elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les estudiantes universitàries presenten un menor estigma públic associat als trastorns mentals que els seus companys

Les estudiantes universitàries presenten un menor estigma públic associat als trastorns mentals que els seus companys

    Un estudi de la Universitat de València (UV), l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) sobre l’estigma públic associat als trastorns mentals en l’estudiantat universitari assenyala la importància que les universitats s’impliquen en intervencions per reduir actituds, estereotips, prejudicis i discriminació cap a aquest grup de persones. En un article publicat en la revista Frontiers in Psychiatry, un dels principals resultats és que les dones universitàries presenten menys actituds estigmatitzants que els homes universitaris, encara que els estereotips i els prejudicis són semblants.

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que l’estigma associat als trastorns mentals és un dels problemes més importants relacionats amb la salut mental en la societat contemporània. De fet, el procés d’estigmatització pot ser més devastador que el trastorn mateix. Quan es parla d’estigma de manera genèrica es fa referència als estereotips i als prejudicis que provoquen conductes de discriminació i exclusió. La presència d’aquest procés d’estigmatització crea barreres per a la recerca de tractament, la integració social i l’obtenció d’ocupació, entre d’altres, cosa que dificulta així la independència econòmica i personal dels que pateixen un trastorn mental.

    Dels diversos tipus d’estigma, aquest estudi pilot s’ha centrat en l’anàlisi de l’estigma públic. Aquest tipus d’estigma fa referència al que es presenta als membres d’una població. A nivell internacional diferents investigacions han mostrat la presència d’estigma públic en els estudiants universitaris, de manera similar al que es presenta en la població general d’un país determinat. També s’ha assenyalat la importància d’avaluar per conèixer la situació i poder fer programes adreçats a poblacions específiques per reduir l’estigma associat als trastorns mentals.

    Una de les conclusions principals de l’estudi és que “les dones presenten menor autoritarisme i actituds socialment restrictives, així com més benevolència, acceptació de la integració de les persones amb trastorns mentals a la comunitat i disposició a oferir ajuda”, destaca Inma Fuentes, professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València, i investigadora de l’INCLIVA i el CIBERSAM. En el mateix sentit, l’estudiantat que coneix o conviu amb una persona amb trastorn mental i els estudiants de Medicina i Psicologia presenta puntuacions menys estigmatitzants.

    “L’estudi assenyala la necessitat d’intervindre per reduir l’estigma tenint en compte els perfils que caracteritzen cada grup. Si es té en compte que qualsevol pot contribuir al procés d’estigmatització, és molt rellevant que tots els agents socials que tenen possibilitats de lluitar contra aquest procés, fins i tot institucions com les universitats, posen en marxa accions/programes d’intervenció contra l’estigma”, explica Juan Carlos Ruiz, director del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat de València.

    Una altra de les conclusions de l’estudi és la importància d’intervindre en la reducció de l’estigma entre aquells que treballaran en el sector de l’educació, com és l’estudiantat del grau de Magisteri. “Aquesta formació és determinant perquè aquests professionals són clau per detectar de manera precoç la presència d’estereotips, prejudicis i discriminació associats als trastorns mentals”, destaca Vicent Balanzá, professor del Departament de Medicina de la Universitat de València i investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Salut Mental (CIBERSAM).

    Metodologia

    En aquest estudi han participat 325 alumnes de primer curs de cinc graus de la Universitat de València, amb edats entre els 18 i els 54 anys, el 68,62% dels quals eren dones. Les diferents variables que componen l’estigma s’han avaluat mitjançant dos instruments estandarditzats, com l’escala d’Actituds Comunitàries cap a la Malaltia Mental (CAMI) i el qüestionari d’atribucions estigmatitzadores cap a la malaltia mental (AQ-27).

    En la investigació també han participat Carmen Dasí i María del Castillo Fuentes (Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament); Cristina Pardo (Departament d’Economia Aplicada); Francisco Pérez i Ladislao Salmerón (Departament de Psicologia Evolutiva); Pau Soldevilla (Facultat de Psicologia); Joan Vila, del Laboratori d’Anàlisi de Dades (IDAL) i de l’estudiant de medicina Marta López-Gilberte.

    Pujar