elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Refranys que cal conservar

    Els refranys populars, tan coneguts en altre temps, van desapareixent degut sobretot a la falta de temps per enraonar i per a compartir, a l’estiu passant la nit a fresca a la porta de casa, o a l’hivern a la vora del foc.
    Ara tots estem pendents de la televisió o d’internet. I això que amb mesura és bo, ens pot aïllar els uns dels altres. I també ens pot fer oblidar tants i tants refranys que naixien de la saviesa del poble. Per això vull oferir-vos estos refranys, per tal de conservar-los i de transmetre’ls a les noves generacions. Perquè sempre que perdem algun refrany o dita popular, s’emprobix la nostra cultura.

    A cal sabater, sabates de paper

    A poc a poc es va lluny

    A qui no té faena, Déu li’n dóna

    De terres apestades, mentides a cabassades

    Després de la foscor, ve el dia amb bona claror

    El bon dia comença per l’alba

    El bon obrer, arremulla primer

    El calendari nou, trau el vell de casa

    El mariner a la mar, el llaurador a la terra i el soldat a la guerra

    Faena fuig, menjar acosta’t

    Ferrant ferrant, perdrem l’ofici

    Foc colgat crema més que el destapat

    Gat amb guants no agarra rates

    La caminada més llarga comença amb un pas

    La faena del matalafer: fer i desfer

    La paciència és una pasta que com més se’n té, més se’n gasta

    La primera vegada que m’enganyes, la culpa serà teua; la segona vegada, la culpa serà meua

    L’estopa prop del foc, s’encén

    L’home és amo del que calla i presoner del que diu

    L’ofici del burgés: menjar. Dormir i no fer res

    Llibres, camins i dies, porten saviesa

    Mentider conegut, ja no és cregut

    Més val fer-ho que manar-ho

    No hi ha camí que no tinga fi

    No hi ha temps que no torne

    No hi ha roses sense espines

    No podem impedir el vent, però podem construir molins

    On hi ha patró, no mana mariner

    Pel desembre gelades, nevades i sopes escaldades

    Per educar un xiquet cal tota la tribu

    Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat un regiment

    Qui de jove no treballa, de vell dormirà a la palla

    Qui no treballa, badalla

    Quan el gat dorm, les rates ballen

    Rodar cap avall, no porta treball

    Sense menjar, fa mal treballar

    Una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa

    Un ull al plat i un altre al gat

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir