elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

Sant Cocacolau attacks!!

     He llegit en un noticiari que en una localitat de New Hampshire (USA), un lladre disfressat d’arbre va poder atracar un banc d’una sucursal del Citizen Bank. Si jo fóra lladre de cases, no em vestiria d’avet ni tampoc de negre —com David Niven—, sino de Papa Noël, roig-cirera, i aprofitaria les festes nadalenques per a desvalisar vivendes pujant i baixant balcons i terrats. Si algú em pillara, em quedaria quiet i … qui sospitaria de mi? U més entre un exèrcit d’homenets del sac disfressats de gnomo, penjant de les façanes per tot el poble.

    ¿Es tracta d’una moda o d’una invasió d’extraterrestres que aprofiten el solstici d’hivern per a sembrar una secreta llavor entre els confiats terraquis, dissimulant sa pell verda i babosa davall del vestit del bondadós Sant Nicolau? De vegades he fingit fent com que no mirava, tractant de descobrir sobtadament i de reüll un moviment delator… però no.

    És una moda, i no de les que van i venen, sino de les que venen i se queden una llarga temporada — ja fa tres anys que perdura —, com el Halloween. Recordeu aquelles modes feliçment passatgeres, per mandat de les quals calia omplir la casa amb penjolls de macramé? O aquella altra que consistia a dur coixins renyoners en els seients de darrere de l’utilitari? Moda que algú es va carregar ingeniosament contraatacant amb una sorneguera pegatina de cotxe que, a mode d’antídot, deia “A mí también me están hasiendo un cojín”.

    Com tot lo món sap, Santa Claus o Papa Noël és el nom que va adoptar el culte a Sant Nicolau en ser transplantat a l’Amèrica del nord pels immigrants europeus. Més endavant, ens l’han rebotat a Europa transformat en un bondadós patriarca de l’hivern, una espècie de gnomo gegant vestit de cap a peus de color roig Coca-Cola, popularitzat internacionalment quan la multinacional, a partir de l’any 1931, el va utilitzar com a imatge publicitària, reinventada pel pintor de Xicago d’origen suec Habdon Sundblom.

    Jo crec que una part de l’odi dels musulmans envers l’occident, els ve perquè tenen pànic a la humiliació d’acabar sucumbint als costums de l’imperi. Allò pijor no seria renunciar al seu Ramadà, sino haver d’embotir-se una perruca i tenyir-se la barba de blanc, de disfressar-se de roig cirera amb la faixa ben farcida de coixins de cotó-en pèl, tocant la campaneta i dient Ho-Ho-Ho a la porta d’un Corte Inglés amb ortografia aràbiga. I no els falta raó, perquè per a fer el ridícul consentit, cal tindre un sentit de l’humor occidental.

    De fet, a partir dels anys 70, la imatge estereotipada de Santa Claus, símbol del consumisme del període nadalenc, ha anat calant i desplaçant poc a poc les nostres tradicions. Si no teniem prou d’intrusisme cultural americanòfil amb què el ditxós Halloween haja fet oblidar Don Juan Tenorio, tenia que vindre també el gegantí CocaColo a substituir —o conviure malament— amb tradicions com ara l’espasa i les llonganisses de l’autòcton Sant Nicolau i, pijor encara, amb els Reixos d’orient, competidors directes per l’afecte dels xiquets. La qual cosa ha generat una justificada antipatia i recel en certs sectors, que veuen en el vell barbut del trineu un agent de la CIA —Ho, Ho, Ho—, i en la pèrdua de la tradició betlemista i la seua substutució per l’arbre de nadal, una ofensa equiparable a la presència juevo-masònica en Palestina. O a dir-li ‘Mahoma’ a un ós de peluix.

    Estimats dos o tres lectors meus, no vaig a caure en la trampa del discurs antinadalenc, senzillament perquè ja és tant o més nadalenc que el propi Papa Noël o que el betlem. Vegeu si no El Grinch, aquell personatge anti-nadal que volia robar la festa i acaba quedant-se amb la protagonista i trinxant el tito, en un ‘happy end’ al més pur estil hollywodenc.

    Simplement volia fer una crida perquè vos penseu millor això de penjar-vos un Papa Noël al balcó. Si de cas, per què no proveu amb una Barbie Superstar amb les cuixes a l’aire —ja la farieu entrar en calor si fa fred—. Però si els xiquets insisteixen i vos decidiu per Sant Cocacolau, procureu que estiga ben farcit de cotó-en-pèl, que alguns dels que es veuen per ahí pareix que hagen estat seguint la dieta de les famoses de Hollywood.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    comentarios 2 comentarios
    fan_atic (jejeje...)
    fan_atic (jejeje...)
    13/12/2007 03:12
    de cor un alumne teu del curs pasat (4tb la clase de pijos malcriats, insolents i algo narcisistes)

    com deia ja cansat de tantes bajanades vaig deixar de possar-lo

    Subir