elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Un estudi revela que els barris més desfavorits de València tenen major risc de violència de gènere

Un estudi revela que els barris més desfavorits de València tenen major risc de violència de gènere
  • La Universitat de València conclou que el risc es pot quadruplicar en funció de la zona

Un equip d’investigació de la Universitat de València liderat pel catedràtic de Psicologia Social Enrique Gracia ha elaborat un estudi sobre el risc crònic de la violència de gènere en veïnats desfavorits. L'estudi ha comprés un període de huit anys i s'ha centrat en els diferents veïnats de València (com a mesura dels veïnats es van utilitzar 552 sectors censals de la ciutat). L'estudi conclou que en els veïnats socioeconòmicament desfavorits el risc de la violència de gènere i el temps en el qual aquest risc pot perdurar és major que en altres veïnats. La investigació es publica aquest mes de juliol en la revista científica Preventive Medicine.

En l'estudi Alt risc crònic de violència de gènere en veïnats desfavorits: un estudi espaitemporal de huit anys es va observar que el risc de violència de gènere en algunes àrees de la ciutat arribava a ser quasi quatre vegades superior a la mitjana de la ciutat. Aquest estudi mostrava, a més, que en barris desfavorits (caracteritzats per nivells baixos d'ingressos i educació, per alts nivells d'inestabilitat residencial i alts nivells de criminalitat) el risc de violència de gènere no sols era major, sinó que aquest risc persistia durant els huit anys analitzats (2011-2018). La persistència en el temps de la desigualtat del risc de violència de gènere observada en aquest estudi, posava de manifest que l'alt risc de violència de gènere pot convertir-se en crònic en aquests barris desfavorits. “Aquest estudi il·lustra de forma metodològicament rigorosa la idea que els factors de risc que caracteritzen als veïnats desfavorits constitueixen no sols un important determinant del risc de violència de gènere, sinó també de la persistència d'eixe risc en el temps”, explica Enrique Gracia.

Es debiliten els vincles socials

Segons la investigació que lidera Enrique Gracia aquests factors de risc en els veïnats debiliten els vincles socials i la confiança entre persones veïnes (cohesió social), reduint així la capacitat de la comunitat per a l'acció col·lectiva i el control social informal (eficàcia col·lectiva) de la violència, inclosa la violència de gènere. Els veïnats més desfavorits socialment poden aïllar-se dels valors i normes àmpliament compartits en la societat respecte a la violència –per exemple la desaprovació de la violència en les relacions íntimes–, i això pot portar a l'emergència de normes socials i valors que faciliten la violència de gènere – com per exemple major acceptabilitat i tolerància de la violència, normes de no intervenció, etc.

Des del punt de vista de les seues implicacions per a la prevenció de la violència de gènere, aquest estudi proporciona una ferramenta pràctica per a la detecció de patrons espaitemporals del risc de violència de gènere, no sols de l'estabilitat dels riscos alts o baixos en diferents àrees de la ciutat, sinó també de les àrees on es produeix un increment o reducció del risc. La capacitat per a detectar aquests patrons espacials i temporals té importants implicacions per a les polítiques públiques de prevenció de la violència de gènere, ja que aquesta informació pot utilitzar-se per a detectar i reduir el risc i la persistència d'aquest risc en el temps en veïnats d'alt risc. Aquest marc analític permetria, en aquest sentit, avaluar l'efectivitat de les polítiques de prevenció en la reducció de la violència de gènere. “Ara com ara, les ciutats no compten amb sistemes de monitoratge i vigilància de la distribució espaitemporal del risc de violència de gènere en els seus diferents veïnats. Aquests sistemes poden ser un important suport per al disseny, ajust i avaluació de les polítiques de prevenció de la violència de gènere a les nostres ciutats”, apunta Gracia.

En l'estudi participen també Miriam Marco, professora del Departament de Psicologia Social; Antonio López-Quílez, catedràtic del Departament d'Estadística i Investigació Operativa; i Marisol Lila, catedràtica de Psicologia Social, tots i totes de la Universitat de València.

Pujar