Proposen programes universitaris basats en “Aprendre a Aprendre” per al mercat laboral de la quarta revolució industrial

El ràpid procés de transformació que viu la societat es caracteritza per un constant flux d’informació, una pressió constant per la immediatesa i el canvi, i la forçosa necessitat d’adequar les rutines. Aquest fenomen interpel·la les universitats i les compel·leix a dissenyar nous programes d’ensenyament. Un procés d’actualització que dóna pas a les universitats 4.0.

“Les universitats que formen les persones per a la 4RI farien bé de no limitar-se a un aprenentatge especialitzat en determinades disciplines sinó ensenyar als estudiants a prendre decisions sobre el seu procés d’aprenentatge i els seus objectius en el futur”, explica Fran J. García García, investigador en formació de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i un dels autors de l’estudi Aprender a aprender en universidades 4.0. Obsolescencia humana y cambio a corto plazo. També participen en la investigació Teresa Yurén, de la Universitat Autònoma de l’Estat de Morelos (Mèxic), i Evelyn Moctezuma, doctoranda a la UV, en conveni amb la Universitat Autònoma de l’Estat de Morelos (Mèxic).

En paraules senzilles, qui Aprèn a Aprendre (AaA) sabrà com aprendre davant de situacions laborals i de la vida que requeriran el domini d’aquesta competència. “És un coneixement estable i no de curt termini”, assenyala García-García, del Departament de Teoria de l’Educació. “Per tant, s’espera que les persones que són competents en AaA, siguin autònomes i efectives al llarg del seu procés d’aprenentatge per treballar bé.”

Com que el món experimenta canvis accelerats, les persones s’enfronten a la incertesa de no saber quin serà el seu futur. Per aquest motiu no poden anticipar quin serà el seu ‘treball’ en el futur. Llavors, com que no és possible formar-se per a un ‘treball’ que encara no coneixen, sorgeix la necessitat d’adaptar-se, en altres paraules, d’un nou coneixement: Aprendre a Aprendre.

“Els sistemes d’educació superior haurien de proporcionar una formació adequada per a un desenvolupament humà a llarg termini”, adverteix García-García. “És a dir, una educació per a la vida i no només per al treball.”

En aquest sentit, sorgeix una segona necessitat que és millorar els entorns acadèmics. Per això, els investigadors plantegen mesures estratègiques i per a la gestió de les institucions, juntament amb mètodes d’avantguarda per a la docència i un caràcter d’aprenentatge actiu per als estudiants. Una d’aquestes mesures és l’Aprenentatge-Servei (ApS).

“Els estudiants aprenen els procediments per a negociar les realitats i decidir un curs d’acció, d’influència, en les seues comunitats”, indica el professor García-García. “En aquests entorns extrauniversitaris els estudiants que aprenen a aprendre trenquen amb la dependència institucional per actualitzar els seus coneixements, s’adapten als sistemes socials de la 4RI i influeixen en les seues comunitats a través del treball.”

En definitiva, es tracta que els programes acadèmics no només connecten als estudiants amb les empreses rellevants del sector laboral que més s’ajuste al seu perfil de formació, sinó també que les universitats 4.0 porten un rastreig de les activitats d’emprenedoria dels seus alumnes, amb o sense ànim de lucre, i sempre en benefici de les comunitats més enllà dels mercats.

4RI i la classe mitjana

Els investigadors expliquen que la 4a Revolució Industrial (4RI) suggereix un nou estadi social en què l’economia es base en produir coneixement i introduir-lo en el sistema. Un exemple d’això és que Internet i les xarxes socials han creat espais socials oberts i que potencialment connecten a quasi tots els habitants del planeta.

En aquestes condicions adaptar-se és fer-se part de la societat digital. Altrament, es corre el risc de quedar fora de l’activitat econòmica i, fins i tot, del sistema social. Doncs bé, un dels espais on aquest fenomen és més notori és en el món del treball.

“En la indústria actual, la Intel·ligència Artificial (IA) podria estar reemplaçant la classe mitjana per cobrir la major part dels treballs de qualificació mitjana-alta”, comenta García-García.

D’ací que l’atenció estiga posada en la disminució de la classe mitjana, un efecte no desitjat de la 4RI. Els autors adverteixen que aquesta reducció de la classe mitjana no només posa en risc la mobilitat social, sinó que consolida la desigualtat social i produeix polarització política i desconfiança en els governs i mercats.