elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

València intenta canviar la relació amb le seues pedanies

València intenta canviar la relació amb le seues pedanies

    L'Ajuntament de València, a través de la seua tercera Tinent d'alcalde, Consol Castillo, de Compromís, intenta millorar les relacions que històricament ha mantingut l'Ajuntament amb els nuclis urbans disseminats en el terme municipal de la ciutat. El major dels canvis potser haurà sigut el més senzill de tots. Deixar d'anomenar a estos pobles com 'pedanies', a pesar que eixa és la denominació legal, i passar a referir-se als mateixos com 'pobles de València'. Tant és així que la regidor encarregada d'aprovisionar a estos pobles ja no és, oficialment, la regidora de 'pedanies', sinó que ho és dels 'pobles de València', a més d'altres àrees com l'agricultura, igualment lligades a estos centres de població.

    La ciutat de València compte en l'actualitat amb un poc més de 800.000 habitants, i la seua estructura administrativa presenta, a més de l'Ajuntament pròpiament dit, altres xicotetes particularitats, les pedanies del nord, del sud, i inclús les de l'oest, integrades en l'entramat urbà de la ciutat. Així trobem els Poblats del Nord, que són especialment agrícoles i més xicotets que els seus germans del sud. Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mahuella, Taulella, Rafalell i Vistabella, Massarrojos i Poble Nou donen bo compte d'això, una reserva d'horta i un testimoni viu del que un dia va ser tota València. La majoria d'ells allunyats del nucli urbà de la ciutat de València, moltes vegades tocant paret amb paret amb altres municipis, com és el Moncada, Meliana o Albuixech. En el sud, emmarcats en el Districte dels Poblats del Sud, trobem coneguts nuclis, especialment costaners, com Pinedo, El Saler, El Perellonet o El Palmar. Així mateix formen part d'este districte Castellar-L'Oliveral, La Torre, Faitanar o El Forn d'Alcedo.

    A finals del segle XIX, un decret va permetre a la ciutat de València annexar-se els municipis limítrofs que no superaren els 2000 habitants, i per això, esta estranya distribució del mapa de districtes disseminat entre les comarques de l'Horta Nord i Sud. Distinta sort al dels actuals 'pobles de València' van córrer altres nuclis de població situats a l'est de la ciutat, el famós poble del Cabanyal, La Punta o Natzaret, que allà pel 1900 es van integrar plenament en l'Ajuntament de València, com un districte més, que actualment rep el nom de Poblats Marítims.

    Després de les Eleccions Municipals

    Després de les eleccions de Maig de 2015, i el desembarcament del Govern de la Nau, format per Compromís, PSPV i València En Comú (la marca local de Podem) , també van canviar tots els noms dels alcaldes pedanis. Actualment la majoria d'alcaldes d'estos nuclis tenen una, major o menor, relació amb algun dels tres partits que governeu la ciutat de València. No obstant això, també n'hi ha que provenen directament de moviments veïnals, com és el cas de l'alcaldessa de La Torre, una jovencísima Lucia Beamud, exdirigent de l'Associació de Veïns del dit poble. També molt jóvens són els alcaldes de Pinedo, amb Josep Gimeno, o el de Castellar-L'Oliveral, amb Alejandro Ramón, ambdós per davall de la trentena. A més de la nova denominació de 'pobles de València', que acaba amb la tradicional de 'pedanis' i que generava un cert sentiment d'inferioritat dels veïns dels esmentats nuclis enfront de la ciutat de València pròpiament dita, l'executiu de Ribó i Castillo també hi ha intentant acabar amb una de les desigualtats principals, l'econòmica.

    Nova relació amb l'Ajuntament

    Segons les fonts consultades, actualment l'Ajuntament de València ha fixat un mínim igual per a tots els pobles de València, consensuat, que va augmentant en funció de la població de cada poble. El dit pressupost s'utilitza principalment per a cultura i festes, el gros de les competències d'estes xicotetes alcaldies i contrasta amb l'anterior sistema, que no guardava cap orde respecte al nombre d'habitants, generant tensions i desigualtats entre elles.


    El transport, la possibilitat de comptar amb brigades per a xicotetes obres o la lenta relació amb les administracions són algunes de les assignatures pendents d'estos alcaldes pedanis, alcaldes amb ànima de poble que fan de frontissa entre districtes, Ajuntament i els seus propis veïns.

    Pujar