Marta Orriols: "El llibre no s'extingirà encara que la pantalla i les noves tecnologies siguen una competència"
"El llibre no s’extingirà encara que la pantalla i les noves tecnologies siguen una competència molt forta front a la literatura. És el que ens distingeix com a éssers humans”, ha assegurat aquest matí a la Fira del Llibre de València l'escriptora Marta Orriols, amb motiu de la signatura d'exemplars de Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions Periscopi, 2019), que ja va per la setena edició en català i la tercera en castellà. A més a més, ha sigut traduïda a diversos idiomes.
Orriols (Sabadell, 1975) és llicenciada en Història de l’Art i ha estudiat Guió Cinematogràfic i Escriptura Creativa. Després de publicar Anatomia de les distàncies curtes (Edicions Periscopi, 2016), una recopilació de relats curts, Orriols es llança amb la seua primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, amb la qual ha guanyat el Premi Òmnim Cultural. Es confessa totalment sorpresa per l’acceptació de la seua primera novel·la perquè “la mort i el desamor no són temes molt agradables, però la gent té necessitat de llegir sobre ells”.
L’escriptora de Sabadell es defineix com a intimista i detallista, característiques que, explica, no tenen perquè ser classificades com a femenines: “Quan escric, intente fugir de les etiquetes masculí/femení. Pretenc, simplement, reflectir a l’hora d’escriure la meua manera de veure el món, més enllà dels gèneres” manifesta. Se sent privilegiada de ser de les noves veus literàries i, encara que als seus inicis el seu editor li prevenia que “ser dona era un agreujant al món editorial”, afirma que “el fet de ser dona no m’ha donat cap mena de problema en el món de la literatura; cuidem tant la vista amb això, que de vegades veiem un problema quan no hi és”.
Aprendre a parlar amb les plantes retrata a Paula, una neonatòloga que acaba de patir la pèrdua sobtada d’un ésser estimat, situació que l’endinsa en una reconstrucció personal i l’instint de supervivència. A través d’una prosa delicada i intimista, Orriols se centra en la complexitat de les relacions humanes, la mort i la soledat. Malgrat tot, la protagonista del relat no és, segons l’escriptora, una dona empoderada, simplement és “com moltes dones que conec o com jo mateixa: dones que per seguir endavant no necessiten d’un home al costat”.
