Francisco Iborra, pastisser del Cabanyal: “Els forns de barri de tota la vida estan morint”
Cada cop són més els forns i pastisseries que estan tancant, els costos ofeguen els forners i no hi ha relleu generacional
“Els forns i pastisseries de tota la vida estan morint. És una mort lenta i silenciosa i està passant desapercebuda. Però si un ix al carrer veu com hi ha forns del barri que ja no estan”. És la trista i certa reflexió que fa Francisco Iborra, pastisser valencià i propietari de la pastisseria Los Angeles del Cabañal.
Aquesta setmana assistíem a una mobilització històrica dels forners i pastissers valencians, ofegats per una situació que qualifiquen d'insostenible, amb l'alça de la matèria primera i del cost energètic: “El cost de l'energia és el que ens està llastant més. No pot ser que en una empresa amb dos empleats com la meva el salari més gran se l'estiguen emportant les energètiques”. El sector lamenta que encendre els forns els costa fins a quatre vegades més ara.
I a això cal sumar-hi el cost de les matèries primeres, que també s'ha disparat: “Es produeixen increments de preus setmanalment i mensualment. Això no es pot traslladar al producte final, no podem estar canviant els preus cada dia perquè cauríem en picat”, lamenta Iborra.
Ell va ser un dels setanta forners i pastissers que aquest dijous es va manifestar a València per donar veu a la seua realitat. Convocats pel Gremi de Forners i Pastissers de València, demanaven que el seu sector s'incloga entre els essencials amb caràcter general, incloent, especialment, l'energètic. I que qualsevol mesura de suport que es contemple per pal·liar aquesta crisi, vagi destinada també a microempreses i pimes.
Posen com a exemple que el Ministeri està fent un reial decret per a les electrointensives i exigeixen com a requisit el consum mínim d'un quilowatt, cosa que és impossible per als forners. A més, lamenten que el CNAE no està inclòs en aquesta normativa que s'està creant.
Crisis estructural
Però, més enllà de la crisi actual, el sector viu una crisi estructural. La gent ja no compra tant al forn del barri i les grans superfícies tenen part de responsabilitat: “Ens passa igual que a la llet, els supermercats gasten el pa com a reclam. El cost de producció del pa no és de 39 cèntims, no és sostenible”, explica Francisco.
“És comprensible que la gent que no puga, compre aquest pa més barat. Però també és veritat que és més còmode agafar-lo mentre estàs fent una compra que anar al forn a buscar-lo”, lamenten.
A això se suma la falta de relleu generacional. Tot aquest còctel porta, diuen, aconsegueix una mort lenta i silenciosa: “El nostre tancament és progressiu i està passant desapercebut per a la gent. Però la realitat és que hi ha molts forns de barri que estan tancant”.
En aquest sentit, des del Gremi lamenten que el tancament de les fleques i pastisseries artesanes suposa no només la desaparició de xicotetes empreses i milers de llocs de treball, sinó que és un pas més cap a la desaparició del comerç de proximitat, dels nostres barris, de la nostra cultura gastronòmica i de la nostra forma de vida.
Actualment hi ha a Espanya uns 12.000 forns i pastisseries que donen feina a 190.000 treballadors. Una xifra que, si no canvia la situació, anirà minvant progressivament.
