Investiguen la relació entre la dificultat a distingir marques de les seues falsificacions i phishing
Un estudi d'Ana Marcet i Manuel Perea, investigadors de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, ha demostrat que el sistema perceptiu humà processa de manera semblant paraules escrites correctament i paraules escrites mitjançant una combinació de lletres que simula una única lletra (per exemple, sarnsung.com en lloc de samsung.com). El treball, publicat en la revista Journal of Experimental Psychology, alerta de la relació entre aquesta percepció i la possibilitat de patir phishing o suplantació d'identitat en Internet.
"Des d'un punt de vista aplicat, els nostres treballs sobre les dificultats de percebre una paraula (o logotip) respecte d'altres visualment semblants són importants, perquè les empreses o bancs siguen conscients de la facilitat amb què es pot enganyar els seus consumidors o clients a través de noms o dominis web molt semblats als originals. Alhora, els consumidors i clients han de parar esment a l'hora de distingir productes i dominis fraudulents dels genuïns", han destacat Ana Marcet i Manuel Perea.
La primera autora de l'article «Can I Order a Burger at rnacdonalds.com?», Ana Marcet, investigadora predoctoral del Departament de Metodologia i l'ERI-Lectura, ha subratllat que els correlats electrofisiològics al cervell davant, per exemple, mircosoft.com i microsoft.com són quasi indistingibles en els primers moments del processament de les paraules. "Això és degut al fet que el sistema visual no reconeix amb precisió la identitat i la posició de les lletres en les paraules", ha indicat.
"Podem, sense adonar-nos-en, introduir les nostres dades en pàgines web que creiem legítimes quan en realitat estem sent víctimes de phishing. O podem comprar productes que semblen autèntics quan en realitat són falsificacions", ha explicat Ana Marcet. Manuel Perea, catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament, afegeix: "aquests efectes de similitud visual no es limiten a les paraules escrites (pàgines web o noms de productes), sinó que també passa en logotips, com podem veure en productes que simulen el logotip de la marca original, o amb monedes d'altres països que s'assemblen a les d'un o dos euros".
L'estudi conclou que encara que moltes marques i pàgines web es protegeixen mitjançant el registre de noms similars (amb gooogle.com el navegador porta a google.com, per citar-ne un exemple), els consumidors haurien d'estar atents, ja que el control de les empreses no és suficient per eliminar el gran nombre d'imitacions que hi ha. Aquests aspectes estan també desenvolupats en un altre treball («¿Comprarías ropa de DOLCE & BANANA?») que aquests investigadors han publicat recentment en la revista Ciencia Cognitiva.
La metodologia d'aquesta investigació ha inclòs dos experiments, amb 66 estudiants de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, en els quals aquests han hagut de prendre decisions lèxiques sobre paraules escrites correctament i paraules escrites mitjançant una combinació de lletres que simulen una única lletra.
Trajectòria acadèmica
Ana Marcet és mestra i ha realitzat el màster en Neurociència cognitiva i necessitats específiques de suport educatiu a la Universitat de València. És actualment investigadora predoctoral al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament i l'ERI Lectura de la Universitat de València. Té una vintena de publicacions sobre lectura i desenvolupament lector en diferents poblacions, inclosa la lectura en braille i en persones sordes.
Manuel Perea és catedràtic al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament i l'ERI Lectura de la Universitat de València. Ha sigut professor visitant al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i altres destacats centres de recerca estrangers. Ha publicat en les més destacades revistes de psicologia i neurociència cognitiva, i la seua recerca té un alt impacte. La seua principal àrea d'interès és el processament del llenguatge escrit, tant des d'una perspectiva teòrica, com aplicada (poblacions especials, millora de la lectura). També ha realitzat recerques sobre processos cognitius en població clínica (persones amb trastorn bipolar o amb autisme).
