-Interruptus :: La Palestra :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtubelasprovincias.es
Jueves 5 de mayo de 2016 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
La Palestra
La Palestra
Carles Mulet - Senador de Compromís
Añadir "La Palestra" a mi lector RSS

Interruptus

03/05/2016
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

Si no hi ha cap cataclisme i no tenim eleccions autonòmiques, en menys d’un any hauré estat formant part de tres legislatures al Senat.

Vaig ser nomenat senador territorial a finals juliol de 2015, per les Corts Valencianes, i clar, en agost no hi havia període de sessions. Crec que vaig començar amb un plenari a meitat de setembre; on aplegues al final d’una legislatura, amb el PP volent embutir en els pocs plenaris que queden totes les lleis, reformes, i atrocitats vàries que venien del Congrés.

I aplegues a un cambra a soles, sense cap precedent del teu partit o coalició, sense cap preparació ni explicació prèvia... i quan ja saps més o menys no perdre’t pels passadissos d’aquell edifici, et convoquen eleccions, es dissolen les Corts Generals a meitat octubre, i decau tot el que havies presentat.

Compares, més de 2000 iniciatives enregistrades, i gentola que va entrar el mateix dia que tu, (Rita, Alberto Fabra...) no han fet absolutament res de res.

De les peticions de documentació, preguntes orals, escrites, peticions de compareixença fets... pràcticament cap va donar fruit i van decaure.

I entres de nou com actor secundari, terciari, o ves a saber què, entres en campanya electoral de nou... i passen els mesos.

Des d’octubre fins al 13 de gener quan es torne a constituir el Senat i el Congrés, sense poder fer res per al que en teoria has estat triat. I entre el temps perdut a vore si ens deixen tindre grup propi o hem d’estar en un compartit, i amb un govern en funcions, que en teoria no pot fer pràcticament res, però va fent i desfent amb tota la maldat possible.

Ens temíem el pitjor ja, quan el PSOE decideix en el Senat col·locar amb PNV en la Mesa en lloc de als grups del canvi, i mentre entre els membres de la mesa accepten donar-li grup propi a PNV, ERC i DiLL però no a nosaltres ( Compromís, En Comú Podem i Mareas), més o menys, el que estava passant al Congrés.

A pesar de tot això, celebrem quatre plenaris amb la probable possibilitat d’anar a eleccions, què fèiem?, ens quedaven de braços creuats, o treballàvem?... I des del minut zero, a pesar de tindre a un govern que no compareixia ni donava la cara, a currar, peticions de compareixences, preguntes escrites i orals, mocions, propostes concretes, més de 6200 iniciatives en tres mesos i mig... mentre els senadors del PP valencians, territorials o triats per demarcacions provincials, no han fet absolutament res.

I ara de nou, la baixa i indemnització com a senador (a pesar de continuar sent-ho per ser de designació autonòmica), i de nou en campanya, i de nou a decaure totes les iniciatives presentades, i a esperar ara, a tindre un millor resultat; per exemple, si en les passades haguérem fet el “mailing” també a Castelló i Alacant, hauríem tret representació segura en la cambra alta per estes demarcacions, dels errors hem d’aprendre.

La sensació d’un any perdut, és gran...

Per a què val el Senat?, perquè permetem que siga un santuari per a gent com Barberà i altres que no han tingut el més mínim interès no ja treballar-se cap proposta, sinó ni votar a favor de les que beneficien el territori que en teoria representen?.

Per això, a pesar del cansament propi i en especial de la gent, dels votants, en tornar-los a demanar voten de nou, serà el moment per intentar noves majories, perquè la gent que vaja a les institucions vaja per treballar, per al seu territori, per a la seua gent; per això, valdrà un nou esforç, per aconseguir, ara sí, noves majories de la gent que ha estat castigada fins ara per un sistema que premia als majoritaris i castiga als minoritaris; ara, els majoritaris podem ser els altres; i començar a fer política i posar les institucions al servei de les persones. Ara, sí pot ser per fi el moment.

Más artículos de La Palestra
03/05/2016 - Manuel Pineda - Presidente Consorcio de residuos de la Vega Baja
El plan de residuos bien. El PP sin rumbo
 
02/05/2016 - Sergi Cremades - Podemos Petrer
Aturem les privatitzacions de la sanitat valenciana
 
28/04/2016 - Javier Estrada - Presidente CSI·F Castellón
1% de mayo
 
27/04/2016 - Pau Sancho - Compromís per Castelló
Palmes si, però les justes
 
27/04/2016 - Rafael Almagro - Concejal de Hacienda de Orihuela
Excusa non petita accusatio manifesta
 
24/04/2016 - Belén Bachero - Diputada de Compromís en Les Corts Valencianes
43 morts, 47 ferits, cap responsable (III). “Una comissió distinta”
 
Comparta este artículo
  • Currently 0.00/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 0.0/5
No hay comentarios en el artículo

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
Publicidad

RSS elperiodic.com Comunidad Valenciana
Facebook elperiodic.comTwitter elperiodic.com
Aviso legal | Publicidad | Correo