El manual divulgatiu del professor Jorge Correcher advoca per mesures preventives per evitar la corrupció pública
“Quan arriba el dret penal, el mal ja està fet”, destaca Jorge Correcher, autor de l’estudi de l’Observatori Ciutadà contra la corrupció pública a la Comunitat Valenciana entre 1995 i 2018, que s’acaba de publicar en paper amb una orientació divulgativa. El professor de Dret Penal de la Universitat de València advoca per utilitzar els mecanismes administratius adequats per a previndre possibles males praxis de la classe política, del funcionariat o de persones vinculades a assumptes públics.
“L’impacte social dels judicis de corrupció pública pot haver sigut positiu, ja que el forat econòmic provocat ha portat a molta gent a protestar, a adonar-se que està sent governada per persones que no tenien en compte els interessos de les majories socials. Parlem d’un fenomen nociu per a l’estat democràtic que afebleix la protecció dels interessos generals, el pressupost públic i els serveis bàsics, com la sanitat, l’educació i el dret a l’habitatge”, destaca Jorge Correcher.
El manual divulgatiu, amb la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, explica els diferents tipus de delictes penals; el paper del Tribunal del jurat en els delictes contra l’Administració pública; l’impacte econòmic de la corrupció, que xifra en centenars de milions d’euros; així com els diferents casos valencians, organitzats per tipologies: prevaricació, suborn al funcionariat, malversació de cabals públics i negociacions prohibides als membres el funcionariat, entre altres.
L’expert advoca per la prevenció com a mecanisme per a evitar la corrupció pública. En aquest sentit, la transparència és un factor clau. “La resposta no és castigar mitjançant el dret penal, sinó que allò interessant seria poder previndre aquest tipus de comportaments amb una bona política de transparència, és a dir, mitjançant mecanismes preventius administratius”. Es tracta de mesures en què la prevenció no implique l’amenaça del càstig. És reforçar els processos d’exposició i participació pública, revisar els actes administratius, o, un cas molt significatiu, l’agència valenciana antifrau.
La publicació en paper de l’Observatori recull 32 casos judicials que en 2018 estaven ja jutjats i sentenciats, i dels quals 30 són condemnatoris. L’Observatori es va publicar en Internet en 2018 i ara s’ha afegit una orientació més divulgativa per a entendre com la corrupció pública ha impactat en la societat.
Entre els casos més destacats que analitza la publicació, Jorge Correcher destaca el cas Emarsa, amb un impacte econòmic de quasi 24 milions d’euros i la consegüent privatització i pujada del preu de l’aigua, o el cas Blasco, amb un forat econòmic d’aproximadament 2 milions d’euros, del qual encara falta una part per jutjar. També el cas Fitur, una peça de la Gürtel, en el qual els principals membres de la trama van emprar la Conselleria de Turisme, en connivència amb la consellera, per afavorir determinades empreses en la contractació de serveis.
