L’Escola de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València aborda el debat sobre la defensa europea a la llum del conflicte d’Ucraïna
El catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Salamanca Luis N. González Alonso impartirà una conferència sobre la necessitat d’una política europea de defensa comú, a La Nau el dia 29 de març, a les 18 hores
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València, a través del Centre de Documentació Europea, aborda en la seua pròxima sessió el debat entorn de la defensa europea i l’“autonomia estratègica” de la UE enfront de conflictes, com la guerra actual a Ucraïna. Oferirà les claus en una conferència magistral el catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Salamanca Luis N. González Alonso, dimarts 29 de març, a les 18 hores.
La intervenció de Luis N. González Alonso serà presentada pel professor Cecilio Tamarit, director del Centre de Documentació Europea UV, inscrit en la Fundació General de la Universitat de València, en el marc de les activitats organitzades pel Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització, i el cicle ‘Les raons d’Europa’.
La conferència tindrà caràcter presencial i se celebrarà a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau, l’edifici històric de la Universitat. L’assistència requereix inscripció prèvia gratuïta en aquest enllaç: https://events.fundacio.es/e/1083/conferencia-necessita-la-unio-europea-una-politica-de-defensa-comuna
Segons explica el catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de Salamanca, “des de fa més de dues dècades, i d’una manera molt més acusada en els últims cinc anys, el debat entorn de la defensa europea ha passat a ocupar un lloc destacat en l’agenda política de la UE. Els avanços en el desenvolupament d’aquesta dimensió de la seua política exterior –certament molt rellevants durant aquest període- solen empal·lidir o quedar completament eclipsats, no obstant això, per la proliferació de crisi de tota mena que comprometen la seguretat de la Unió i posen a prova la seua capacitat de resposta”.
En aquest sentit, apunta: “La invasió d’Ucraïna per part de la Federació Russa sembla estar marcant un punt d’inflexió fonamental referent a això i podria representar un impuls definitiu en l’aspiració de la UE a reforçar una autonomia estratègica”.
Així, González Alonso tractarà de respondre a qüestions com ara si la UE està en condicions de fer front al repte que se li presenta amb la guerra a Ucraïna, amb quin nivell d’ambició i amb quina política de seguretat i defensa.
Luis N. González Alonso
És catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de Salamanca (USAL), director del Centre de Documentació Europea-Europe Direct de la USAL i secretari general del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu.
Llicenciat i doctor en Dret per la Universitat de Salamanca amb premi extraordinari, va cursar estudis de postgrau al Col·legi d’Europa de Bruges (Bèlgica), on va obtindre el Diploma en Alts Estudis Europeus (Master in Law).
Ha sigut director executiu de la Revista General de Dret Europeu (Madrid, IUSTEL) entre 2012 i 2021, i és membre del Consell de Redacció de la Revista de Dret Comunitari Europeu (Madrid, Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals); entre els anys 2003 i 2007 va formar part de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola de Professors de Dret Internacional i Relacions Internacionals. Ha sigut director del Màster en Estudis de la UE, director de l’Oficina de Cooperació de la Universitat de Salamanca i membre del Consell de Cooperació al Desenvolupament de Castella i Lleó.
Ha dirigit quatre projectes d’investigació en el marc del Pla Nacional d’I+D+i, relacionats tots ells amb l’acció exterior de la UE, i ha participat en altres 12 finançats en convocatòries competitives per l’Administració central, autonòmica, institucions privades –com la Fundació BBVA– o la Comissió Europea.
Ha realitzat estades d’investigació i ha sigut professor convidat en nombrosos centres nacionals (una vintena d’universitats espanyoles) i estrangers, entre aquests últims, la Comissió Europea, a Brussel·les; l’Institut d’Etudes Politiques (Sciences Po Grenoble, França), el Centre for the Study of International Governance (Loughborough University, el Regne Unit); el Consell del Poder Judicial d’Hongria; la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua a Lleó i Universitat de Managua, totes dues a Nicaragua; la Universitat Nacional de Colòmbia (Bogotà); i la Universitat Catòlica del Nord (Xile).
