Fòrum de Debats i CCOO recorden Marcelino Camacho en una taula redona
El Fòrum de Debats del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, amb la col·laboració de CCOO del País Valencià, ha organitzat una taula redona amb motiu del centenari de Marcelino Camacho, fundador de CCOO i una figura fonamental per entendre la història d'aquest país i lluita del moviment obrer. L'acte tindrà lloc al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, el pròxim dilluns, dia 26 de febrer, a les 19 hores.
En l'acte hi intervindran la historiadora Vicenta Verdugo; l'escriptora i filla de Marcelino Camacho, Yénia Camacho Samper; el secretari general de CCOO al País Valencià, Arturo León; el exsecretari general de CCOO al País Valencia, Antonio Montalbán i l'escriptor i coordinador de Fòrum de Debats, Alfons Cervera
Un home amb un esperit rebel
Els actes per commemorar el centenari de Marcelino Camacho, van començar a Madrid el 21 de gener de 2018, coincidint amb la data del seu naixement. Va ser en un acte organitzat per CCOO, el PCE i IU, i la família de Camacho, per recordar la seua figura, "el millor exponent dels milers i milers d'homes i dones que als moments més difícils del segle XX a Espanya van ser capaços de fer front a una dictadura feixista, a les dificultats de la transició política i de construir un marc de relacions socials i laborals a Espanya", en paraules del secretari general de CCOO, Unai Sordo.
L'esperit rebel va presidir la seua vida. Per això, Marcelino Camacho va lluitar per la República, va passar quatre anys en camps de treball, va treballar en l'emigració a Algèria, va ser fundador de CCOO i primer secretari general de CCOO entre 1976 i 1987, va estar altres 10 anys a la presó per la seua lluita sindical, i sempre es va declarar comunista.
Camacho també va ser diputat al parlament constituent però va renunciar a la seua acta per assegurar l'autonomia i independència de CCOO enfront dels partits. Definia el sindicat de classe com a sociopolític perquè per a ell era imprescindible que la classe obrera participara en els canvis socials i polítics i afirmava que els treballadors i treballadores organitzats en sindicats són determinants en la transformació de la societat.
