elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Paco Salido - EUPV Borriana
La Palestra - RSS

Pressuposts participatius o engany?

    FOTOS
    Pressuposts participatius o engany?- (foto 1)

    El terme democràcia participativa, segons la seua concepció moderna, es pot entendre com l'evolució de la democràcia directa de l'Antiga Grècia, on els ciutadans, amb el seu vot, incidien de forma directa en les decisions polítiques de la seua ciutat (Polis).
    El terme "democràcia participativa" atorga al ciutadà un poder de decisió que va més enllà del simple exercici de depositar en una urna el vot cada quatre anys (democràcia representativa), i és un dret que se li atorga al ciutadà, com ser individual que és per formar d'un col·lectiu concret, perquè decidisca, a títol personal, sobre qüestions concretes que afecten la totalitat d'eixe col·lectiu.

    Quan Se Puede Burriana, partit que compta amb dues regidories, una d'elles la de participació ciutadana i transparència (d'ahí aquesta al·lusió directa) van prometre a la ciutat que aplicarien la democràcia participativa i la transparència, potser no havien entés en què consistix la mateixa i estaven parlant d'un altra cosa ben diferent que encara ho he aplegat a entendre.

    Urnes sense cap control de vot presencial
    Com totes les veïnes i els veïns de Borriana heu pogut comprovar els darrers mesos, l'ajuntament hi ha col·locat per tot arreu urnes i al costat paperetes que qualsevol ciutadà podia depositar dins, sense cap control. No s'ha demanat DNI a ningú, cap garantia que tinga res que vore en un procés de votació democràtica. El que hem presenciat és un procès del tot invàlid i manifestament manipulable.

    Però és més, han convertit el procés democràtic en una lluita de lobbies a la que hem assistit amb absoluta estupefacció i vergonya aliena. Imatges com les de comissions falleres demanant signatures pel mercat perquè votaren a la construcció d'un museu faller o altres recollint signatures a domicili perquè guanyara la seua proposta d'un local social donen idea que el procés s'ha convertit en qualsevol cosa menys en el que ens hi havien anunciat que anava a ser.

    Permetre que les votacions que havien de ser individuals i a peu d'urna, amb garanties, acaben sent una qüestió de vore quin lobbie local maneja més fils tenen poc a veure en el que el entenem que hauria de ser l'empoderament de la gent del que tant ens van parlar alguns. Estem sense dubte davant d'una perversió dels termes de democràcia participativa que posaria els pels de punta al mateix Pèricles.

    Pressupostos participatius si, desistiment de funcions del govern no
    Si la qüestió formal del procés vos ha paregut com a mi, vergonyosa, espereu a vore el que ha passat en la qüestió de fons que no és altra el que el contingut. Què s'ha votat?

    Per a concretar. El fet que l'ajuntament pregunte si és més necessari fer un museu faller o augmentar les zones de platges accessibles i millorar les existents, posa en evidència que estem davant un procés absurd, un insult a la població i una falta de respecte absoluta a la gent de Borriana.

    Per si a algú no li ha quedat clar. Fer que totes les zones de platja siguen accessibles no és una cosa que hem de votar si és necessària o no, és una obligació ineludible de l'ajuntament, que ha de garantir l'accessibilitat a totes les persones a totes les zones públiques de la ciutat. Un museu faller es pot o no es pot fer, no és una qüestió de justicia social.

    Es pot consentir que tinga'm que esperar que la gent vote perquè els parcs infantils siguen accessibles per a persones amb mobilitat reduïda?

    Si. Pareix que per a l'ajuntament el fet que els xiquets amb discapacitats puguen jugar en els parcs com la resta de xiquets, és un tema equiparable a altres com digitalitzar i indexar els llibres que tracten sobre la història de Borriana.

    L'equip de govern ha equiparat temes de primera necessitat amb temes lúdics, els ha donat la mateixa importància i ho ha deixat tot en mans, com he dit abans, de la capacitat de mobilització que cada lobbie local ha tingut.

    En uns pressupostos participatius, el ciutadà ha d'escollir entre qüestions que són rebatibles i no, entre aquelles que son obligació de l'equip de govern portar a la praxi per un tema simple de justícia social. Mireu, una cosa és fer trampes al solitari, com han fet en la mecànica del procés, que ja es greu, i una altra es abandonar les funcions de representant del poble, rentar-se les mans i no tindre nassos a dir que les prioritats, aquelles coses que són imprescindibles no es votaran, perquè es van a fer de totes maneres.

    Però clar, qui li diu a les comissions falleres que no tindran museu faller perquè hi ha xiquets que necessiten gaudir dels parcs? Qui li diu al gremi del comerç que hi ha obres de millora en el centre que poden esperar perquè hi ha altres coses més necessàries com fer que totes les zones de la nostra platja siguen accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda? Hem perdut e nord.

    El que ha fet l'ajuntament en aquest procés és posar en un fals dilema a la població. Un fals dilema que desvirtua per complet qualsevol concepció racional del que s'entén per democràcia participativa i acaba per convertir-se en una opereta de tercera. I en açò no dic que no hem de votar si necessitem de dotar-nos d'un museu faller o no, que ningú manipule el que he dit. El que no entenc és per què pel fet que hi hagen menys discapacitats que fallers hem de convindre que és més precís fer un museu faller que un parc accessible? Bojos, ens hem tornat bojos.

    A la fi, les deu propostes que s'han escollit sumen 300.000 euros d'un pressupost de quasi 30 milions d'euros. Per a decidir com utilitzem un 10% del pressupost no calia fer tant de funambulisme democràtic. I és que els "pressupostos participatius" han de servir per a donar una veritable veu al poble i ha de ser així en qüestions importants, no en les que ha pot decidir un tècnic de l'ajuntament, ni en les que s'han de fer per obligació, com les que he esmentat abans.

    Estos diez vorem com l'equip de govern trau pit pel procés i es penja medalles com si del màgic Andreu es tractara, però res més lluny de la realitat. Posar urnes en cada racó de la ciutat, si foren busties de suggeriments i després fer recompte de vots com si es tractara d'un procés democràtic en totes les garanties, és falsejar la democràcia i carregar-se un procés de participació i de democràcia participativa que podia haver sigut modèlic i històric per a la nostra ciutat. En Esquerra Unida entenem que la justicia social no es vota i que els drets no es negocien. Empoderar al poble no és açò que ens han venut.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir