El centenari Teatre Ideal de Castelló va acollir el divendres 27 d’agost la presentació del poemari El crit de les arrels, del poeta i cantautor castellonenc Rafael Estrada Puertos
L’acte, organitzat per la Regidoria de Cultura de Castelló, va ser introduït per l’editor Manel Arcos i el professor i escriptor Tobies Grimaltos. A més, va comptar amb la magnífica i entranyable participació del rapsode castellonenc Eduardo Benetó, qui als seus huitanta-quatre anys va recitar alguns poemes del llibre, acompanyat de Rafael Estrada a la guitarra. Va ser el mateix Estrada qui va tancar l’acte amb el tema Camí de la Font Amarga, cançó que amb el temps ha esdevingut tot un himne del poble de Castelló.
El crit de les arrels és el seté recull de poemes de Rafael Estrada i el segon que li publica l’editorial saforenca Edicions del Sud. La de divendres és la primera presentació que el castellonenc fa de la seua obra, després d’obtindre l’accèssit del IV Premi de Poesia «Torre de Piles», lliurat el passat dissabte 7 d’agost durant el VIII Recital de Poesia i Música en Valencià que es va celebrar al parc de la Torre de Piles.
El crit de les arrels és un poemari de to metafísic i filosòfic, molt ben escrit, on es plantegen les reflexions necessàries per a viure el goig de l’amor i on, a més, s’insisteix en el fet de reviure, amb nombroses interrogacions retòriques, les inquietuds de la vida: per què patim i ens turmentem, entre altres aspectes.
Rafael Estrada Puertos va nàixer a Castelló (la Ribera Alta) en 1958. Des del 1985 fins al 2016, va exercir de mestre de Primària. De menut, va estudiar música i va arribar a tocar en la banda Lira Castellonera del seu poble. També va ser membre d’alguns cors universitaris i, en els últims anys, a més de fer recitals de poesia i cançó i editar alguns treballs discogràfics, ha sigut guardonat en diversos premis literaris i ha publicat els poemaris següents: D’un cor de pas, la veu (1997), amb una cinta casset; Terra de tendresa (2001); Reminiscències d’amor i joia (2008), que inclou un disc compacte de cançons; Petjades insomnes (2012); Ombres de memòria incerta (2014), amb el disc compacte Poesons; i Sol de mitjanit (2019).
