Identifiquen dos reguladors mestres del procés de producció de noves cèl·lules neurals al cervell adult
Membres de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València han identificat dos reguladors clau en el procés de neurogènesi adulta. Es tracta de les proteïnes p27 i MEX3a. La primera promou canvis globals en l’expressió gènica de les cèl·lules mare neurals. La segona intervé directament en el destí cel·lular. Els treballs apareixen publicats a les revistes Cellular and Molecular Life Sciences i Nature Communications, respectivament.
El cervell està format per milers de milions de neurones i per un nombre encara més gran de cèl·lules de suport molt variades, conegudes en conjunt com ‘cèl·lules de glia’, sense les quals el funcionament del sistema nerviós no seria possible. A més a més, la generació d’aquestes cèl·lules no està limitada al període fetal sinó que, al cervell de la major part dels mamífers, continua al llarg de la vida en zones determinades gràcies a la presència de cèl·lules mare neurals responsables de la neurogènesi i gliogènesi adulta.
El manteniment i funcionament d’aquestes cèl·lules mare requereix d’un control molecular molt complex i estricte, ja que implica una coordinació adequada de la seua proliferació –per evitar l’exhauriment o la formació de tumors– i una correcta presa de decisions cel·lulars a l’hora de generar els progenitors que hauran de convertir-se en neurones o en glia.
Un equip d’investigadors i investigadores de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València, liderat per la catedràtica de Biologia Cel·lular Isabel Fariñas, ha publicat recentment dos treballs que identifiquen reguladors moleculars mestres, capaços de produir canvis globals en la identitat i el funcionament de les cèl·lules durant aquest procés de decisió que permet equilibrar el manteniment de les cèl·lules mare i la producció de neurones i glia en un model de ratolí.
El primer dels estudis identifica una nova funció d’un regulador de cicle cel·lular anomenat p27. I és que aquesta proteïna promou en l’expressió gènica els canvis globals necessaris per a la diferenciació de les cèl·lules mare neurals. El descobriment ha estat publicat en la revista Cellular and Molecular Life Sciences. El segon article, publicat en la revista Nature Communications, descriu el fet que grans grups d’ARN missatgers poden ser regulats simultàniament per un únic factor, la proteïna MEX3a, tot influint dràsticament en la presa de decisions sobre el destí cel·lular al llarg del procés de neurogènesi adulta. Ambdòs treballs aporten dades significatives per a l’estudi de la creació de noves cèl·lules en el cervell.
En la realització d’aquests treballs han participat el grup d’Impressió Genòmica i el de Desenvolupament Neural del mateix institut de recerca, així com laboratoris de l’Institut Francis Crick de Londres, de la Universitat Complutense de Madrid i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
