Un nou sistema de baix cost i alta sensibilitat facilita la detecció precoç de lupus en menys d’una hora
En l'actualitat les malalties autoimmunes com el lupus eritematós sistèmic o l'artritis reumatoide, entre altres, són de difícil diagnòstic, ja que en etapes inicials el pacient pot presentar una gran varietat de símptomes, que a més poden observar-se també en diferents malalties autoimmunes. Com explica el professor David Giménez Romero, investigador de la Universitat de València, "el lupus presenta un difícil diagnòstic perquè és una gran imitadora de la simptomatologia de moltes altres malalties i, a més, pot aparèixer i desaparèixer".
El lupus es caracteritza per una gran producció d'autoanticossos que estan dirigits contra antígens de membrana, i entre ells estan els anti-Ro/SSA. Els anticossos anti-Ro/SSA poden trobar-se en sang amb anterioritat als altres autoanticossos relacionats amb el lupus.
Segons explica Ángel Maquieira, investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent a l'Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), els test d'immunològics utilitzats actualment es basen en la determinació d'autoanticossos mitjançant la tècnica ELISA. Aquests test són poc sensibles, la qual cosa limita la determinació de les concentracions extremadament baixes d'anticossos que poden estar presents en els primers moments de la malaltia.
Per a fer front a aquesta manca, investigadors de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe han desenvolupat, a escala de laboratori, nous biosensors d'alta sensibilitat i baix cost que permeten la detecció precoç d'autoanticossos, en fases molt primerenques de la malaltia.
A partir d'una mostra d'uns pocs microlitres de sang o saliva, el sistema –patentat per la UV, la UPV i el HUP La Fe– és capaç de detectar la presència dels anticossos anti-Ro/SSA característics de cada malaltia.
"El biosensor desenvolupat suposa un nou paradigma dins de la indústria del biosensat, perquè no solament detectem les concentracions dels anticossos diana si no que podem fins i tot identificar la manera en la qual aquests interaccionen. D'aquesta manera, la diagnosi es pot realitzar mitjançant les empremtes dactilars mecanístiques pròpies de cada malaltia, mentre que la prognosi s'aconsegueix utilitzant la concentració dels anticossos diana. Es tracta doncs d'un sistema 2 en 1 (diagnosi + prognosi), que disminueix ostensiblement el nombre de falsos positius i negatius. Els actuals biosensors únicament quantifiquen concentracions", explica el professor de la Universitat de València David Giménez.
Al mateix temps, Maquieira matisa: "Cada malaltia autoimmune crea els seus propis anticossos anti-Ro/SSA amb una empremta dactilar particular, i tals petjades són distingides pel nostre biosensor. A més, simultàniament el nostre detector quantifica de forma efectiva anticossos anti-Ro/SSA en concentracions molt baixes, la qual cosa permet avaluar la simptomatologia que presenta el pacient de forma extraordinàriament precoç", explica Maquieira.
Com a prova de concepte, els assajos previs van mostrar una sensibilitat de 1,51 O/ml d'acte anticossos, dos ordres de magnitud més sensible que les actuals tècniques ELISA comercials.
Els investigadors compten ja amb un biosensor que podria utilitzar-se en pràctica clínica. Els últims resultats del treball desenvolupat pels investigadors de la UV, la UPV i el HUP La Fe han sigut publicats en les revistes Biosensors and Bioelectronics i Analytical and Bioanalytical Chemistry.
El doctor José Andrés Román, director de l'Àrea Clínica de Malalties Reumatològiques de l'Hospital La Fe, destaca que els resultats obtinguts de comparar aquesta tècnica per a avaluar els símptomes presentats pels pacients i la seua activitat, en més de 150 pacients amb lupus i un grup de persones de població control sana, "han confirmat aquesta alta sensibilitat de la nova tècnica estudiada".
