L'obra interminable: Quants quilòmetres queden per a acabar el Corredor Mediterrani en la Comunitat Valenciana?

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ja ha mobilitzat inversions per 4.400 milions d'euros en el desenvolupament del Corredor Mediterrani, que avança a velocitat de creuer. I és que en els nou primers mesos de l'any s'han licitat contractes per més de
1.500 milions d'euros, s'han adjudicat 900 milions i han sigut executades actuacions per més de 450 milions. En total, dels 4.400 milions activats per a finançar 300 actuacions, ja s'han adjudicat 2.800 milions d'euros, que es troben en fase de construcció, i 1.900 milions d'euros estan executats.

“En aquests més de quatre anys de govern hem augmentat la longitud del Corredor Mediterrani en 233 quilòmetres, hem posat en servei l'Alta Velocitat a Granada, el tram Alcudia-Moixent, la variant de Vandellós l'Alta Velocitat a Elx, Oriola i, en uns dies, a Múrcia”, ha explicat la secretària d'Estat de Mitma, Isabel Pardo de Vera, durant la seua visita a la Comunitat de València, on ha assistit a una actuació prevista clau la connexió en alta velocitat entre València i Alacant: el nou traçat en ample convencional entre Xàtiva i el Nus de l'Alzina en via doble, amb el qual connectarà en ample estàndard o internacional de les 3 capitals valencianes.

“Hui hem recorregut en un tren de proves parteix del tram Barrada-L'Alzina, que absorbirà els trànsits ferroviaris mentre es realitzen les obres de canvi a l'ample internacional i electrificació a 25.000v. És especialment rellevant perquè es tracta de l'única part del Corredor Mediterrani en la qual no havia començat cap treball de canvi d'ample”, ha explicat Marró de Vera, que ha estat acompanyada per la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; la consellera de Política Territorial de la Generalitat Valenciana, Rebeca Torró; el director general de Conservació i Manteniment d'Adif, Ángel Contreras; i el comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani, Josep V. Boira.

Balanç

Després del recorregut la secretària d'Estat ha realitzat un breu balanç sobre el projecte, al costat de Josep Vicent Boira, en el qual ha recordat que el Corredor és un conjunt planificat de xarxes prioritàries de transport pensades per a facilitar la comunicació de persones, mercaderies i serveis al llarg de la Unió Europea, que van ser aprovades en 2011, definides en 2013 i que en 2030 ha d'estar finalitzada la xarxa bàsica, un total de 64.572 quilòmetres. Així mateix, la xarxa bàsica estesa ha de concloure's en 2040 i deu anys més tard, en 2050, caldrà concloure la Xarxa Global, quasi 120.000 quilòmetres.

“Reconec que m'agrada parlar del Corredor Mediterrani real per a diferenciar-lo de l'imaginari. El Corredor Mediterrani és un corredor prioritari per a Europa per al qual existeix un pla perfectament prefixat. Un pla al qual ens estem atenint. Un pla que complirem i que continuarem acompanyant d'altres elements no relacionats amb les infraestructures, com puguen ser els incentius a la compra de material rodant o els ecoincentivos”, ha asseverat Marró de Vera.

Un ritme sense precedents: una licitació a la setmana

Per part seua, Boira ha realitzat un detallat repàs de les actuacions mobilitzades i escomeses en el Corredor Mediterrani, des de juny de

2018 fins a l'actualitat, i ha revelat el seu intens ritme d'avanç, com ho constaten xifres com el nombre de licitacions llançades en el període, més de 300, o cosa que és el mateix, més d'una a la setmana; un volum sense precedents en la xarxa ferroviària espanyola.

Aquest ritme inversor es tradueix en la posada en servei de 233 km de noves infraestructures en el període -sumant un total de 624 km-, als quals s'afegiran pròximament els més de 43 km dels trams Moixent-Nu de l'Alzina i Beniel-Múrcia del Carmen.

L'avanç del Corredor Mediterrani queda reflectit en la següent comparativa: al juny de 2018, els estudis previs es trobaven a un 60%, quan hui ja s'han completat al 100%; el percentatge de projectes no superava en aqueix període el 57% sobre el total i hui aconsegueix el 85%; les obres en desenvolupament representaven un 45%, quan hui el 75% d'estan en marxa en totes les regions; i les actuacions en servei se situaven en un 21% i hui s'eleven al 34%.

En la Comunitat de València, el repàs a aquest eix estratègic mostra la següent foto: al juny de 2018, dels 717 km del Corredor Mediterrani projectats, un total de 440 km es trobava sense avanços; 114 km es desenvolupaven i 163 km estaven finalitzats. Hui, els km en desenvolupament sumen 488 km i són 229 els km acabats.

A Catalunya, 520 km es troben acabats (un 78% del total) i 144 km sota desenvolupament, quan quatre anys abans 144 km es trobaven sense avanços, 45 km en desenvolupament i 475 km acabats. A la Regió de Múrcia, els km avançats sumen en l'actualitat 193 (més del 85% dels projectats en aquesta comunitat) i els acabats s'eleven a 33 km. Al juny de 2018, fins a un total de 176 km es trobaven sense cap avanç i 17 km estaven en desenvolupament.

A Andalusia, el Corredor Mediterrani Litoral es prolongarà al llarg de 574 km: d'aquests, 460 km (un 80%) es desenvolupen ja i 114 km ja han finalitzat. Quatre anys abans, eren 460 km els que es trobaven sense avanç i 114 km en desenvolupament.

Projecte estratègic per a la connexió amb Europa

El Corredor Mediterrani és un projecte estratègic, cridat a convertir-se en una via preferent de les connexions d'Espanya amb Europa. En aquest sentit, els corredors transeuropeus -com el Mediterrani- van més enllà de la infraestructura -el seu potencial resideix en la seua transversalitat-, en necessitar d'una definició estratègia de desenvolupament logístic, on els ports es configuren en un altre actor principal; així com els aeroports, les terminals privades i el teixit industrial i empresarial, motor de l'activitat econòmica.

Són a més projectes que compten amb el suport d'una estratègia europea, orientada al desenvolupament de projectes transformadors, que permetrà avançar en economies més sostenibles, resilients i competitives. En aquest sentit, el Corredor Mediterrani compte per al seu desenvolupament amb finançament europeu de més de 3.000 milions d'euros, procedent dels Mecanismes de Recuperació i Resiliència (MRR) del programa NextGeneration.

El Corredor contribuirà a vertebrar el territori, en unir Andalusia, Regió de Múrcia, Comunitat València i Catalunya amb Europa en ample estàndard. Així mateix, promourà una mobilitat plenament interoperable i més sostenible i una major competitivitat de les empreses de l'Arc Mediterrani i la seua àrea d'influència, potenciant el transport de mercaderies per ferrocarril i evitant la ruptura de càrrega a la frontera en disposar d'un corredor continu en ample internacional.

El projecte és una eina per a la lluita contra el canvi climàtic: la seua contribució a la descarbonització del transport i la reducció de la petjada de carboni es concreta en una disminució de fins a 5,5 milions de Tn/any d'emissions de CO₂ a l'atmosfera.

Adaptació a alta velocitat del traçat Xàtiva-Nu de l'Alzina

El nou traçat en ample convencional entre Xàtiva i el Nus de l'Alzina -hui visitat i en fase de proves- és clau en el desenvolupament del Corredor Mediterrani per a connectar el sud-est peninsular amb el nord-est i la resta del continent.

Una vegada es pose en servei, després d'una inversió de 413 milions d'euros, Adif abordarà l'adaptació a alta velocitat del traçat ferroviari actual Xàtiva-Nu de l'Alzina (45 km), en via doble per a la connexió en ample estàndard de les 3 capitals de la Comunitat València. La inversió total d'aquesta actuació s'estima en 187 milions d'euros i, recentment, Adif AV ja ha adjudicat els dos primers contractes per a l'execució d'aquest projecte.

El trajecte completat aquest matí en la visita pel traçat convencional s'ha realitzat en una BT, un tipus de tren laboratori -al costat del conegut com Sèneca-, que Adif utilitza per a les proves prèvies a la posada en servei de noves infraestructures i per a l'exploració de les quals ja es troben servei. Equipat amb equips tecnològics d'última generació, és un tren preparat per a circular en ample variable (tant ibèric com estàndard o internacional), aconsegueix velocitats màximes de 200 Km/h i està instrumentat per a realitzar auscultacions dinàmiques de via i catenària, geometria de catenària, GSM-R i ERTMS.