elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'Ajuntament difon bones pràctiques per a tractar la informació sobre migració

L'Ajuntament difon bones pràctiques per a tractar la informació sobre migració
    MÉS FOTOS
    L'Ajuntament difon bones pràctiques per a tractar la informació sobre migració - (foto 2)

    La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fábregas Santana, ha mantingut este matí una trobada amb periodistes durant la qual s'han exposat diverses propostes perquè el tractament informatiu sobre les persones migrants i refugiades no fomente la creació de prejudicis. L'edil ha destacat que la cobertura mediàtica de l'arribada de l'Aquarius a València ha suposat una oportunitat per «garantir una adequada informació a la ciutadania sobre les polítiques d'acolliment».

    «Cal dir "migrant" cada vegada que ens referim a estes persones?», s'ha preguntat Neus Fábregas. «En el moment en què posem este adjectiu, sense adonar-nos estem transmetent unes consideracions i uns prejudicis.

    No tenim la mateixa igualtat de drets, això és evident, però sí que som persones, vinguem d'on vinguem. Este seria un primer pas per poder començar a treballar la notícia d'una manera més inclusiva i humana».

    Representants de les ONG Accem, CEAR i Creu Roja han participat en la jornada juntament amb la regidora. Laura Julián ha presentat les '10 propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació', dins del projecte 'Alça la veu contra la discriminació i els delictes d'odi' de CEAR-CV. L'ús plural de les fonts, la utilització d'una terminologia adequada que trenque amb els estereotips i la lluita contra el discurs xenòfob són algunes de les bones pràctiques periodístiques en què ha insistit. «Cal humanitzar les xifres», ha explicat Julian. «Es tracten els fluxos migratoris com si foren temes d'economia sense tenir en compte que hi ha històries i vides darrere».

    Ana Gómez, responsable de comunicació de Creu Roja a València, i Rima Said, tècnica d'Accem, han posat l'accent sobre la confusió terminològica que existix entre alguns conceptes. Gómez, per exemple, ha matisat les diferències entre pastera, piragua i bassa pneumàtica. «És incorrecte denominar pastera o piragua a qualsevol embarcació només pel fet de portar persones immigrants. Una pastera normalment ve des del Marroc o des d'Algèria, arriba fins a Andalusia o Fuerteventura, té de 5 a 15 metres d'eslora i pot transportar entre 10 i 30 persones. Les piragües partixen des de Mauritània i Senegal, porten una ruta cap a Canàries i poden arribar a ser de fins a 180 persones. Les basses pneumàtiques tenen una capacitat xicoteta, de 12 a 20 persones, i normalment viatgen fins a Almeria des d'Algèria. I després estarien els bucs negrers, que són antics vaixells mercantils reconvertits per portar persones i que poden transportar entre 100 i 250 persones».

    La portaveu de Creu Roja també s'ha referit a les fotografies viralitzades en les xarxes socials que mostren la roba entregada al passatge de l'Aquarius tirada en contenidors, donant a entendre que es va menysprear. «Són unes fotos tretes de context, amb l'ànim de desacreditar el dispositiu d'ajuda humanitària als immigrants del buc Aquarius i des del minut zero ens vam posar a treballar per desmentir que els immigrants tiraven la roba que se'ls havia donat», ha detallat Ana Gómez. «La veritat és que Creu Roja, per protocol sanitari, ha de rebutjar eixa roba». Miquel Ramos, de CEAR-CV, ha alertat així mateix sobre «les fake news —notícies falses, rumors i instigadors de l'odi en les xarxes socials, que criminalitzen el relat de la migració».

    Pujar