El futur superacelerador de partícules xinés es presenta a l’IFIC
Jie Gao, investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies de Pekin, presenta en el Parc Científic els detalls del que serà el major accelerador de partícules del món, el CEPC, una màquina xinesa de 100 quilòmetres de circumferència on xocaran electrons i positrons per a estudiar de què està feta la matèria i quins són les propietats del bosó de Higgs. Serà aquest dijous en el marc dels col·loquis Severo Ochoa que organitza l'IFIC.
Xina vol convertir-se en actor principal en física de partícules com ja ho és en altres disciplines científiques. Per a açò acaba de presentar el projecte per a construir el que serà el major accelerador de partícules del món, anomenat CEPC, una màquina de 100 quilòmetres de circumferència on xocaran electrons i les seues antipartícules, els positrons, per a estudiar de què està feta la matèria i quines són les propietats del bosó de Higgs, descobert en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN. Un dels líders del projecte, Jie Gao, presenta els detalls de l'accelerador xinès en un nou Col·loqui Severo Ochoa organitzat per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València), dijous 29 de novembre.
CEPC són les sigles en anglès de Col·lisionador Circular Electró-Positró, el 'projecte estrela' de l'Acadèmia de Ciències Xinesa per a situar el país asiàtic en primera línia de la recerca experimental en física de partícules. A mitjan novembre es va presentar un informe amb els principals conceptes del disseny d'aquesta gran infraestructura, que seria el major experiment construït en la Terra. Es tracta d'un accelerador de partícules circular subterrani de 100 quilòmetres, en l'interior dels quals viatjaran electrons i positrons accelerats quasi a la velocitat de la llum per a xocar en dos punts.
L'energia de les col·lisions serà molt inferior a les aconseguides al LHC, l'accelerador que opera el CERN a Ginebra (Suïssa), el major i més potent construït fins avui amb 27 quilòmetres de circumferència. Així, l'accelerador xinès es planteja com una 'màquina de precisió' on s'espera obtenir un milió de bosons de Higgs, la partícula descoberta al LHC que resol l'enigma de l'origen de la massa de les partícules elementals, per a estudiar detalladament les seues propietats. A més, el CEPC pretén realitzar comprovacions precises del Model Estàndard, la teoria que descriu aquestes partícules i les seues interaccions, així com rastrejar possibles indicis de 'nova física' més enllà d'aquest model.
Jie Gao, investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies (IHEP) de Pequín i un dels responsables del disseny del CEPC farà especial èmfasi en l'aportació de l'Acadèmia Xinesa de Ciències en el projecte, tant en la fase de R+D, prevista per a la pròxima dècada, com en els aspectes econòmics i recursos humans necessaris per a dur a terme un experiment de semblants característiques. D'aprovar-se finalment, l'accelerador CEPC es construiria en les rodalies de Pequín i començaria a funcionar en els primers anys de la dècada de 2030.
Aquests moments són especialment interessants per a dibuixar el futur de la física de partícules per a les pròximes dècades. Amb el LHC i la seua continuació, el LHC d'Alta Lluminositat (HL-LHC) assegurats fins a mitjan dècada de 2030, existeixen diversos projectes competint per succeir-li com el major accelerador de partícules del món. El Col·lisionador Lineal Internacional (ILC) és un dels més madurs des del punt de vista tecnològic i de col·laboració científica internacional, però encara espera la decisió del govern japonès d'albergar la seua construcció. El propi CERN té el seu projecte per a construir un altre accelerador de partícules de major grandària que el LHC. En tots dos participa activament l'IFIC.
En aquest context, Xina cerca ocupar un lloc preferent, però requereix també la col·laboració internacional. El gegant asiàtic no ha sigut un dels focus tradicionals de generació de coneixement en física de partícules, dominada fins ara pels Estats Units, Europa i Japó. El seu primer gran èxit va ser el descobriment en 2012 d'una nova propietat dels neutrins en l'experiment Daya Bay, i el seu paper en la física experimental d'altes energies és cada vegada major. Jie Gao abordarà també a l'IFIC el model de col·laboració científica que proposa Xina per a aquest gran projecte, que espera sumar participants en els pròxims anys.
