Tot això organitzat per la Confraria de Sant Roc.
Elx
La festa de Moros i Cristians naix com a rememoració de l'etapa de poder musulmà en la Península Ibèrica i de les batalles que van anar alternant el poder entre musulmans i cristians. Se celebra del 7 a l'11 d'agost i és el primer acte en honor a La nostra Senyora de l'Asunción, patrona de la ciutat. És una multitudinària representació que commemora la reconquesta cristiana de la ciutat. Està composta per la participació de dotze comparses, sis d'elles pertanyents al bàndol Moro i altres tantes al bàndol Cristiano, compostes cadascuna d'elles per diversos centenars de participants de tots dos sexes.
Les «Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció d'Elx» van ser declarades d'interés turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana el 8 de març de 2021.
Altea
A la fi de setembre a Altea, se solapen les festes patronals en honor al Santíssim Crist del Sagrari i Els moros i Cristians, en honor a Sant Blas.
Són unes celebracions molt participatives amb un gran ventall festiu i un ambient immillorable. Desfilades, revetles, mascletaes, barraques alternen amb actes religiosos com l'Ofrena de flors a la Verge del Consol, l'escenificació del Crist al poble, processons… i la Entrà de la Murta.
Benidorm
Benidorm és una ciutat on les festes adquireixen un especial protagonisme i les nombroses celebracions que es desenvolupen al llarg de l'any suposen un atractiu important per a aquells que ens visiten i compta amb aquestes.
Durant aquests dies, els carrers de Benidorm s'omplin d'espectaculars vestits, bandes de música i desfilades d'hosts mores i tropes cristianes que envaeixen el centre de la vila. La ciutat es vist de festa durant l'última setmana de setembre i la primera d'octubre.
Crevillent
Les festes de Moros i Cristians a Crevillent són d'Interés Turístic Nacional i Internacional i s'enquadren dins de les festes majors de Crevillent, se celebren en honor al seu patró, Sant Francesc d'Assís.
Les festes majors duren diversos dies i les de Moros i Cristians dins d'elles, se celebren generalment durant el primer cap de setmana d'octubre amb diversos actes des del divendres fins al dilluns.
El realment original d'aquesta Festa són els seus fonaments de marcat caràcter històric, la qual cosa es manifesta en els noms de les comparses i sobretot en les seues Ambaixades (Declarades Bé de Rellevància Local Immaterial) basades en un fet ocorregut al Crevillent del segle XIII i l'originalitat del qual consisteix en el fet que no hi ha vencedors ni vençuts, constituint un símbol de fraternitat i tolerància entre totes dues comunitats -mora i cristiana-. A més és molt important en les desfilades la participació de la dona festera.
Villena
Declarades d'Interés Turístic Nacional, es tracta de les Festes de Moros i Cristians més participatives que existeixen.
Són una alegre eclosió de colors, de goig i música, que ompli els carrers de la ciutat durant cinc dies en una multitudinària representació de diversos milers de persones vestides de moros, estudiants, guerrers, llauradors...
El seu origen està en 1474, quan la Verge de les Virtuts, advocada contra la pesta, va ser proclamada patrona de Villena. La seua imatge va ser col·locada en un Santuari construït a 7 km de la ciutat, al qual els ciutadans van fer vot d'acudir dues vegades a l'any, una al març i l'altra el dia 8 de setembre.
Actualment és la imatge de la patrona la que és portada cada any en romeria a Villena perquè presidisca les festes en el seu honor. En la festa participen catorze Comparses, set mores i altres tantes cristianes, compostes cadascuna d'elles per diversos centenars de participants de tots dos sexes.
Alcoi
Però si hi ha uns Moros i Cristians que destaquen especialment són els d'Alcoi, per això no podíem deixar de parlar d'ells, encara que la seua celebració siga en plena primavera, per a commemorar la festivitat de Sant Jordi.
Van ser declarades d'Interés Turístic Internacional en 1980, l'any 2019 Bé d'Interés Cultural Immaterial (BIC) i en 2023 la Declaració de Municipi Turístic de Rellevància.
L'estructura de la Festa, en el que es coneix com a Trilogia Festera, es divideix en tres dies: El primer dia és el de les Entrades, el segon està dedicat al Patró Sant Jordi, i el tercer dia és el del Alardo.
