elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

En temps dels visigots al territori de València

En temps dels visigots al territori de València
  • El Museu de Prehistòria de València presenta la seua nova exposició temporal en col·laboració amb els ajuntaments de València, Riba-roja de Túria i Llíria

  • El diputat de Cultura, Xavier Rius, que “l'objectiu és aportar una perspectiva actualitzada sobre aquesta època que, moltes vegades, ha sigut considerada fosca”

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València acull l'exposició temporal ‘En temps dels visigots al territori de València’, una mostra de producció pròpia que presenta prop d'un centenar d'objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics del territori de València i que ha sigut presentada pel Diputat de Cultura, Xavier Rius, la directora del Museu, Mª Jesús de Pedro, amb els representants dels ajuntaments col·laboradors: Roberto Raga, alcalde de Riba-roja de Túria, Manuel Civera, alcalde de Llíria i la diputada i regidora de València, Glòria Tello

L'exposició està comissariada pels arqueòlegs: Esperanza Huguet Enguita, Josep Maria Macias Solé i Albert Ribera i Lacomba, els qui han realitzat un rigorós treball de recerca, així com un gran esforç de síntesi històrica.

Els Fons exposats pertanyen al Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, al Servei d'Investigació Arqueològica Municipal de l'Ajuntament de València, al Museu del Pla de Nadal de l'Ajuntament de Riba-Roja de Túría i al Museu Arqueològic de l'Ajuntament de Llíria.

En paraules del Diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició “reivindica la presència dels visigots en el nostre territori i ens canvia les idees preconcebudes sobre aquesta època. L'objectiu és aportar una perspectiva actualitzada sobre aquesta època que, moltes vegades, ha sigut considerada fosca”.

Des de la creació del Servei d'Investigació Prehistòrica en 1927, donacions, troballes casuals, materials procedents de prospeccions i excavacions, han anat consolidant la formació d'una important col·lecció d'arqueologia clàssica. Aquesta col·lecció inclou materials procedents de jaciments d'època tardana com “Els Xarcons” de Montserrat, “La Falquía” de Beneixida, o els de les excavacions de “El Romaní” a Sollana, dirigides per Domingo Fletcher i Enrique Pla en 1952; també els de “Punta de l’Illa” de Cullera, excavada per Miquel Tarradell, D. Fletcher i E. Pla en 1955, 1957 i 1966. Més tard s'afegirien els del jaciment de “València  la Vella” que, entre 1978 i 1980, dirigiren Gerardo Pereira i Carmen Aranegui i finalment es van afegir les procedents del jaciment de Riba-Roja de Túria “Pla de Nadal” que va ser excavat per Empar Juan en els 80 del segle passat.

En 2003 es va obrir al públic la nova sala de Món Romà i Visigot on es van actualitzar i van posar en valor aquestes col·leccions d'arqueologia clàssica que fins llavors potser no havien sigut presentades convenientment, sobretot en el cas dels jaciments d'època visigoda, assentaments privilegiats, com és possible reconéixer al llarg d'aquesta exposició.

L'arqueologia romana i visigoda ha vist gradualment incrementada la seua presència en la vida quotidiana del Museu de Prehistòria: les excavacions de “Horta Vella”( Bétera), dirigides per J. Burriel i J. L. Jiménez; el reinici de les campanyes a “València la Vella”(Riba-Roja de Túria), dirigides per a. Ribera, M. Rosselló i E. Huguet, a més dels conjunts recuperats en els jaciments de Llíria, Valentia, etc., han creat un nou escenari en el qual els visigots mereixen ser els protagonistes.

Els visigots, sense ser conscients, en els seus 200 anys de govern, van viure una etapa de transició absoluta, sent protagonistes d'un període on encara s'observen moltes reminiscències clàssiques al costat de nombrosos elements innovadors procedents del món germànic i també del romà oriental. El coneixement del món visigot és imprescindible per a valorar la implantació del món musulmà així com per a entendre la gènesi dels temps feudals en les nostres terres.

El plantejament museogràfic de l'exposició ha sigut desenvolupat per l'equip d'exposicions del Museu de Prehistòria de València, amb la contribució de l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete Santana. Escapant de les il·luminacions tènues i els colors apagats, que sovint trobem en la correcta, però sòbria, museografia arqueològica, l'espai es conceptualitza mitjançant una il·luminació intensa i la presència de vius colors ja que la proposta expositiva està basada en una síntesi de les paletes de colors plans (grocs, rojos, verds i blaus; entre altres) amb els colors primaris emprats en el segle XX per moviments artístics com el neoplasticisme.

L'exposició consta d'un espai introductori i tres àmbits: El món urbà, La vida quotidiana i Territorium.

El discurs expositiu s'inicia amb un esbós de la visió que la història moderna i contemporània ha elaborat del món visigot, incloent la representació d'aquest per la cultura popular. S'exposa una imatge extreta d'un còdex alt medieval, que mostra com els visigots es representaven a si mateixos. Aquestes dues perspectives, que posen l'accent en la contraposició entre l'acte-representació d'una societat i la visió de la mateixa des del present, són les que ens proporcionen els elements cromàtics que donen forma a l'exposició.

L'espai de “Presentació” té una il·luminació més tènue i un color blau cobalt, fent que destaquen la imatge retro-il·luminada d'un còdex visigot i el títol de l'exposició. D'aquesta manera el visitant té la sensació d'endinsar-se en un espai d'un remot passat. Aquesta part s'inicia amb l'audiovisual Els qui van ser els visigots, una vitrina-mur amb peces emblemàtiques com l'anell d'or amb ametista del segle VII procedent de “La Almoina” (València) o el trident d'or de Leovigild que imita el monetari bizantí, de la segona meitat del segle VI, procedent de “València la Vella”. Un vinil sobre sòl mostra un mapa de la migració d'aquest poble en la seua diàspora fins a la península ibèrica.

“El món urbà” i “La vida quotidiana” estan unificats en el color granat. Les peces ací exposades, un bol de vidre tallat amb escenes quotidianes, una llàntia de canal obert o els collarets d'ambre i pasta vítria, ens parlen especialment de la ciutat episcopal de Valentia, de la seua economia i comerç, i per això és un espai bigarrat i tortuós, amb un gran nombre d'elements museogràfics, on destaca una estructura especial que representa una tomba col·lectiva de la coneguda Cripta de Sant Vicent, i un interactiu sobre el conjunt monumental de la Valentia visigoda.

L'últim àmbit denominat “Territorium” es divideix en dues parts que corresponen a dos colors. En el primer espai més diàfan, es presenten tres jaciments: el monestir de “Punta de l’Illa”, l'assentament emmurallat de “València la Vella” i la vila rural de “Horta Vella”. Cadascun d'ells representa un estil de vida ben definit per les seues peces arqueològiques: els objectes de culte com un lampadari de bronze, l'acumulació de riqueses i poder a través del monetari d'or, plata i bronze i el treball rural amb els podons i tenalles de fosa. En aquesta part es destaquen les imponents muralles de l'assentament de “València la Vella” amb una gran lona retro-il·luminada lateral. Els tons d'aquesta imatge són terrosos, i per a harmonitzar amb la resta d'elements de la sala s'ha triat el color groc ocre. La segona part de l'àmbit de “Territorium” més tancada, correspon a l'edifici palatí de Pla de Nadal, en el qual es mostren peces d'arquitectura i arts decoratives. En aquest espai es tanca el cercle tornant al color blau cobalt del principi. Aquest color permet que les peces arquitectòniques i els seus rics motius decoratius tallats en pedra, de color blanc grisenc, destaquen sobre el fons, guanyant més protagonisme. A aquest últim apartat s'accedeix a través de la recreació d'un arc visigot, des del qual es projecta l'audiovisual Territorium.

L'exposició conclou amb una frase retolada en àrab, que posa fi al món visigot, i que ens connecta amb l'alba de la cultura islàmica en les nostres terres.

Aquesta exposició obri una finestra al coneixement d'una època històrica que en moltes ocasions ha sigut menyspreada i escassament valorada. No obstant això, els processos identificats en aquesta època reflecteixen la capacitat d'adaptació d'un poble a un període poc florent. I el territori valencià s'ha convertit en un dels millors exemples per a conéixer una rica realitat que, necessàriament, ha d'estar a l'abast de tota la ciutadania.

Pujar