L'Institut Valencià de Cultura presenta 'La ternura', d'Alfredo Sanzol
Les representacions al Teatre Principal de València seran del 7 al 11 de febrer
És una producció del Teatro de la Ciudad i del Teatro de la Abadía de Madrid
L'Institut Valencià de Cultura presenta 'La ternura', d'Alfredo Sanzol, que es podrà veure al Teatre Principal de València del 7 a l'11 de febrer. Es tracta d'una producció del Teatro de la Ciudad i del Teatro de La Abadia de Madrid.
'La ternura' és una comèdia romàntica d'aventures que parteix de la influència de la comèdia de Shakespeare, l'indiscutible mestre, i que arreplega la tradició clàssica i també la de la Commedia dell'Arte, els còmics ambulants i les figures tardomedievals de clàssics com Boccaccio.
En 'La tenura' hi ha rastres de 'La tempestad' i 'Noche de Reyes', però també de 'Como gustéis', 'Mucho ruido y pocas nueces' o 'El sueño de una noche de verano'.
Escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, està interpretada per Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Javier Lara, Juan Antonio Lumbreras i Eva Trancón.
Roberto García, director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, ha manifestat que "Sanzol és un dels mestres actuals de l'escena. Amb 'La ternura' aconsegueix atrapar l'atenció del públic i embarcar-lo en aquesta comèdia de llenyaters i princeses, d'amors possibles en llocs impossibles. Una obra que naix de la relectura de Shakespeare i la Commedia dell'Arte".
Sanzol amb 'La ternura' intenta explicar la impossibilitat de protegir-se del dolor que produeix l'amor, perquè estimar implica arriscar-se a patir.
Per a Sanzol, el títol de l'espectacle al·ludeix a la força i la valentia per a estimar. La tendresa és la manera mitjançant la qual l'amor s'expressa. Sense tendresa l'amor no es veu, són les carícies, l'escolta, els xicotets gestos, els somriures, els besos, l'espera, el respecte, la delicadesa. Una societat sense tendresa és una societat en guerra.
'La ternura' conta la història d'una reina una mica maga i les seues dues filles princeses, que viatgen en l'Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos una vegada que s'aconseguisca amb èxit la invasió d'Anglaterra.
La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre han condicionat la seua vida i li han llevat la llibertat, així que no està disposada que les seues filles tinguen el mateix destí que ella. Quan l'Armada passa prop d'una illa que la reina considera deserta, crea una tempestat que afona el vaixell en què viatgen.
El seu pla és quedar-se a viure en aquella illa amb les seues filles per a no tornar a veure un home en la seua vida. El problema és que trien una illa en què, des de fa vint anys, viu un llenyater amb els seus dos fills, que van fugir allà per a no tornar a veure una dona en la seua vida.
En el moment que la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es visten d'homes per a protegir-se. I ací comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.
El joc, l'engany, els canvis d'identitat, la confusió de personalitats, els espais com a elements màgics, els boscos, les illes… tot això forma part de l'imaginari shakesperià interioritzat per Sanzol.
"Vull que 'La ternura' siga una comèdia romàntica amb illes desertes, naufragis monumentals, reis fràgils i reines somiadores, llenyaters poregosos i pastores tempestuoses, éssers màgics, situacions impossibles, amors possibles, canvis d'identitat, passions deslligades, odis irracionals, desitjos incendiaris, girs sorprenents, fantasmes borratxos, aparicions, desaparicions, trobades, desacords i un desig que uneix a tots: el desig de trobar la tendresa com siga, on siga, amb qui siga", ha manifestat Sanzol.
