Dia de les calderes :: Raons i paraules :: elperiodic.com

La comissió del bou del carrer de Sant Roc de la Vilavella, amb l’homenatjat al centre i un servidor

DIA DE LES CALDERES
Carrer de Sant Roc
La Vilavella

Molt bona vesprada i benvinguts a esta festa de les calderes. Agrair en nom de la comissió la presència del Sr. alcalde i la corporació municipal que han acceptat la invitació a este acte.

Vull expresar també el meu agraïment a la comissió, al haver confiat en mi per a pronunciar estes senzilles i humils paraules, i espere no defraudar eixa confiança.

Amb el segon any de celebració este dinar ens reunix a un bon grapat d’amics i familiars al voltant de la capella del sant i comença a instaurar-se com el preludi de la festa de Sant Roc.

Certament és per a mi un goig i una satisfacció dirigir-me a un públic tan respetable, i alhora un públic que imposa. I el motiu no és per por, si no per la importància que este carrer li dona a la tradició. Un valor que és l’eix vertebral per a poder celebrar, cada mes d’agost, unes festes com les vostres.

Si hui parlem del carrer de Sant Roc de La Vilavella, de les seues tradicions, de la seua cultura i del seu sentiment d’indentitat, és perquè els seus veïns i simpatitzants han estat disposats a fer una acció que els honora i els dignifica: donar i donar-se. O dit d’una altra manera. Adquirir un compromís, que en la immensa majoria de vegades, és totalment voluntari. Entregats totalment a Sant Roc i a la seua festa. I ser roquero, ni es pot explicar en paraules, ni es pot pagar en diners. S’ha de viure i s’ha de sentir al cor.

Estes paraules van dirigides a tot el públic en general, però també amb algú en especial amb qui hui hem compartit taula, tertúlia i festa. És Vicente Vicent García. La comissió vol agrair-li la seua dedicació a la festa fent-li este xicotet, però sentit homenatge. El nostre homenatjat és una persona amb una profunda devoció a Sant Roc, amb arrels fortes i sanes com un camp amb una bona saó que dona un bon fruit. Son pare Vicente “El querido” i Don Rafael Llop són els qui després dels anys de la postguerra van començar a organitzar viatges a Sevilla per portar bous a este emblemàtic carrer que l’han fet famós en la festa del bou al carrer . Com diu la cançó popular:

“Aquí no hacemos toros de llega y carga
sólo queremos toros con casta y bravura
que lleven hierros de Concha y Sierra, Tulio Vázquez y Eduardo Miura”

Possiblement el pare del nostre homenatjat, no s’imaginava que estava fent història per a glòria d’este carrer, i que el seu fill ha continuat.
L’ofici de carnisser de Vicente i el seu germà Alfonso va fer que durant molts anys exerciren de mataor de bous, fins que la llei autonòmica ho va prohibir. Com a matarife descuartitzava, pel•lava i dividia les peces de la carn de bou correguda, sense cap interés econòmic donant-ho tot per la festa i per Sant Roc. Durant la nit es treballava preparant la carn de bou per possar-la a la venda al dia seguent, on també es recorden les agradables tertúlies i bones vivències vetllant la carn del bou. Vicente també ha segut un privilegiat quan l’any 2004 Sant Roc va visitar sa casa per festa major sent clavari. Per tot això, i més Vicente “El querido”, es pot catalogar com un treballador infatigable que encara no ha parat per portar la festa endavant, i col•laborant en tot allò que pot.

La cara és el reflexe de l’ànima. I per a vosaltres, roqueros, eixa cara és esta capella que està a la meua dreta. En ella permaneix l’ànima de molts roqueros com vosaltres, i molts altres que hui ja no estan en este món, però que, estan units a esta festa de les calderes, mirant-nos des de la finestra del cel. Afanys, esforç, treball, devoció, passió, sentiment…quants pensaments d’estimació ens passen per la ment quan mirem a Sant Roc que aguaita des de sa casa, al número 69 d’este carrer. Quina sort teniu de tindre a Sant Roc com a veí. D’això Vicente Vicent, ens explicaria moltes coses, perquè una part del seu cor està en algun lloc d’esta capella, per a perpètua memòria d’un roquero compromés.

Per a que hui ens reunim per a celebrar la festa, és necessari tindre entre nosaltres a persones com Vicente Vicent “El querido”. Amb persones com ell, rememorem el passat, celebrem el present i construim el futur.

Moltes gràcies Vicente. T’ho mereixes.

Moltes gràcies a tots.

22 d’abril de 2012
Vigília de la festa de Sant Jordi

Jordi Bort Castelló