L'error en les enquestes a peu d'urna és provocat pel 40% de persones que no volen participar en els sondejos
Un segment ideològic que oculta el vot i que representa aproximadament 4 de cada 10 persones consultades, causa els errors en les enquestes a peu d'urna, assenyala un treball basat en set mostres electorals autonòmiques on participaren 165.655 votants entre els anys 2003 i 2012. L'estudi explica que el silenci augmenta en climes polaritzats, i proposa mecanismes correctors com ara augmentar el multiplicador que determina la grandària del perfil polític que no hi participa.
La investigació, duta a terme pel Grup d'Investigació en Processos Electorals i Opinió Pública (GIPEiOP) de la Universitat de València, identifica que la desviació de les enquestes es deu a la quantitat de votants amb un mateix perfil ideològic que declina participar-hi, concepte definit com a participació diferencial per l'equip de recerca. Aquest fet provoca que, per a obtenir una mostra suficientment rellevant, la persona enquestadora ha de buscar noves persones que sí que vulguen participar en l'enquesta.
"Conèixer les característiques de les persones que declinen participar en les enquestes a peu d'urna és essencial a l'hora de posar en pràctica estratègies que reduïsquen el marge d'error", ha destacat José Manuel Pavía, catedràtic de Mètodes Quantitatius a la Facultat d'Economia de la Universitat de València.
Per a corregir aquesta desviació, GIPEiOP recomana millorar la implementació dels multiplicadors coneguts com a factors de correcció. Aquests números tenen la funció d'aplicar els correctius sociològics necessaris per a les dades brutes amb la finalitat de fer-ne una estimació més precisa. Aquestes conclusions s'inclouen en l'article "Encuestas a pie de urna en España, ¿Error muestral o sesgo de no respuesta?", publicat en la Revista internacional de Sociología i signat per Jose M. Pavía, Elena Badal i Belén García-Cárceles.
Del desencert en els factors de correcció provenen importants errades com les que s'han produït en altres enquestes a peu d'urna. El cas més significatiu, explica Pavía, és el de les últimes eleccions generals de 2016: "va provocar gran malestar en el conjunt del sector i la imatge projectada a la societat va amenaçar d'emboirar els èxits precedents".
"La desviació final en la previsió de les enquestes no es veu afectada de forma significativa per les persones que hi participen però que decideixen ocultar el seu vot darrere d'una mentida, sinó per aquelles que no hi participen", aclareix José Manuel Pavía. A més, en climes polítics polaritzats, és a dir, quan manifestar en públic determinada opinió pot ser perillós, no està ben vist o pot anar en contra de l'opinió pública majoritària, s'incrementa la participació diferencial i, per tant, la incertesa de les enquestes a peu d'urna.
El treball s'ha elaborat en un context espanyol amb una certa preocupació pel desencert de les enquestes electorals. La investigació està basada en set enquestes a peu d'urna, amb 165.655 votants, corresponents a les eleccions a les Corts Valencianes del 2003, 2007 i 2011; així com les autonòmiques del 2012 a Andalusia, Catalunya, País Basc i Galícia.
Per al treball publicat, el Grup d'Investigació en Processos Electorals i Opinió Pública ha accedit a les microdades de les enquestes, si bé l'estudi no ha determinat els motius pels quals una part dels votants no participa en enquestes a peu d'urna.
GIPEiOP
El Grup d'Investigació en Processos Electorals i Opinió Pública (GIPEiOP), format per més de deu investigadors, té per objecte l'anàlisi, l'estudi i la cerca de solucions de totes les qüestions i problemes relacionats amb els processos electorals i el mesurament i seguiment de l'opinió pública. Entre les seues línies principals destaquen la generació de prediccions electorals, l'anàlisi d'enquestes i sondejos, la inferència del comportament individual dels electors, o l'anàlisi semàntica d'opinions i el monitoratge del sentiment a la xarxa.