Aspectes antropològics del Castell Vell de Castelló
Una vegada més (i anem per la XIX!) han tornat les Jornades de Cultura Popular a Castelló amb un tema d'actualitat i d'interès: El Castell Vell o, el que és el mateix, el Bressol de Castelló, com diria el cronista oficial de la ciutat, Antonio Gascó. Un lloc on la història, la llegenda i la tradició s'uneixen per tal de reviure el naixement del nostre poble.
La cosa, ara, és de més actualitat perquè la restauració del Castell entra en la seua quarta fase, la qual circumstància fa cada dia més visible els orígens i evolució de l'assentament pel millor coneixement de tots. Arqueòlegs, historiadors i tècnics fan possible el desvetlament d'aquest tresor, dels seus primers habitants (ibers, romans, àrabs, cristians).
Ponents experts en la matèria des de diversos camps ens han anat informant a les Jornades sobre aquestes qüestions, tant sobre l'estructura física com sobre la vida al Castell. El dia 11 obrí Ferran Arasa les sessions amb una conferència inaugural sobre El Castell de la Magdalena. Una passejada des de la Prehistòria fins a l'Antiguitat. Ja al dissabte Neus Arquer ens parlà sobre Mudèjars i moriscs a les terres de la Plana de Castelló; Àlvar Monferrer tractà de Castelló 100 anys: De 1252 a 1351. Magnífiques eines les que ens oferí al seu taller didàctic Sergi Selma, sobre El repte de viure a un Castell, qui, quan, com i perquè, des de la didàctica. La biòloga Isabel Queral Ruano abordà amb la ciència Els condicionants ecològics de l'assentament del Castell Vell, i per acabar, José Juan Sidro amb saviesa ens parlà de la Veritable importància del "Castell Vell" pels habitants de la ciutat de Castelló en els darrers 700 anys: Entre la història, la tradició i la llegenda. També hagueren comunicacions sobre l'ermità de la Magdalena i vivències al voltant del tossalet.
Ha estat un programa ampli i variat donant a conèixer diversos aspectes, alguns desconeguts per la majoria, que els experts exposaren al públic amb claredat, a fi de respondre a la pregunta que es va plantejar un dels ponents: "Què ha significat el Castell Vell pels castellonencs?" Des de la llegendària "sang dels moros" fins la realitat històrica, amb una preferència antropològica, els conferenciants han anat esbrinant el pas de l'ésser humà dels que van ser els nostres orígens, a fi i efecte de donar resposta a la pregunta.
Una magnífica exposició gràfica i de materials, Castelló i el Castell Vell, va ser inaugurada el divendres, completà els parlaments teòrics de les ponències en el Museu d'Etnologia, oferint una mostra complementària de la temàtica. Aquesta exposició romandrà oberta fins el 8 de gener i està oberta a tots els públics, especialment al món escolar.
Hui hem tornat al Castell Vell de la mà de l'arqueòleg, Joan Palmer, ens ha contat moltes coses que no sabíem. Abans, de la mà de José Juan Sidro hem fet una visita guiada a la mítica Font de la Salut i després al Molí de la Font.
Han participat vora 100 persones (60 mestres del CEFIRE). Tots hem gaudit d'un ampli programa teòric i pràctic.
Des de hui mateix ens fiquem en marxa per preparar les que seran les XX Jornades de Cultura Popular on intentarem apropar als castellonencs el millor que sabem i que tenim.
