La Universitat de València participa en un estudi internacional que obri noves vies per a frenar la metàstasi del melanoma
S´ha descobert un tipus de material genètic que impedix que les cel·lules canceroses de la pell actuen a distancia i formen metástasis
L’estudi, desenvolupat en col·laboració amb el Centre Mèdic Langone de Nova York, ha sigut publicat aquest mes de gener en la prestigiosa revista Cancer Cell.
La investigació gira entorn de l’ARN circular, un tipus d’àcid ribonucleic (ARN) recentment descrit. Si bé la majoria dels ARN són molècules lineals, alguns es fan circulars. A diferència de la majoria d’ARN, l’ARN circular (ARNcirc), en lloc de produir proteïnes, forma part de sistemes reguladors complexos les funcions dels quals encara no són clares.
La publicació, que inclou tant estudis amb cultius cel·lulars, amb models animals de ratolí, com amb mostres tissulars de melanomes humans, és la primera a demostrar que la pèrdua d’un ARNcirc anomenat CDR1as afavoreix la invasió tissular i les metàstasis del melanoma. De fet, l’anàlisi dels teixits humans dut a terme conclou que existeix una destacable relació entre baixos nivells d’activitat de CDR1as i una curta supervivència del pacient.
El melanoma és el càncer de pell més agressiu i un model significatiu per a investigar les bases de la metàstasi. La causa principal de mort dels pacients amb melanoma és l’aparició de metàstasi o disseminació agressiva de les cèl·lules cancerígenes i és ací on resideix la rellevància de CDR1as.
El treball ha sigut desenvolupat per un equip internacional liderat per Eva Hernando i Douglas Hanniford, del Departament de Patologia i del Grup Cooperatiu i Interdisciplinari del Melanoma del Centre Médico Langone de la Universitat de Nova York (NYU). En ell han col·laborat Beatriz Sánchez, de la Universitat de València i de l’INCLIVA –qui va realitzar una estada en el laboratori de la Universitat de Nova York d’Eva Hernando amb una beca de la Generalitat Valenciana– i Carlos Monteagudo, cap de secció d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic Universitari de València i catedràtic d’Anatomia Patològica de la UV, els dos del Grup d’Investigació en Càncer Cutani de l’INCLIVA.
La importància d’aquest estudi és doble, ja que no sols revela el paper funcional, pronòstic i predictiu que té CDR1as en els pacients amb melanoma, sinó que també posa un focus d’atenció en què els ARN circulars són molècules clau per als processos metastàtics. En aquest sentit, Eva M. Hernando afirma que aquest estudi “proporciona nous coneixements sobre el comportament agressiu del melanoma i és el primer a mostrar evidències que un ARN circular pot actuar com una molècula supressora de metàstasi”.
“Descobrim que aquest ARNcirc, anomenat CDR1as, frena una proteïna procancerosa ja coneguda anomenada IGF2BP3 i revela una nova funció de CDR1as que pot tindre implicacions terapèutiques”, agrega el primer autor de l’article, Douglas Hanniford.
Actualment, per als pacients amb càncer continua existint una necessitat crítica d’identificar qui tindrà un major risc de desenvolupar metàstasi. A més, per a pacients amb malaltia avançada, tindre biomarcadors capaços de predir quina serà la seua resposta a la teràpia resultaria de gran ajuda per a una selecció del tractament més adequada, eficaç i personalitzada. En aquest sentit, la quantitat de CDR1as representa un valuós biomarcador aplicable al melanoma i a altres tipus de tumors.
El treball ha obtingut finançament de l’Institut de Salut Carles III del Ministeri de Ciència i Innovació, els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana, a través de les seues ajudes per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
