Èxit en La Fe amb el primer autotrasplantament de cèl·lules progenitores hematopoètiques per a tractar la malaltia de Crohn
És la primera vegada que s'aplica a la Comunitat Valenciana esta teràpia, a la qual es recorre quan els fàrmacs i la cirurgia no donen resultat
L'Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha realitzat, per primera vegada a la Comunitat Valenciana, un trasplantament autòleg de precursors hematopoètics a una persona amb malaltia de Crohn refractària. El pacient ja ha sigut donat d'alta, amb remissió completa dels símptomes i normalització dels paràmetres d'inflamació intestinal.
Este avanç terapèutic és fruit de la col·laboració dels serveis de Medicina Digestiva, que dirigix Pilar Nos, i Hematologia, liderat per Francisco Javier de la Rubia.
Habitualment, la malaltia de Crohn s'aborda amb tractaments farmacològics o quirúrgics. “No obstant això, hi ha pacients, com en este cas, que no responen a estes teràpies i, per això, es va valorar la realització d'un autotrasplantament de cèl·lules mare -les encarregades de formar noves cèl·lules i renovar teixits-, després d'un condicionament immunosupressor previ”, segons explica Guillermo Bastida, especialista del servei de Medicina Digestiva de La Fe.
De fet, el procediment s'utilitza únicament en pacients que no tenen cap opció de tractament mèdic ni quirúrgic i el seu resultat és un reset del sistema immune, per la qual cosa les cèl·lules inflamatòries deixen d'atacar al tub digestiu del pacient.
D'acord amb el resultat positiu, el trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics es perfila com una alternativa vàlida per a tractar la malaltia de Crohn quan les teràpies convencionals no aconseguixen que la patologia remeta o perden eficàcia amb l'ús.
“El procediment ha demostrat ser segur i aplicable en la indicació de la malaltia de Crohn refractària, que a priori és més complexa que en altres patologies en les quals s'utilitza l'autotrasplantament a causa del mal estructural de l'intestí propi de la malaltia de Crohn”, assenyala el cap de secció d'Hematologia Clínica, Isidro Jarque.
Ara bé, “és important assenyalar -afig el doctor Bastida- que el tractament no és curatiu, ja que en utilitzar cèl·lules del mateix pacient i no d'un donant, la malaltia pot reaparéixer. No obstant això, en el cas que tornara, les teràpies existents, fins i tot aquelles que havien deixat de funcionar, tornarien a ser útils per a controlar la malaltia en la majoria dels casos perquè el sistema immunitari es reinicia, fa un reset”.
Els dos especialistes de La Fe coincidixen a destacar la labor de l'equip de trasplantament liderat per Jaime Sanz Caballer, del servei d'Hematologia del mateix hospital, així com l'assessorament de Montserrat Rovira, de l'Hospital Clínic de Barcelona, centre pioner en trasplantament autòleg de precursors hematopoètics en malaltia de Crohn.
“Esta fita marca un abans i un després en l'abordatge d'esta patologia a la Comunitat Valenciana, perquè és la primera vegada que un hospital valencià empra el trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics com a tractament de rescat en pacients amb malaltia de Crohn refractària”, assenyala el doctor José Luis Poveda, gerent del departament de salut València La Fe.
Mitjana anual de 1.250 pacients amb malaltia de Crohn
L'equip de la unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals de La Fe tracta cada any aproximadament 1.250 pacients amb malaltia de Crohn, a més d'atendre derivacions des d'altres centres per la complexitat del seu abordatge.
De fet, la malaltia de Crohn és una patologia crònica, de causa desconeguda, que provoca inflamació i complicacions al llarg de tot el tracte digestiu i que cursa amb brots recurrents de dolor abdominal, a vegades acompanyat de febre, diarrea i altres símptomes. Sol afectar pacients joves, amb una incidència major entre els 20-50 anys i que va en augment en els últims anys.
A més, és una malaltia classificada dins del grup de les patologies inflamatòries relacionades amb mecanismes immunològics. En estes, el sistema immune humà, per raons en part genètiques, en part ambientals i en part també relacionades amb la microbiota, interpreta erròniament el contingut intestinal com a estrany i el combat.
L'afecció provoca amb freqüència una deterioració greu de la qualitat de vida, ja que afecta totes les esferes: social, familiar, laboral, etc. Molts dels símptomes que presenta, com la urgència defecatoria, la fatiga o el dolor abdominal poden ser molt incapacitants, per la qual cosa el correcte control de la malaltia té un impacte molt rellevant sobre la qualitat de vida de la persona que la patix.
