El treball en equip i de proximitat, claus per al periodisme de dades valencià segons la Jornada GO!

El periodisme de dades perviurà a la Comunitat Valenciana si els mitjans ho exerceixen de manera col·laborativa i a nivell local per a "posar ordre en el desordre" informatiu que generen les administracions, segons han conclòs aquest dimarts professionals valencians en l'última Jornada GO! organitzada per la Delegació de Transparència i Govern Obert, que dirigeix el diputat Roberto Jaramillo.

"La ciutadania no va a la web de l'ajuntament a informar-se, va als mitjans de comunicació", per la qual cosa és essencial el seu accés a la informació pública, ha explicat Jaramillo en la inauguració de la jornada, que ha tingut lloc en el MuVIM sota el títol "Transparència i periodisme de dades".

Jaramillo ha destacat que la cultura de govern obert, que la Delegació de Transparència difon a través d'iniciatives com aquesta, "no és una moda: no és solament lluitar contra la corrupció, sinó vacunar contra ella".

En una taula redona que ha reunit a periodistes valencians de diferents mitjans, moderats pel president de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, una de les conclusions que s'han assolit és que per a la pervivència del periodisme de dades a la Comunitat és necessària la "col·laboració entre els mitjans" i "fer-ho local" per a "posar ordre en el desordre". "El bon periodisme sempre s'ha fet amb dades, la novetat són les lleis de transparència i l'exigència ciutadana", ha opinat el catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, Josep Lluís Gómez Mompart.

Adolf Beltran, periodista d'Eldiario.es, ha coincidit, recordant que el cas Wikileaks "va marcar un abans i un després" en el periodisme de recerca al que ara se li col·loca el cognom de "de dades" i incidint en el treball conjunt dels mitjans espanyols en els papers de Panamà.

El periodista d'El Mundo Juan Nieto ha relatat que a València es dóna una col·laboració professional, per exemple, en la cobertura de la informació de tribunals, encara que després cada mitjà es distingisca dels altres a través dels seus plantejaments propis.

No obstant açò, existeixen obstacles per a exercir aquest tipus de periodisme, segons David Burguera, periodista de les Províncies, perquè a més de que els mitjans valencians han patit una "depauperació" en els últims anys, les administracions tenen "molt per recórrer" en el bolcat de dades, la qual cosa provoca certa "precarietat estadística" a la Comunitat.

En aquest sentit, Nieto ha considerat que algunes webs públiques de transparència són "contenidors d'informació" en els quals les dades no faciliten el treball si no hi ha informes que les recolzen.

Per la seua banda, la periodista de Levante-EMV Laura Ballester ha opinat que "el millor que pot fer una administració si un periodista demana dades és donar informació". "Quan se't nega la informació, se t'encén la bombeta i no pares fins a aconseguir-la", ha asseverat.

La jornada també ha comptat amb la ponència de Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha ressaltat que l'accés a les dades obertes és conseqüència del bon funcionament de l'administració pública, però la seua consideració com un dret fonamental genera actualment una divisió d'opinions.

La periodista Verónica Ramírez ha denotat la importància dels documents públics en el dia a dia d'una redacció, i s'ha basat en la seua experiència al costat de la Unitat de Dades de la Sisena en la recerca dels papers de Panamà.

Sota el títol 'Eines per al periodisme basat en dades', Javier Pérez, responsable del projecte TIPI Ciutadà i director del Centre de Recerca i estudis sobre Coherència i Desenvolupament; i Fernando Blat, cofundador i responsable tècnic de Populate Tools, han mostrat dues iniciatives que faciliten la visualització i interpretació de dades als professionals.

"Sense aquest tipus d'eines els periodistes estan perduts, sobretot en el seguiment dels debats", ha asseverat Pérez, mentre que Blat ha apuntat que és necessari perdre la "por a utilitzar dades i crear les nostres pròpies bases de dades".

La professora de Política Comparada i Estudis Europeus de la Universitat de Santiago de Compostel·la i editora d'Agenda Pública, Cristina Ares, ha explicat que en la cobertura de campanyes electorals es dóna certa "banalització de la política" i és clau per als periodistes "analitzar i comprendre mars de dades per a poder aprofitar-los, sense ignorar-los o sobreestimar-los".

"Les dades no parlen per si soles, necessitem professionals que les analitzen per a crear històries", ha destacat Ares, així com una ciutadania que estiga disposada a participar en el debat públic.

"La política no és més transparent perquè als ciutadans els costa treball trobar la informació", ha afirmat el diputat Jaramillo, per a qui "la transparència social és un camp a explorar".