La Universitat de València desarrolla una herramienta para mejorar la investigación en nanoimanes moleculares
Un equip de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València ha desenvolupat una plataforma interactiva en obert que aglutina i posa a la disposició de la ciència al voltant de 20.000 dades referents al disseny químic de nanoimans moleculars d’especial interès en el camp de les memòries magnètiques. SIMDAVIS, com s’anomena l’aplicació, naix del rastreig manual de resultats de recerca publicats per la comunitat científica al llarg de 16 anys.
Els nanoimans moleculars són minúsculs sistemes físics capaços de presentar memòria magnètica en una única molècula. El seu comportament quàntic i la seua infinita configurabilitat, entre altres factors, els fan útils per a estudis fonamentals, però també per a aplicacions potencials en el camp de les tecnologies quàntiques.
Tot i que la ciència de dades ja ha obert camins en la investigació química i el disseny de nous materials, en el cas dels nanoimans moleculars l’atzar i la intuïció química continuen exercint el paper principal.
Per tal d’establir un marc potent per al disseny químic basat en estadístiques, l’equip de la Universitat de València acaba de publicar un article en Nature Communications que recopila al voltant de 20.000 dades químiques i físiques de nanoimans basats en lantànids –elements químics amb interessants propietats magnètiques i òptiques–; cataloga més de 1.400 experiments publicats entre el 2003 i el 2019, i desenvolupa un panell interactiu –SIMDAVIS (Single Ion Magnet DAta VISualisation)– per a la visualització i el processament de les dades recollides. És una eina de big data orientada al disseny químic de nanoimants i nanoestructures magnètiques, un camp d’interès per al futur de la informàtica, l’electrònica, els dispositius quàntics o la biomedicina, entre d’altres.
“Posar les dades a l’abast de la comunitat científica permet comprendre els resultats de recerca en la seua globalitat, ampliar la perspectiva científica i proporcionar conclusions més precises”, assenyala Alejandro Gaita-Ariño, investigador CIDEGENT a l’ICMol i responsable del projecte. “Analitzar tant els resultats positius com els negatius permet conèixer millor els materials estudiats i proporciona informació per perfeccionar les teories existents i desenvolupar-ne de noves”, afegeix el científic.
El grup de Gaita-Ariño en l’Institut de Ciència Molecular centra la seua investigació en el camp del magnetisme molecular i la computació quàntica, en el marc de la Unitat de Recerca en Materials Moleculars. A més de l’equip de l’ICMol, ha participat en l’estudi l’Oak Ridge National Laboratory (USA). El treball ha comptat amb la col·laboració de la secció d’estadística del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE) de la Universitat de València.
