elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L’IVCR+i restaura la bandera dels Estudiants Artillers de la Universitat de València de 1810

L’IVCR+i restaura la bandera dels Estudiants Artillers de la Universitat de València de 1810
  • Van lluitar contra les tropes napoleòniques en la Guerra de la Independència

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació està restaurant la bandera del Batalló d’Estudiants Artillers de la Universitat de València de 1810 que estava en un estat de conservació deficient.

El Batalló d’Estudiants Milicians Artillers Urbans de la Universitat de València es va crear al març de 1809 durant la Guerra d’Independència per a fer front a les tropes napoleòniques. Els dos-cents estudiants que componien el batalló havien d’acudir tant a les classes com a la instrucció militar. Destacable va ser la seua actuació en el setge de Saragossa, encara que van perdre la batalla contra les tropes franceses i van ser capturats i conduïts a França. Quan van tornar a València, la seua valentia va ser reconeguda aprovant-los el curs acadèmic.

La bandera és rectangular i en la part superior apareix la inscripció: ‘RELIQUIAS DEL BATALLÓN DE ESTUDIANTES ARTILLEROS’. En el centre pot veure’s una pintura que representa Minerva, la deessa protectora de les arts, la saviesa i l’estratègia militar.

En la seua mà dreta alça una espasa en senyal d’arenga als estudiants universitaris per a participar en la batalla, mentre que en l’esquerra subjecta una palma, símbol de la victòria que els espera, i un escut en què pot llegir-se ‘Valor, constancia y lealtad reina en la Uni. Val.’. Al costat, uns llibres simbolitzen el caràcter estudiantil del batalló.

Conservació i restauració

L’estat de conservació de la bandera és deficient, ja que el teixit de tafetà presenta importants deformacions i ha perdut la punta dreta i la cinta d’acabament. En la baina s’aprecien arrugues i duplicitats. Possiblement el més significatiu siga el deteriorament i pèrdua dels detalls decoratius aplicats que té, com les escarapel·les sobre la baina o les borles de les puntes, basats en cintes de seda de tons groc i salmó, així com els despreniments, ruptures, plecs i pèrdues puntuals de la cinta perimetral que l’adorna. A més s’aprecien taques de diferents grandàries i naturaleses, disseminades per tota la superfície de la tela.

L’actuació que està realitzant l’IVCR+i pretén tornar al conjunt la seua unitat i estabilitat tant física com estètica, per a la qual cosa es proposa fixar, consolidar i reintegrar les zones afectades, a més d’eliminar els agents de deteriorament presents que han contribuït a la seua degradació.

Per a tornar l’estabilitat a la peça s’està efectuat una neteja i microaspiració per ambdues cares, i després es corregiran les deformacions mitjançant l’alineació del teixit i de les cintes perimetrals, les escarapel·les i les borles a fi de recuperar-ne el volum original, per a això s’aplicarà vapor fred mitjançant un humidificador d’ultrasons, vidres i pes.

La consolidació i fixació dels elements que formen la bandera es realitzarà amb costura de les zones esgarrades i de les diferents llacunes, a més de l’encapsulament de les cintes de seda per a protegir-les i evitar-ne la ruptura i pèrdua definitiva.

La restauració finalitzarà amb la realització d’un contenidor per a l’emmagatzematge de la bandera i del seu pal. Aquest permetrà que la bandera descanse suspesa de manera horitzontal i protegida per una carcassa que genere una atmosfera el més estable possible, per a afavorir-ne la conservació. La disposició de l’obra en l’interior permetrà que els elements decoratius de volum com ara borles i escarapel·les preserven el seu espai i, per tant, no es xafen quan s’enrotlle el cos de la bandera.

Pujar