L'Institut Valencià de Cultura presenta l'obra 'Ultramarins', de l'Hongaresa de Teatre
L'Institut Valencià de Cultura estrena al Teatre Rialto de València l'obra 'Ultramarins', de la companyia valenciana Hongaresa de Teatre, dins el cicle "Mestres de la paraula", que va començar el passat 1 de febrer amb 'Ligeros de lenguaje'.
'Ultramarins', escrita i dirigida per Paco Zarzoso, està interpretada per Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro.
La companyia Hongaresa de Teatre, fundada per Lola López, Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso l'any 1995, i després d'haver estrenat 25 espectacles, ha decidit estrenar 'Ultramarins', un dels textos de Paco Zarzoso que més reconeixements ha tingut i que es va exhibir a Catalunya durant les temporades 1999-2000.
La seua estrena va ser una posada en escena dirigida per la directora francesa Ivette Vigatà en una coproducció del Festival Sitges Teatre Internacional, del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 99, de la Sala Beckett, de la Fira de Teatre de Tàrrega, del Centre Dramàtic del Vallès i de Bitó Produccions.
L'espectacle va tindre un gran reconeixement de públic i crítica. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona al millor espectacle teatral de l'any, i el Premi Serra d'Or que concedeix la revista del mateix nom. El text es va publicar en l'editorial Arola Editors, en la col·lecció de textos teatrals contemporanis.
La versió de la Hongaresa d''Ultramarins', que veurem al Teatre Rialto interpretada per Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro, es va preestrenar a Sagunt, el 25 de febrer de 2017, al Centre Mario Monreal. L'estrena va ser al Festival Internacional Tercera Setmana de València el juny d'aquest mateix any.
'Ultramarins' és la història d'un pare i d'una filla que pelegrinen per pobles de l'interior d'Espanya dels anys 50 amb una carpa on ofereixen un espectacle que tracta del mar i les seues meravelles. En una de les seues remotes destinacions, un lloc muntanyós els habitants del qual mai han vist cap paisatge marí, l'existència d'aquests dos personatges registrarà un canvi substancial després de conéixer un venedor ambulant que s'allotja en la seua mateixa pensió.
La trobada dels tres: pare, filla i venedor enfrontarà fantasia i realitat, poesia i prosa, el mite i les urgències mercantilistes, el somni del pare i la urgència del venedor en la compravenda per a la supervivència, el sentit de la dignitat del pare, davant de la voracitat de la necessitat de continuar oferint i adquirint productes, la fatiga del que viu davant de les ganes de viure.
La quotidianitat d'aquest anodí poble de muntanya mostra uns personatges en una situació provisional i transitòria que és metàfora de la vida lluny del mar, dels orígens, metàfora alhora de la recerca de la felicitat, tot això a través de la preparació per a mostrar una atracció de fira, com a principi i fi d'una vida, en la qual tot pot ser engolit.
Un pare i una filla, un viatjant, una relació amorosa, una relació comercial, tots venen alguna cosa, tots compren alguna cosa. Són transaccions d'objectes, metàfores de les transaccions vitals. I el mar sempre lluny, inabastable, com el desig constant de trobar la felicitat.
