180 especialistes participen en un congrés commemoratiu del 600 aniversari de la Generalitat Valenciana
Més de 180 especialistes de diversos països d'Europa i Amèrica participen en un congrés commemoratiu del 600 aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana. 'La Veu del Regne. 600 anys de la Generalitat valenciana' és el títol del congrés, que comença diumenge 21, i que es celebrarà en diferents espais. La inauguració serà el diumenge 21, amb la presència del president autonòmic, Ximo Puig, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre.
La presentació ha tingut lloc a l'Arxiu del Regne aquest dijous, amb les intervencions del president del comitè científic, el catedràtic d'Història Medieval Antoni Furió; els secretaris, Lluís Guia i Juan Vicente García-Marsilla; Carles Magraner, director de la Capella de Ministrers; i Francesc Torres Faus, director de l'Arxiu del Regne.
Antoni Furió ha explicat que la Generalitat valenciana "no va nàixer ahir". "No és el producte d'un ordenament polític i administratiu recent, sinó que en aquest 2018 celebrem el 600 aniversari de la seua creació. La Generalitat, encara que nascuda inicialment amb una finalitat fiscal, seria la institució que acabaria ostentant la més alta representació política del regne", ha indicat. En realitat, els seus primers passos, com els de les seues homòlogues catalana i aragonesa, els va donar una mica abans, a la segona meitat del segle XIV, per fer front a les enormes despeses que va suposar llavors la guerra amb la veïna Castella, però no va ser fins 1418, amb Alfons el Magnànim, que la institució es va desenvolupar plenament i va començar a funcionar amb normalitat. Es tractava original¬ment d'una comissió permanent de les Corts, és a dir, d'una "diputació", que representava al conjunt o "general" dels habitants del regne de València, d'ací el seu nom.
Fuió i Lluís Guia han recordat que durant els tres segles següents la Generalitat es va consolidar, i va anar assumint funcions polítiques com a "veu" del regne davant la corona. Fins que, el 1707, i com a conseqüència de la Guerra de Successió, Felip V va abolir la institució, junt amb tot l'ordenament foral valencià, que va ser substituït per les lleis castellanes. Després, als segles XIX i XX, l'antiga Generalitat es va convertir en objecte, primer d'evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors de la Renaixença, i més tard de reivindicació del valencianisme polític. Finalment, amb la transició democràtica i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1982, el nom de Generalitat va passar a designar el conjunt de les institucions de l'autogovern valencià.
Per la seua banda, Juan Vicente García-Marsilla s'ha centrat en la part arquitectònica del Palau de la Generalitat, i en els tresors pictòrics que conté, i que seran objecte d'una atenció especial durant el congrés.
Tots aquests aspectes seran analitzats en un gran congrés internacional, 'La veu del regne. Representació política, recursos públics i construcció de l'Estat. 600 anys de la Generalitat Valenciana', que, organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i amb el patrocini de la mateixa Generalitat, se celebra entre el 21 i el 28 d'octubre de 2018. Amb la participació de 180 especialistes vinguts de diversos països d'Europa i Amèrica, el congrés s'estructura en 16 sessions paral·leles que tractaran temes tan variats com els orígens de la institució, la seua relació amb el rei, els estaments que la integraven, la memòria escrita que va deixar, la seua hisenda, el personal al seu servei, el mateix palau que li va servir de seu, els discursos polítics i jurídics que van justificar la seua actuació, i per descomptat, l'aprofitament del seu record que va ajudar a la recuperació de l'autogovern en les últimes dècades del segle XX. Situat en diferents seus de la Universitat de València, com l'edifici del Rectorat, la Facultat de Geografia i Història, la de Medicina, la de Dret, així com la Facultat de Teologia i el mateix palau de la Generalitat, el congrés viatjarà també a Morella el dia 24, i a Alacant, on tindrà lloc l'acte de cloenda. S'espera sens dubte que aquest congrés es convertesca en un gran referent en l'avanç dels coneixements sobre la institució, i en la seua comprensió en el marc d'una Europa en algunes regions de la qual es van desenvolupar també entitats similars.
Capella de Ministrers
Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, oferirà tres concerts, al Centre Cultural La Nau de València el 21 d'octubre, al Convent Sant Francesc de Morella el dia 24 i al Castell Santa Bàrbara d'Alacant el 28; amb un programa, 'Cants d'un poble per a trencar silencis', que proposa un periple musical per aquests 600 anys d'història. L'espectacle està basat en textos escrits per l'erudit Alfons Llorens, i pretén submergir el públic en el patrimoni comú a través dels sons i les veus que formen part de la memòria i el futur dels valencians.
La formació, un referent internacional de la música antiga, porta des de 1987 desenvolupant una important labor investigadora i musicològica des de l'Edat Mitjana al segle XVIII que ha sigut reconeguda en els prestigiosos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA) 2018. Durant més de 30 anys ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i treballat en la recuperació d'un patrimoni musical que ha rescatat i difós en 1.500 concerts, un llegat que ha arreplegat en 56 discos propis.
Programa complet en:
https://www.uv.es/gpremsa/programa600anys
