elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Cultura de la Generalitat presenta en la Filmoteca de València un cicle sobre Satyajit Ray amb motiu del centenari del seu naixement

Cultura de la Generalitat presenta en la Filmoteca de València un cicle sobre Satyajit Ray amb motiu del centenari del seu naixement
  • El cicle està organitzat per l’Institut Valencià de Cultura en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya

  • El cicle s’inicia el dijous 2 de desembre, a les 18 hores, amb la projecció de ‘La canción del camino’ (1955)

La Filmoteca de València, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, presenta un cicle dedicat al cineasta indi Satyajit Ray (1921‑1992), amb motiu del centenari del seu naixement. La retrospectiva sobre un dels més importants directors de la història del cine està conformada per 17 pel·lícules, que podran veure’s des del 2 de desembre fins al 26 de febrer de 2022.

El cicle s’inicia el dijous 2 de desembre, a les 18 hores, amb la projecció de ‘La canción del camino’ (‘Pather Panchali’, 1955), la seua òpera prima i primera entrega de la denominada ‘Trilogia d’Apu’. La pel·lícula podrà veure’s també el divendres 3 de desembre, a les 20 hores.

‘Pather Panchali’ és la història d’una família bengalí en un xicotet llogaret a principi del segle XX. El pare és un sacerdot seglar, curandero, somiador i poeta. La mare treballa per a alimentar la seua família, que rep amb alegria i esperança l’arribada d’un nou fill, Apu.

Des de la primera pel·lícula, Satyajit Ray s’allunya del caràcter evasiu de la cinematografia del seu país per a filmar pel·lícules deutores del neorealisme italià i de Jean Renoir. La influència cinematogràfica més evident en ‘Pather Panchali’ és la de Robert Flaherty, en la seua personal aproximació a la naturalesa, en el seu fi sentit de l’observació i, de manera més precisa, en la seua poètica expressió de la innocència perduda davant dels avanços del progrés tecnològic.

El diumenge 5 de desembre, a les 20 hores, i el dimarts 7 de desembre, a les 18 hores, La Filmoteca projecta ‘El invencible’ (‘Aparajito’, 1956). En el segon capítol de la ‘Trilogia d’Apu’, Apu ja és un adolescent que passa la seua joventut a Benarés, desitjant independitzar-se i estudiar a Calcuta per a poder portar una vida diferent de la que han conegut els seus pares.

El divendres 10 de desembre, a les 18 hores, i el diumenge 12 de desembre, a les 20 hores, La Filmoteca projecta ‘El mundo de Apu’ (‘Apu Sansar’, 1958). En l’últim capítol de la ‘Trilogia d’Apu’, Apu ha aconseguit tràgicament la seua anhelada independència i sent reforçada la seua ànsia de coneixement. Els seus desitjos d’escriure, somiar i estimar semblen complir-se quan coneix a Aparna i es casa amb ella.

El dimarts 14 de desembre, a les 20 hores, i el divendres 17 de desembre, a les 18 hores, La Filmoteca projecta ‘El salón de música’ (‘Jalsaghar’, 1958). Ambientada en un palau de Bengala, la pel·lícula té com a protagonista un terratinent arruïnat, que sent la música de la festa que està celebrant el seu arrogant veí amb motiu de la iniciació del seu fill. Això li fa recordar el gran recital que va organitzar amb motiu de la del seu fill, així com els esdeveniments que van succeir després en la seua vida.

El dimecres 22 de desembre, a les 20 hores, i el dijous 30 de desembre, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘La diosa’ (‘Devi’, 1980) en versió original amb subtítols en valencià. En aquesta aproximació a la decadència de l’alta societat bengalí, un ancià i poderós senyor feudal té un somni en què se li apareix la deessa Kali amb el rostre de la seua nora. Creient que la dona és la reencarnació de la divinitat, molts fidels comencen a venerar-la i a atribuir-li poders curatius.

El dijous 23 de desembre, a les 20 hores, i el dimarts 28 de desembre, a les 18 hores, La Filmoteca projecta ‘The Expedition’ (‘Abhijaan’, 1962) en versió original amb subtítols en valencià. La gran estrela de Bollywood Waheeda Rehman protagonitza una de les pel·lícules més atípiques de Ray, un melodrama policíac que va triomfar entre el públic i va guanyar el Premi Nacional de l’Índia en 1962. Soumitra Chatterjee, molt lluny de la seua interpretació en ‘El mundo de Apu’, interpreta un desafortunat taxista que comença a treballar per a un comerciant corrupte embolicat en el tràfic d’opi.

El cicle sobre Ray es completa al febrer amb la projecció de ‘La gran ciudad’ (1963), ‘Charulata’ (1964), ‘El héroe’ (1966), ‘Las aventuras de Goopy y Bagha’ (1968), ‘Días y noches en el bosque’ (1969), ‘El adversario’ (1970), ‘Los jugadores de ajedrez’ (1977), ‘El mundo de Bimala’ (1984), ‘Un enemigo del pueblo’ (1989) i ‘Las ramas del árbol’ (1990).

Un mestre de la història del cinema

Director bengalí nascut a Calcuta en 1921, gran admirador d’Akira Kurosawa i el cinema japonés, Satyajit Ray va posar en marxa la Calcutta Film Society en 1947, junt amb Chidananda Das Gupta, que el va iniciar en el cinema europeu i soviètic. La seua òpera prima, ‘Pather Panchali’, va ser aclamada en festivals d’Europa i Amèrica i en nombrosos circuits d’art i assaig, i el va convertir en el primer cineasta indi reconegut a escala internacional.

Les seues primeres pel·lícules estan íntimament relacionades amb el liberalisme ideològic i amb el seu particular mentor artístic i intel·lectual, Rabindranath Tagore, les novel·les i els relats del qual va adaptar en diverses ocasions i sobre qui va fer un documental. També estan associades amb la crònica de la transició de l’Índia de la decadència del sistema feudal als sistemes econòmics agraris i la modernització capitalista.

Les seues pel·lícules de final de la dècada dels seixanta aborden una crítica de la cultura urbana i plantegen la separació irreconciliable entre la societat moderna i les condicions opressives econòmicament de la vida rural. El seu treball en els anys setanta està centrat en la Calcuta contemporània. Després de ‘Los jugadores de ajedrez’ (1977), la seua única pel·lícula no bengalí, Ray se centra en els seus últims anys exclusivament en el seu estat natal, a vegades tornant sobre gèneres abordats anteriorment, com el cinema infantil i les adaptacions de Tagore, però buscant nous enfocaments i escrivint guions originals.

En la seua devoció pel més reconegut cineasta de l’Índia, el director japonés Akira Kurosawa va declarar: “No conéixer el cinema de Ray és com estar en el món i no haver vist el Sol i la Lluna”.

Pujar