El waterpolo femení de València busca impuls

Entrenar a les deu de la nit, compaginar-ho amb treball i vida personal, comprometre's amb un projecte, amb un equip que depén de tu i en un esport minoritari -més àdhuc si parlem del sexe femení. És una realitat a la qual s'enfronta el waterpolo femení hui dia i que el Club Waterpolo Llevant de València s'ha proposat canviar.

I ho han fet amb accions de dinamització, amb jornades de portes obertes, campanyes de cerca de jugadores i estudiar possibles fusions amb altres clubs. Perquè l'objectiu no és un altre que continuar formant equip i gaudint d'un esport tan especial: “Resulta obvi que per a moltes de nosaltres el fet de comprometre't esportivament amb l'equip significa fer malabars per a implicar-te en la mesura que es necessita”, reconeix Marta Maicas, una de les portaveus del club.

La situació que viu aquest club, que entrena en la piscina de la Universitat Politècnica de València, no és ni molt menys única: “Som unes deu xiques per a jugar però hi ha dies que no aconseguim ni ser sis per a entrenar. Això desmotiva i desgasta també a les poques que han anat aqueix dia a la piscina”, explica Marta Maicas a elperiodic.com. De fet són molts els clubs que s'extingeixen -almenys la seua divisió femenina- o que es fusionen per a poder fer pedrera.

Les esportistes parlen de “decadència del waterpolo femení valencià” ja que hi ha tres clubs de la Comunitat que compten equip masculí en divisió nacional, però no així en el sexe femení: “Això és perquè no hi ha xiques interessades en l'esport, hi ha falta d'organització en la lliga, mala gestió i, per descomptat, és un esport que no és res mainstream i té una cobertura quasi inexistent i marginal per part dels mitjans de comunicació”, lamenta.

És per això que demanen suport institucional i de patrocinadors. “ Ací, el més important és que malgrat aquesta realitat, crec que cap de nosaltres renunciaria o es penediria de ser part de l'equip i compartir tants moments d'alegria, tants riures, tants quilòmetres de viatges i tantes i tan bones amigues”, explica la portaveu de l'equip. Per això no es donen per vençudes, segur que trobaran aqueix “impuls” per a poder continuar fent el que més gaudeixen.