Catarroja retransmet l’òpera de Puccini, Madama Butterfly
El Teatro Real tornarà a viure tota la passió i el drama de Madama Butterfly, de Giacomo Puccini. Aquesta òpera, una de les més demandades pel públic, recupera l'original posada en escena de Mario Gas, tan lloada per la crítica, qui compta amb la col·laboració de Ezio Frigerio, en l'escenografia, i Franca Squarciapino, en el vestuari. L'acció està ambientada en un plató de cinema de Hollywood dels anys quaranta i el públic vas agafar al doble efecte de l'acció, el de la història dels personatges i el de la pel·lícula, que pot veure's en les pantalles de la sala.
El divendres 30 de juny es durà a terme la retransmissió de l'òpera, que s'oferirà en més de 200 places, auditoris i centres culturals de tota Espanya. El Teatre Auditori de Catarroja s'ha sumat a esta iniciativa, amb la qual cosa la retransmissió es farà a les 21.30 hores en la sala catarrogina de manera gratuïta.
Les magnífiques sopranos Ermonela Jaho i Hui He s'alternaran en les funcions per a posar-se en la pell de la jove Butterfly i compartir escenari amb els tenors Jorge de León, Andrea Carè i Vincenzo Costanzo, en el paper de Pinkerton, i Ángel Ódena, Vladimir Stoyanov i Luis Pesat, com Sharpless. Al costat de la resta del repartiment i el Cor i Orquestra Titulars del Teatre Real, la direcció musical estarà a càrrec de Marco Armiliato.
110 anys de l'estrena
Madama Butterfly es va estrenar en el Teatre Real al novembre de 1907. Es compleixen ara 110 anys d'aquella data i, des de llavors, ha sigut una de les òperes més volgudes i demandades pel públic. Aquesta òpera, una de les favorites de l'autor, representa, com a poques, el xoc entre dues cultures, la tradicional d'un orient que comença a desaparèixer, enfront del creixent i modern Occident, contraposant la innocència i la bondat a l'egoisme avasallador, construint així un drama arrebatador. Però es tracta també d'una extraordinària reflexió musical de Puccini que conjumina amb delicadesa la música tradicional japonesa amb el seu estil inconfusible, per a fer un pas avançat al seu temps.
El drama de Cio-Cio San, jove geisha adolescent que s'enfronta a la seua família i la seua cultura per amor cap a l'oficial B. F. Pinkerton, de la Marina nord-americana, qui entén la relació com un mer entreteniment durant la seua estada a Japó, ha commogut a generacions d'afeccionats i va tenir un lloc preeminent en la vida de Puccini fins a l'últim dels seus dies. La seua música immortal troba el pilar perfecte en el llibret construït per Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l'obra teatral homònima de David Belasco, qui al seu torn cerca inspiració en el relat de John Luther Long, probablement proper a més d'un fet real.
