El coronavirus no ha afectat a tots els barris de València per igual

L'Hemicicle Municipal ha acollit este matí la primera sessió de treball de la Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de Covid-19. Durant la jornada  matinal, persones expertes en l'àmbit de la salut han intervingut davant la comissió, amb un diagnòstic sobre els reptes immediats, i han donat resposta a les preguntes de les i els regidors.

L'alcalde, Joan Ribó, ha presidit esta primera sessió, en la qual s'ha comptat amb les intervencions de les persones expertes acordades pels cinc grups polítics municipals que integren la comissió: Joan Paredes, expert en salut pública i en ciutats saludables; Josep Vicent Gregori, cap de l'equip de revisió detallada del PGOU; José María Bravo, professor de la UPV; Eva Álvarez, arquitecta i professora de la UPV;  i els arquitectes José María Lozano i Carles Dolç. La directora general de Salut Pública, Ofelia Gimeno, ha excusat la seua assistència a esta sessió.

Tal com ha recordat l'alcalde abans de començar la trobada, «la comissió ha sigut creada amb el suport de 31 dels 33 regidors de la Corporació per a estudiar quines són les conseqüències de la pandèmia i quines mesures hem d'adoptar per a reconstruir i trobar una nova normalitat a la ciutat de València». La jornada de hui ha estat dedicada a l'àmbit de la salut; dimarts que ve, dia 26, es reunirà per a abordar específicament les qüestions de caràcter econòmic; i el dijous 4 de juny es parlarà de drets socials i benestar social. L'alcalde ha destacat que esta comissió «és una de les primeres en l'àmbit municipal que es creen en tot l'Estat espanyol, amb l'objectiu d'eixir d'esta pandèmia entre tots i totes, colze a colze, sense deixar ningú arrere». També ha subratllat el «bon tarannà de tots els grups municipals que, en una immensa majoria, hem decidit treballar per a fer entre tots i totes una nova ciutat de València més saludable, amb una situació econòmica que supere l'actual crisi i pensant en totes les persones».

Al llarg de la sessió han participat l’alcalde de València, Joan Ribó (per Compromís); la vicealcaldesa Sandra Gómez (Grup Municipal Socialista); la portaveu del Grup Popular,  María José Català; el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner; i el regidor del Grup Municipal Vox Vicente Montáñez

JOAN PAREDES

El primer a prendre la paraula en la sessió ha sigut Joan Paredes, expert en salut pública i ciutats saludables, qui ha assenyalat la necessitat de «dirigir la mirada a la salut i no a la malaltia, com a primer pas a l'hora d'abordar la promoció de la salut». Paredes ha explicat que la salut de les persones no ve determinada únicament per qüestions mèdiques o genètiques, sinó en gran proporció per l'efecte de l'entorn. Per això ha defensat que, a l'hora d'abordar l'estratègia davant la pandèmia de Covid-19 a la ciutat «cal pensar en termes de recursos i de capacitats, de manera que es puguen coordinar i potenciar, la qual cosa –ha assegurat- és barata i productiva».

L'expert ha apuntat diverses propostes concretes, com el desenvolupament de polítiques  públiques saludables de caràcter transversal, que permeten generar espais públics adequats, redissenyar habitatges i zones verdes urbanes, i fomentar la mobilitat sostenible i l'activitat física. Tal com ha afirmat Joan Paredes, «la infecció no ha afectat per igual en tots els barris de València», per la qual cosa ha instat a «actuar sobre les desigualtats en tota la ciutat, no sols per justícia social, sinó perquè és fonamental per al control de la pandèmia».

JOSEP VICENT GREGORI

La següent intervenció ha estat a càrrec del coordinador de l'equip de revisió detallada del PGOU, Josep Vicent Gregori, qui ha exposat el treball d'este equip «des d'una perspectiva de regeneració urbana i de transversalitat, que és fonamental per a la implantació dels ODS (Objectius per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides)», ha explicat. Tal com ha subratllat Gregori, «la regeneració urbana es basa en la intervenció de llocs habitats. I això és delicat perquè ha d'incloure els criteris de la gent que habita en eixos llocs».

Gregori ha plantejat una «visió polinuclear de la ciutat de València», en la qual s'ha de garantir que cada ciutadà i ciutadana tinga cobertes les seues necessitats dins del seu entorn. Per això, enfront de l'urbanisme tradicional, que manejava estàndards quantitatius globals, s'introduix la variable de la cobertura: que cada àrea urbana siga autònoma en la seua cobertura de serveis bàsics per a la gent que viu allí. A més, el treball de l'equip que coordina este expert afig altres dos grans eixos: la qualitat de l'espai urbà, i la garantia d'accés a l'habitatge. «La transformació urbana no es pot concebre com a actuacions puntuals, sinó que estes han d'estar incloses en un procés, en el qual es van aconseguint objectius i es van introduint nous en una acció dinàmica contínua».

Gregori ha conclòs amb una sèrie de propostes concretes per a la millora de la qualitat urbana, que redunde en una millor situació per a la ciutadania, especialment en situacions com l'actual: «bàsicament, el desenvolupament i ocupació de buits urbans, la recuperació de les illes de vivendes, la regulació de l'ús públic d'espais privats, la jerarquització del trànsit, la recuperació d'espai per a les persones, o l'optimització i ús sostenible de tots els equipaments qualificats i no edificats, com a mesura d'emergència: l'ús del sòl escolar no utilitzat com a aparcament provisional, la qual cosa permetria alliberar 80.000 metres de sòl de cotxes de la ciutat.

JOSÉ MARÍA BRAVO

Després d'esta intervenció, ha pres la paraula el professor de la Universitat Politècnica de València i expert en Contaminació Acústica José María Bravo, qui ha centrat la seua ponència en les aportacions que pot realitzar la innovació a l'adaptació a una alternativa vital diferent a la que fins ara hi ha hagut en la societat. Bravo ha partit de la premissa que la situació post-Covid «pot allargar-se més del que pensem per la seua enorme capacitat de contagi; i per això caldrà definir un nou model de relació». «El confinament és segur però mina l'economia, la salut i les bases del desenvolupament social. I el gran repte és eixir i posar en marxa la societat i l'economia, convivint amb la malaltia».

Davant d’esta situació, el professor Bravo ha apuntat a la necessitat de «treballar en un pla que integre la transició ecològica i la transformació digital, en el qual –ha assegurat- es poden crear milers de llocs de treball». I per a això, l'expert ha assenyalat la necessitat de «utilitzar el marc europeu per a impulsa esta recuperació, ja que la UE aportarà ajuda econòmica (l'anomenat Mecanisme de transició justa, per a donar suport al pas a l'Economia Verda en el període 2021-2027). Amb el suport d'Europa i si plantem eines adequades, este colp pot fer-nos més forts. La reconstrucció pot ser una oportunitat per a fer-ho millor». José María Bravo ha animat a abundar en la col·laboració entre les institucions, especialment amb la universitat, i ha defensat que esta crisi «pot arribar a servir-nos de lliçó perquè revela les nostres vulnerabilitats, i ens diu que no donem per descomptat la nostra actual manera de vida».

«Les universitats són eines molt valuoses que poden ajudar a implementar nous sistemes de mobilitat, intel·ligència artificial, optimització del transport públic... Però també canvis en els models energètics, en la descarbonització», ha conclós.

EVA ÁLVAREZ

L'arquitecta experta en perspectiva de gènere Eva Álvarez ha intervingut per videoconferència davant la Comissió de Reconstrucció. Álvarez ha explicat la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en l'arquitectura i en l'urbanisme, i ha assenyalat que esta pandèmia ha posat de manifest les carències i les desigualtats que l'actual estructura urbana potencia en l'àmbit de la igualtat de gènere: les dones són majoria en el sector sanitari i en el de les cures, i a això se suma l'impacte de la violència gènere durant el confinament.

«És una evidència que la salut depén de l'estil de vida», ha exposat Eva Álvarez, però cal tindre en compte, ha continuat «que la salut és un bé col·lectiu. La perspectiva de gènere és important perquè les situacions col·lectives es gestionen a través de la política, i les accions polítiques han d'introduir i incorporar criteris per a prioritzar accions». En el cas del Covid-19, Álvarez ha instat a continuar en la línia que ja ha iniciat l'Ajuntament, per exemple de foment de la qualitat mediambiental, «que influeix decisivament en la salut de les persones, afavorir els recorreguts per als vianants, pensar una ciutat per a xiquets/as i joves (sobretot, si pròximes ones o pandèmies poden afectar la manera d'escolaritzar, per eixemple)», ha assenyalat.

Finalment, l'experta ha proposat pensar a «dissenyar habitatges amb espais intermedis com a extensió d'elles mateixes, amb espais verds, que ajuden a més a regular la temperatura, per la qual cosa econòmicament són rendibles, i permeten alleujament en situacions de confinament».

JOSÉ MARÍA LOZANO

El següent expert a intervindre ha sigut l'arquitecte José María Lozano, qui ha començat la seua intervenció lamentant el nom de la Comissió de Reconstrucció, en considerar que «no s'ha demolit res», i que «el que cal fer és esmenar i escometre, no abandonar i fer el que no s'ha fet els últims anys». L'expert, a més, ha rebutjat el concepte de «sostenibilitat», que ha qualificat de «marca». Per a Lozano, una ciutat segura s'assenta sobre tres registres: seguretat física, seguretat personal i seguretat jurídica, i ha defensat  que els conceptes que tradicionalment han fet evolucionar a les ciutats han sigut higiene més construcció.

Lozano ha centrat la seua intervenció en la proposta que València organitze una exposició internacional de l'habitatge post-Covid, «una Idea ambiciosa i realista«, ha explicat, en la qual «parlaríem d'habitatges tutelats, d'habitatges multigeneracionales, d'autoconstrucció...». La proposta es podria finançar, ha assegurat, «amb la meitat del que l'Ajuntament ha deixat d'invertir cada any,  a més es podrien construir més de 2.600 habitatges socials», ha afirmat

A més d'estes qüestions, Lozano ha manifestat la seua posició personal sobre altres qüestions urbanístiques, com ara l'ampliació del Port, que ha qualificat de «absolutament necessària» la protecció de l'horta, que «ha de ser activa i productiva», ha dit o el Pla del Cabanyal, que ha definit com a «urbanisme naïf»

CARLES DOLÇ

La sessió ha conclòs amb l'aportació del també arquitecte Carles Dolç, que ha centrat la seua ponència en quatre aspectes: la ciutat compacta, la mobilitat, la  Integració de la naturalesa a la ciutat, i l'habitatge.

Dolç ha definit els avantatges de les tradicionals urbs europees, ‘ciutats compactes ‘en la seua majoria, que es caracteritzen per la seua densitat i la mescla d'usos. Això implica que les de determinada grandària tenen multicentralitat, com València (19 districtes i 88 barris), i aporta avantatges com el menor consum d'energia i una mobilitat amb trajectes més curts  Així mateix, Dolç ha destacat l'element de la mobilitat, que constitueix «un poderosíssim factor contaminant i genera el problema de l'ocupació de l'espai públic», per la qual cosa ha assenyalat la necessitat de «mitigar el trànsit i dissuadir de l'ús de l'automòbil dins de la ciutat, prioritzant els sistemes sans mitjançant un canvi en el disseny dels carrers»

«La densitat poblacional, com a contrapartida, porta a la incomoditat de les voreres que, en estos moments, poden afavorir els contagis», ha continuat l'expert, que ha instat a la Corporació a reflexionar sobre esta qüestió, així com sobre la necessitat, per qüestions de salut, d'integrar a la naturalesa a les nostres ciutats. «Fins ara es contemplaven les zones verdes d'una ciutat per la seua aparició sobre el pla, però cal considerar també els aspectes de la cobertura vegetal en el seu conjunt (incloent terrasses, patis interiors…) i d'altra banda, la connexió entre elles. «Un estàndard seria que tot habitant tinguera un jardí a uns 300 metres del seu habitatge», ha assenyalat.

Dolç ha conclòs la seua reflexió referint-se a l'habitatge. «La pandèmia ha posat en evidència moltes coses, ha fet que la ciutadania haja descobert el valor dels balcons, però també que molta gent tenia habitatges insuficients, i en el cas de les residències per a majors, «cal plantejar què desitgen i què necessiten les persones majors». L'arquitecte ha definit una ciutat saludable com «una ciutat còmoda, on es done prioritat al benestar ciutadà. No sabem com serà la ciutat d'ací uns anys. Ens hem criat amb la idea, per exemple, de la presència obligada dels vehicles a motor, però no sabem ni tan sols si en el futur hi haurà cotxes dins de les nostres ciutats, per la qual cosa caldrà actuar amb gran flexibilitat».

La jornada de treball continuarà esta vesprada amb el torn d'intervenció de les entitats socials convidades: FISABIO, Col·legi de Metges, Consell Social de València, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes, COCEMFE, Unió Professional, Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canales i Ports; i l'Associació de Promotors de València.