Ser voluntari en temps de pandèmia: “Ara és quan es necessita de debò gent”

Un gràcies i un somriure emocionat, aqueix és el sou que reben els milers de voluntaris de Creu Roja que treballen dia a dia per fer una mica més suportable la crisi sanitària als col·lectius més vulnerables. Ells són els encarregats d'oferir-los assistència i posar a la seua disposició tot allò que necessiten per a suportar el confinament.

El perfil de voluntari és múltiple i variat, quasi tant com el de les persones que sol·liciten la seua ajuda el qual va des de xiquets i adults fins a persones majors o dependents. Tots són benvinguts en aquest gran programa de voluntariat que, malgrat ja estar en funcionament abans de travessar l'actual situació, en les últimes setmanes s'ha vist obligat a redoblar esforços.

Des d'elperiodic.com hem volgut posar rostre i història algunes d'aquestes persones que han decidit dedicar el seu temps a acostar el muscle durant la crisi del COVID-19. Tres històries diferents però que totes tenen un denominador comú: la gratitud d'ajudar sense rebre res a canvi.

Ells són Miguel, María Jesús i Juanvi, tres valencians que per diferents circumstàncies de la vida van decidir unir-se a Creu Roja. Tres persones diferents, però unides pel voluntariat.

En el canvi de María Jesús la seua ajuda arriba als veïns d'Alzira i la seua experiència és curta però molt satisfactòria. Després de quatre dies amb en l'Assemblea Local no ho dubta: “Creu Roja fa molta faena i fan falta més recursos, humans i econòmics”.

Explica que el seu aterratge en el programa va arribar després de saber que es necessitava més gent i aprofitant que es troba sense treball, no va voler deixar passar l'oportunitat, i amb menys d'una setmana habitatge aquesta experiència ja té anècdotes que contar: “El divendres vaig començar una conversa telefònica dient que cridava de l'hotel on jo treballe, el costum…”.

També li ha donat temps a emocionar-se, i és que cal no oblidar que la situació de moltes famílies passa a vegades a ser crítica de la nit al dia. “He plorat en escoltar a una xica dir-me si podia donar-li cita per a demà i no per al dimecres, només tenia pa per a menjar”. Històries dures però reals, a les quals també cal donar-los veu.

Al costat d'ella, a Alzira exerceix de voluntari Juanvi des de l'any 2013. Ell ha participat en projectes com a transport adaptat, magatzem solidari i actualment es troba col·laborant en els repartiments d'aliments, promoció de l'èxit escolar (PEXES) i infància hospitalitzada. Compte què és el que li porte a ser actualment el Director de Creu Roja Joventut: “Em vaig fer voluntari sobretot perquè m'agrada ajudar als altres en el meu temps lliure al costat d'altres companys i companyes, dels quals sempre aprenc coses noves i m'ensenyen molt”.

Alguna cosa semblança és el que va portar a Miguel a unir-se a aquest projecte fa ja 16 anys: “La veritat que va ser per amics que estaven en Creu Roja com a voluntaris, però no va haver-hi un motiu concret. Van ser casualitats de la vida i ja és la meua vida, la meua segona vida” ens conta en una conversa telefònica.

Miguel compagina el seu treball com a mecànic en el Port amb la seua labor de voluntari, la qual també ha canviat des de l'arribada del virus a les nostres vides. Abans formava part del programa de socors de la ciutat de València i ara la seua labor està més orientada a l'àmbit social i el lliurament d'aliments.

És una labor que, confessa, és cansada però que val molt la pena. “Que se't pose un usuari quan li portes un kit d'emergències a plorar donant-te les gràcies, com a voluntari és el millor sou que et poden donar. Un gràcies i veure que ho necessiten de debò i que li estàs donant aqueixa ajuda és del millor”.

I és que, cal no oblidar que hi ha algunes persones que porten més de 40 dies sense tindre contacte amb l'exterior i ells, els voluntaris, són els primers als quals veuen des que es decretarà l'estat d'alarma.

Des d'aqueix 14 de març la vida va canviar per a tots, també per als membres de Creu Roja els qui es troben donant servei més de 12 hores al dia i des d'on demanen més col·laboració per a poder continuar donant aquesta ajuda per tots els racons: “La gent està responent, la societat s'està bolcant molt. Ara és quan es necessita de debò gent”.

Tres històries que escenifiquen una labor necessària i moltes vegades vital, que ha de romandre el temps més enllà de la crisi sanitària actual.