Un estudi liderat pel CSIC acosta la possibilitat de detectar la malaltia de Lafora amb una simple anàlisi de sang
L'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) troba en la sang de pacients nivells més baixos de proteïnes relacionades amb factors de creixement
Fins ara es desconeixien biomarcadors associats a aquesta greu malaltia neurològica degenerativa ultra rara
Un equip liderat per l'Institut de Biomedicina de València (IBV), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha avançat en la millora del diagnòstic de la malaltia de Lafora, una greu patologia neurològica degenerativa ultra rara. L'anàlisi de la sang d'11 pacients ha portat als investigadors a detectar biomarcadors de la malaltia, en concret, nivells reduïts de diverses proteïnes relacionades amb factors de creixement, essencials per al bon funcionament dels òrgans. Els resultats, publicats a la revista International Journal of Molecular Sciences, obrin la porta a desenvolupar un mètode de diagnòstic fiable mitjançant una simple anàlisi de sang.
La malaltia de Lafora, per a la qual no existeix tractament, es desencadena quan una mutació genètica promou la síntesi d'un glucogen aberrant (substància que emmagatzema energia), que s'acumula i forma els “cossos de Lafora” al sistema nerviós i als músculs, al fetge i a la pell. Els símptomes apareixen durant l'adolescència, tant en homes com en dones, i inclouen problemes d'aprenentatge, al·lucinacions visuals i convulsions. Després de 6 anys, al voltant de la meitat de les persones afectades perden la capacitat de moure voluntàriament el seu cos; després de 10 o 15 anys, moren per crisis epilèptiques o problemes respiratoris.
A Espanya, s'estima que existeixen entre 10 i 30 casos diagnosticats, la qual cosa la classifica com una malaltia ultra rara que afecta a menys de quatre per cada milió d'habitants. El diagnòstic arriba després d'una prova de seqüenciació genètica per a identificar variants patogèniques en els gens associats a la malaltia. Altres tècniques complementàries per a seguir l'evolució dels pacients són: la tomografia d'emissió de positrons (PET), l'espectroscòpia de ressonància magnètica i imatge (MRI) i l'espectroscopia de ressonància magnètica de protons (MRS).
“És la primera vegada que s'han identificat biomarcadors per a la malaltia, un avanç important, ja que obri la possibilitat que el diagnòstic arribe de manera ràpida, després d'una anàlisi de sang convencional”, explica Pascual Sanz, professor d'investigació del CSIC a l'IBV-CSIC i primer autor del treball.
Proteïnes amb efecte neuroprotector
Durant l'estudi, els investigadors van analitzar mostres de sang d'11 persones amb la malaltia procedents de l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz (Madrid) i de l'Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), així com de persones sanes. Mitjançant aquestes anàlisis d'alt rendiment es van estudiar 111 proteïnes diferents.
Els resultats van mostrar diferències entre les mostres de pacients amb la malaltia i sans, confirmades posteriorment per anàlisis ELISA, una prova comuna al laboratori per a buscar substàncies específiques en líquids del cos. “Concloem que en la sang dels pacients amb malaltia de Lafora hi havia una disminució diferencial de diverses proteïnes relacionades amb factors de creixement, en concret amb PDGF, EGF i MIF”, resumeix Mireia Moreno, investigadora postdoctoral a l'IBV-CSIC i autora de referència del treball.
Un factor de creixement és una proteïna que actua com un missatger al cos, la funció del qual és dirigir a les cèl·lules per a créixer, dividir-se o reparar-se. Són essencials per al desenvolupament del cos, la curació de ferides i el bon funcionament dels òrgans. “S'ha descrit que totes les proteïnes que hem trobat tenen un efecte neuroprotector i juguen un paper molt important en el manteniment de la funcionalitat cerebral. Per això pensem que la seua absència en sang podria ser una indicació de les alteracions cerebrals que ocorren en la malaltia de Lafora”, assegura Sanz, que també és cap de grup de l'Àrea de Malalties Rares del CIBER (CIBERER).
Retardar el desenvolupament de la malaltia
La troballa obri la porta a desenvolupar un mètode per a detectar aquestes proteïnes en una mostra de sang. “L'ús d'una tècnica mínimament invasiva, com és l'extracció de sang, i l'ús de tècniques analítiques convencionals, com les anàlisis per ELISA, permeten la determinació d'aquests paràmetres d'una manera senzilla en la clínica diària”, confia Moreno. A més, la disminució de les proteïnes identificades no sols és present en pacients amb una clara simptomatologia, sinó que també apareix en pacients asimptomàtics. “Això permet la identificació d'aquests pacients i possibilita el seu tractament abans que es manifesten els primers símptomes, amb el que es retardaria el desenvolupament de la malaltia”, augura Pascual Sanz.
A més de l'equip de l'IBV-CSIC, que va realitzar les anàlisis pertinents per a validar els possibles marcadors de la malaltia, han col·laborat en el treball el grup de José María Serratosa a l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, i el de Manuel Toledo a l'Hospital Vall d’Hebron. L'estudi ha estat finançat per CIBERER, la Generalitat Valenciana, el projecte de la Fundació La Marató TV3 i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
