La Universitat de València quantifica en 5,45 millores d’euros els danys de la DANA al sistema de regadiu i el parcel·lari de l’Horta Sud
El grup d’investigació ESTEPA (Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni) de la Universitat de València ha lliurat hui dijous 13 de febrer un informe al Tribunal de les Aigües de València en què quantifica en 5.454.300 euros els efectes econòmics de la DANA sobre el sistema de regadiu tradicional i el parcel·lari. En l’acte, després de la sessió del Tribunal, ha participat la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, per part de la Generalitat Valenciana, i Jorge Hermosilla, per part de la Universitat de València, les dues entitats que han presentat l’informe, a més de Francisco Almenar, president del Tribunal de les Aigües.
L’informe, elaborat a petició de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, estima que el 38% de la superfície cultivable presenta algun mal provocada per la inundació, la qual cosa equival a 1.273,6 de les 3.354,4 hectàrees que reguen el conjunt de les séquies de l’Horta Sud. A més, 108 quilòmetres de séquies han sigut afectats.
El treball dels investigadors d’ESTEPA destaca que les principals afeccions sobre el parcel·lari són les d’acumulacions de terra, grava i argiles, erosió del sòl per la força de l’aigua, bolcat de tanques i dispersió de restes vegetals i residus urbans (principalment plàstics) per la superfície agrícola. També s’ha produït l’ocupació dels camps per a l’apilament de vehicles, residus i terra derivats de les tasques de recuperació. En els pitjors casos, alguns trams de séquies han desaparegut, o bé perquè la força de l’aigua els va arrancar o perquè han quedat soterrats baix els sediments.
En concret, si la xarxa de séquies de l’Horta Sud compta amb 265 quilòmetres de traçat, 108,88 d’ells (el 41,1% de la xarxa) presenta algun tipus d’afecció per la DANA. Els sistemes més afectats quant a longitud són la Séquia de l’Or, amb 44,6 quilòmetres (un 54,8% del seu recorregut); la Séquia de Favara, amb 38 quilòmetres (un 49,5% de la seua superfície); i els canals de les Séquies de Benàger-Faitanar, amb 12,6 quilòmetres. L’informe el signen Jorge Hermosilla, catedràtic de Geografia de la Universitat de València; i els investigadors Jesús García Patón i José Vicente Aparicio Vayá. En el cas de l’afecció econòmica, la partida més quantiosa és la neteja i retirada de les acumulacions de sediment, grava, canyes i tot tipus de residus depositats en el camp, l’import del qual sobre les 1.273,6 hectàrees afectades ascendeix a 3.820.800 euros.
“La crescuda del riu Túria va afectar els assuts, elements de retenció i derivació de les aigües, així com als trams inicials dels canals. No obstant això, el desbordament de la Rambla del Poio va ocasionar grans danys al sistema de regadiu de gran part de la comarca de L’Horta Sud”, explica el treball. De fet, la neteja i retirada de les acumulacions de sediment, grava, canyes i tot tipus de residus que obstaculitzen la circulació de l’aigua en les séquies és l’altra partida de despesa concretada, amb 1.633.500 euros.
Quant a la metodologia, el pla de treball desenvolupat per a abordar l’impacte de la DANA ha comptat amb la col·laboració dels síndics del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, i la participació dels guardes de les séquies que formen part d’aquesta institució. En el cas de les séquies que no formen part del Tribunal, s’ha contactat amb els seus representants: el secretari de la Séquia de l’Or, el Síndic del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaia, i amb el president de la Comunitat de Regants de Manises. L’equip d’ESTEPA-UV sempre ha comptat amb l’acompanyament de representants de cada séquia en les eixides de camp.
