L'odissea d'una infermera jubilada i missionera per a tornar des de Moçambic en plena pandèmia

Cora Teschendorff Cerezo, infermera jubilada valenciana de 65 anys, ha compartit el seu testimoniatge sobre la seua labor en un centre infantil regit a Moçambic per les Germanes de l'Obra Missionera de Jesús i María i l'odissea del seu retorn a València, en començar la pandèmia del coronavirus, després de diverses cancel·lacions de vols, problemes a la frontera i sis dies de viatge amb avió, taxi i autobús.

“Sóc una enamorada d'Àfrica, viu a València, però cada cert temps necessite tornar a Àfrica, perquè el necessite. Em captiven els seus paisatges i ambients, i sobretot la seua gent, pròxims i càlids aliens a qualsevol pensament maliciós. Totes les missions en les quals he participat com a infermera voluntària han sigut experiències entranyables i irrepetibles. Aqueixa sensació de felicitat i plenitud que se sent en una missió no la proporcionen tots els luxes que ens envolten en la nostra vida quotidiana”.

Després de participar en una reunió de la Delegació de Missions de l'Arquebisbat i conéixer el programa educatiu i sanitari de les Germanes de l'Obra Missionera de Jesús i María en Nacala, al nord de Moçambic, va decidir viatjar allí per a col·laborar. En Nacala les religioses s'ocupen d'un centre de suport matern-infantil per a xiquets desnodrits i desenvolupen accions de promoció de la dona, catequesi i apostolat missioner.

El 2 de febrer va agafar un avió a València cap a Nacala, on havia de romandre fins al 30 de març “veient-me obligada a eixir del país en l'últim vol que partia cap a Europa, a causa de la pandèmia originada pel coronavirus”, comenta la voluntària.

“Humilitat, devoció i lliurament als altres” de les Germanes missioneres

En Nacala, Cora va conviure amb quatre religioses i la seua labor va consistir a atendre en la consulta a tots els pacients que acudeixen per a obtindre algun remei a mals i malalties conseqüència de la insalubritat, així com la sífilis i la desnutrició que s'enceba en els més xicotets, arribant a la consulta bebés de 9 mesos pesant 4 quilos.

Les Germanes “fan front a això acollint a aquests bebés desnodrits en la guarderia creada a aquest efecte, on les dones que no poden alimentar als seus fills els porten perquè siguen atesos per l'Obra Missionera”, explica i puntualitza que “és digne de lloança tanta humilitat, devoció i lliurament cap als altres per part de les Germanes missioneres, i difícil d'explicar tot el seu abast en unes línies”.

Respecte a la pandèmia de coronavirus, “al principi no vaig ser conscient de la seua transcendència pensant que es tractava d'una grip més virulenta del normal. Vaig començar a donar-li importància en rebre notícies alarmants de la meua família sobre la situació que s'estava vivint a València i la magnitud que aquesta estava aconseguint”, assenyala la infermera jubilada.

Sis dies de viatge amb cancel·lacions i tancaments fronterers

Després d'anunciar el govern moçambiqués la restricció de vols i el tancament de fronteres davant els contagiats diagnosticats als països veïns, Cora va aconseguir un bitllet per al 20 de març i, després de la cancel·lació inicial, finalment va poder viatjar des de Nacala fins a Maputo. Des d'allí va aconseguir un altre avió rumb a Lisboa.

Va arribar a Lisboa el 23 de març i el seu avió amb destinació a València va ser cancel·lat però, afortunadament, va aconseguir una habitació en un dels pocs hotels oberts a la ciutat portuguesa a l'espera de saber què fer. L'única alternativa era volar a Brussel·les i des d'allí a Madrid però el vol també va ser suspés i l'alteració d'horaris feia que perdera la connexió amb Madrid.

Finalment va decidir anar per terra i amb un taxi va aconseguir arribar fins a la frontera amb Badajoz, que no va poder passar pel control fronterer, i va haver d'esperar allí fins que va acudir un taxi de Badajoz. Ja en territori espanyol va aconseguir un bitllet per a un autobús a Madrid, i des de la capital va viatjar, també amb autobús i sense cap altre passatger, fins a la seua casa a València, a la qual va arribar el dia 26 de març a la nit.