L'alimentació saludable comença en el barri
En marxa “Entreiguales”, la iniciativa que ha aconseguit disminuir el consum de begudes ensucrades i aliments processats entre els col·lectius més vulnerables
La ciutat de València acollirà una nova edició del programa de formació en dret a l'alimentació Entreiguales. El projecte, promogut per les associacions ACOEC i Justícia Alimentària, impulsa el dret a una alimentació saludable sostenible i solidària entre els col·lectius més vulnerables de València.
Diumenge que ve, 16 d'octubre, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, que enguany es desenvolupa sota el lema “No deixar a ningú arrere”. El 2022 ens troba amb una pandèmia en curs, conflictes, canvi climàtic, pujada de preus, desigualtats i tensions internacionals, la qual cosa està afectant la seguretat alimentària mundial. Amb aquest lema, el Dia Mundial de l'Alimentació es converteix en una crida per a construir un món sostenible on totes les persones tinguen accés regular a suficients aliments nutritius.
En aquest marc, Entreiguales, un projecte finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, inclou tallers que ensenyen a desxifrar l'etiquetatge dels productes al mateix temps que es mostra la preocupant quantitat de sucre, sal i greixos saturats que poden contindre alguns dels productes processats.
El programa fomenta l'adopció d'hàbits saludables i sostenibles, a través de l'increment del consum de verdures i llegums locals de temporada, i disminuint el consum de carn roja i derivats carnis entre les persones en situació de vulnerabilitat, un col·lectiu especialment afectat per la inseguretat alimentària.
Les activitats de dinamització també inclouen excursions a l'entorn rural, que donaran a conéixer xicotets projectes agroalimentaris sostenibles, així com trobades comunitàries, que mostraran experiències col·lectives ja existents que milloren l'accés a una alimentació saludable i sostenible.
“Canviar alguns hàbits de consum, prendre eleccions informades, organitzar-nos col·lectivament per a accedir a aliments de millor qualitat, són mesures que podem posar en marxa quasi totes les persones, amb més o menys dificultat. Són coses que podem fer per nosaltres mateixes”, afirmen des de les entitats organitzadores.
Un projecte per als col·lectius més vulnerables
L'alarmant increment de les persones en situació d'inseguretat alimentària provocat pels mesos més durs de la pandèmia del Covid-19, va motivar a les organitzacions ACOEC i Justícia Alimentària a crear un programa per a treballar conjuntament per la defensa de la sobirania alimentària entre aquest grup de població.
Entreiguales formarà a persones vulnerabilitzades pertanyents a l'àmbit associatiu de València per a capacitar-les com a agents de canvi del seu entorn mitjançant l'acció comunitària, l'intercanvi d'experiències i l'enfortiment del teixit social. Està previst que aquesta segona edició, per a la qual encara queden places disponibles, comence el pròxim 20 d'octubre en les instal·lacions del Centre Municipal de Joventut de Benimaclet.
En la primera edició de Entreiguales es van formar 10 dinamitzadores comunitàries, que van treballar amb aproximadament 350 persones de diferents col·lectius i barris de la ciutat.
Els resultats més destacables del projecte són la disminució del consum de begudes ensucrades i de companatges i embotits i l'augment del consum de verdures, fruites i peix en l'entorn social de les dinamitzadores. Un dels impactes més forts del projecte és haver generat interés per l'etiquetatge. “La major part de les participants diu que abans mai es fixava en les etiquetes i que ara no poden comprar sense mirar-les” diuen des de les organitzacions.
Més de dos milions de llars espanyoles pateixen inseguretat alimentària
L'alimentació adequada és un dret reconegut en la Carta Internacional de Drets Humans, en diferents Pactes Internacionals i en nombroses Constitucions i per tant, els Estats tenen l'obligació de garantir l'alimentació saludable i sostenible de la població, amb especial recalcament en els col·lectius més vulnerables.
No obstant això, pràcticament 90.000 persones moren a l'any i el seu principal factor de risc ha sigut l'alimentació insana. Segons un estudi de Justícia Alimentària, aquestes malalties s'acarnissen amb les classes populars. A més, a Espanya, un 13,3% de les llars espanyoles experimenten inseguretat alimentària, afectant a quasi 2,5 milions de llars i per tant a al voltant de 6.235.900 persones, tal com afirma un recent estudi de la Universitat de Barcelona. És a dir, que no menja bé qui vol, sinó qui pot permetre-li-ho.
D'altra banda, l'alimentació suposa una mica més de la meitat de la Petjada de Consum a Espanya, a causa del caràcter altament intensiu i industrial que presenta el nostre sistema agroramader i la seua dependència de recursos fòssils, fertilitzants químics i grans quantitats d'aigua. En definitiva, la transició a un sistema alimentari sostenible és necessària per a preservar les condicions d'habitabilitat del planeta Terra.
Per tot això, des de les organitzacions s'afirma que el sistema alimentari industrial globalitzat està fallant en la seua comesa de proporcionar una alimentació sana i sostenible, a més de que els Estats no estan complint el seu compromís de garantir el Dret a l'Alimentació adequada.
Per a garantir aquest dret, Justícia Alimentària porta anys reclamant polítiques públiques que facen front a les desigualtats alimentàries: un etiquetatge clar que alerte de la presència d'ingredients nocius, tipus impositius que fomenten el consum d'aliments sans (per exemple, IVA zero per a les verdures i fruites) i una compra pública saludable i sostenible des de menjadors escolars i altres espais dependents de l'Administració, són exemples de polítiques públiques que democratitzen l'accés a una alimentació adequada.
