La lletgesa física feta art s’exhibeix al Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València inaugura una exposició temporal d’aiguaforts dels segles XVI i XVII basats en els dibuixos sobre caps grotescos que realitzava Leonardo da Vinci.

L’artista florentí es va interessar per la lletgesa i les deformitats facials perquè sostenia que les anomalies físiques són referències necessàries per a comprendre els fonaments de la bellesa, la proporció i la perfecció. Per això, els caps grotescos són copiades pels seus deixebles amb una finalitat didàctica. Leonardo da Vinci realitza dibuixos en els quals retrata rostres de persones amb malformacions congènites o que reflecteixen l’efecte del pas del temps i els estralls de la vellesa.

La Col·lecció Mariano Moret conserva un conjunt únic a Espanya d’estampes derivades d’aquests dibuixos que s’exhibiran al Museu de Belles Arts fins a l’1 de març de 2020 en l’exposició que té com a títol ‘Teste Grottesche’.

De la vintena d’obres que s’exposen la majoria pertanyen a Wenzel Hollar, un dels dibuixants i gravadors més brillants del segle XVII, que va copiar els seus caps grotescos directament dels dibuixos esbossats per la mà de Leonardo da Vinci. Entre els aiguaforts que es mostren d’aquest autor està ‘Bust d’ancià amb gorra de perfil’, ‘Parella de caps grotescos femenina i masculina’ o ‘Cap d’ancià de perfil’, entre altres.

Uns altres dels artistes de l’exposició és Daniel Hopfer amb ‘La dansa morisca’ i ‘Caps grotescos d’animals’ i Sebald Beham amb ‘Parella de bufons’. El Museu de Belles Arts de València aporta cinc peces a l’exposició: ‘Tríptic dels Improperis’ del Bosco i ‘Les darreries: l’Ànima als Llimbs, l’Ànima al Purgatori, l’Ànima condemnada i l’Ànima benaurada’, xicotetes escultures de cera de Giovanni Bernardino Azzolino.

Es completa la mostra amb llibres sobre les tècniques pictòriques entre el qual es troba un tractat de pintura del mateix da Vinci ‘Trattato della pittura di Leonardo da Vinci’ (1651) pertanyent a la Biblioteca Històrica de Santa Cruz de la Universitat de Valladolid.

L’exposició ha sigut presentada per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, el director del Museu de Belles Arts de València, Carlos Reyero i el col·leccionista d’art i comissari de la mostra, Mariano Moret.

Carmen Amoraga ha manifestat que aquesta exposició és “un xicotet homenatge a Leonardo da Vinci” en aquest any en què se celebra el cinc-cents aniversari de la seua mort i ha destacat “la singularitat de la mostra que ens qüestiona els cànons de bellesa i els seus límits”.

El director del Museu, Carlos Reyero, ha incidit en l’aspecte inquietant de la deformitat física i ha recordat “la importància de conéixer la fortuna visual de les imatges al llarg del temps: en ser reproduïdes en altres suports, descobrim la vigència de determinats models i les transformacions dels procediments artístics”.

Per la seua banda, Mariano Moret, ha assenyalat que “l’exposició és una oportunitat excepcional per a contemplar i conéixer unes obres mai abans exposades a Espanya i aprofundir en el coneixement d’unes altres que sí que es coneixien, però que ara es presenten després de ser estudiades des de nous paràmetres”

La Col·lecció Mariano Moret és una col·lecció privada de gravat antic centrada principalment en gravat sobre metall del segle XVI. Una col·lecció privada amb vocació pública el principal propòsit de la qual és la difusió del gravat, una de les disciplines menys conegudes de l’art, i fa accessibles unes obres que, a causa de la seua excepcionalitat i a les seues estrictes mesures de conservació rares vegades s’exhibeixen en públic.